Pierre Fournier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pierre Fournier
Pierre Fournier.jpg
Monument a Pierre Fournier a la ciutat suïssa de Ginebra
Naixement 24 de juny de 1906
París
Mort 8 de gener de 1986
Ginebra--Suïssa
Nacionalitat França França
Es coneix per Aristòcrata dels violoncel·listes
Ocupació violoncel·lista.
Fills Jean-Pierre,
Pares General Fournier

Pierre Fournier (París, França, 24 de juny de 1906 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1986) fou un violoncel·lista francès.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare fou un famós general, i en la seva família hi hagué un ambient artístic i musical, que l'iicià en l'estudi del piano però una poliomielitis que patí als nou anys l'impulsà a dedicar-se al violoncel.

Estudià en el Conservatori de París amb Paul Bazelaire i Gérard Hekking, ensems que actuà en locals de cinema i teatre, com el Vieux Colombier, on formà part d'un conjunt del que també en fou component Arthur Honegger.

Després de debutar com a concertista en el mateix París, inicià una carrera internacional que el va portar a actuar amb solistes i directors de tant prestigi com Alfred Cortot, Jacques Thibaud, Artur Schnabel, Zino Francescatti, Wilhelm Furtwängler o Herbert von Karajan.

La seva tasca pedagògica es desenvolupà en l'Escola Normal de Música i en el Conservatori de París, i també donà cursos d'estiu en distintes ciutats europees.

Frank Martin, Bohuslav Martinu, Hothmar Schoek, Arthur Honegger i Francis Poulenc li dedicaren algunes de les seves obres i estrenà el Concertino d'Albert Roussel el 1937.

Durant els anys cinquanta formà part del quartet format amb Joseph Szgeti, Clifford Curzon i William Primrose.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Fournier Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Pierre Fournier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.