Pierre Fournier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Fournier
Pierre Fournier.jpg
Biografia
Naixement 24 juny 1906
París
Mort 8 gener 1986 (79 anys)
Ginebra (Suïssa)
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Violoncel·lista i pedagog musical
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Professors Paul Bazelaire
Instrument Violoncel
Família
Germans Jean Fournier
Premis

Musicbrainz: 8ce5c26a-9b10-4a8b-a41b-f12e58d1066e Discogs: 834051
Modifica les dades a Wikidata

Pierre Fournier (París, 24 de juny de 1906 Ginebra, 8 de gener de 1986) fou un violoncel·lista francès.[1]

Biografia[modifica]

El seu pare fou un famós general, i en la seva família hi hagué un ambient artístic i musical, que l'iicià en l'estudi del piano però una poliomielitis que patí als nou anys l'impulsà a dedicar-se al violoncel.

Estudià en el Conservatori de París amb Paul Bazelaire i Gérard Hekking, ensems que actuà en locals de cinema i teatre, com el Vieux Colombier, on formà part d'un conjunt del que també en fou component Arthur Honegger.

Després de debutar com a concertista en el mateix París, inicià una carrera internacional que el va portar a actuar amb solistes i directors de tant prestigi com Alfred Cortot, Jacques Thibaud, Artur Schnabel, Zino Francescatti, Wilhelm Furtwängler o Herbert von Karajan.

La seva tasca pedagògica es desenvolupà en l'Escola Normal de Música i en el Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué Maud Martin Tortelier,[2] i també donà cursos d'estiu en distintes ciutats europees.

Frank Martin, Bohuslav Martinů, Hothmar Schoek, Arthur Honegger i Francis Poulenc li dedicaren algunes de les seves obres i estrenà el Concertino d'Albert Roussel el 1937.

Durant els anys cinquanta formà part del quartet format amb Joseph Szgeti, Clifford Curzon i William Primrose.

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Fournier
  1. «Pierre Fournier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1467. (ISBN 84-7291-226-4)