Leopold Stokowski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leopold Stokowski, fotografiat per George Grantham Bain

Leopold Stokowski (Londres, 18 d'abril de 1882Nether Wallop, 13 de setembre de 1977) va ser un director d'orquestra britànic.

Era fill de pare polonès i de mare irlandesa. Inicià els estudis musicals en el Royal College of Music de Londres. El 1900 fou nomenat organista de St. James a Picadilly. Poc temps després, es perfeccionà a París, Berlín i Munic.

El 1905, s'establia Nova York com a organista de l'església de St. Bartholomew. El 1909, fou nomenat director de la Simfònica de Cincinnati, al front de la qual va romandre fins a l'any 1912, en què es féu càrrec de l'Orquestra de Filadèlfia, amb la qual estrenà a Amèrica la Simfonia nº. 8 de Gustav Mahler i obres d'Arnold Schönberg i Igor Stravinski.

El 1931, també estrenà a Amèrica Wozzeck, d'Alban Berg. Després de realitzar una gira per Europa, cedí la titularitat de l'Orquestra de Filadèlfia a Eugene Ormandy (1936). El 1940, dirigí la banda sonora del famós film de Walt Disney Fantasia.

Va estar al front de les més importants orquestres americanes. Stokowski fou un dels directors més preocupats per la difusió de la música clàssica. Malgrat que es va permetre certes llibertats en la interpretació d'algunes partitures, la seva tasca en aquest camp i en l'apropament al públic de les obres contemporànies fou molt significativa.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Bizet: Simfonia en do major, National Philarmonic Orchestra, SONY.
  • Falla: El amor brujo. Orquestra de Filadèlfia, CBS.
  • Mahler: Simfonia nº, 8, Yeend, Graf, Lipton, Alexander, Conley, Orquestra de Filadèlfia. ARKADIA.
  • Rakhmàninov: Concert per a piano nº, 2, Rakhmàninov (piano); Orquestra de Filadèlfia, RCA.
  • Schönberg: Gurrelieder, Vreeland, Bampton, Althouse, Betts, Robofsky; Orquestra de Filadèlfia. Pearl.
  • Wagner: Tristany i Isolda (síntesi simfònica de l'acte II, arranjament de Stokowski), PEARL.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 458, d'Enciclopèdia Planeta