George Enescu

George Enescu

Biografia
Naixement	19 agost 1881 George Enescu (Romania) (en)
Mort	4 maig 1955 (73 anys) 8è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 68 48° 51′ 44″ N, 2° 23′ 31″ E Grave of Enesco (en)
Dades personals
Formació	Conservatoire de Paris Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació	compositor, pedagog musical, professor d'universitat, director d'orquestra, violinista, pianista, musicòleg
Ocupador	Conservatoire de Paris George Enescu Philharmonic Orchestra (en) Orquestra Filharmònica de Nova York Accademia Musicale Chigiana École Normale de Musique de Paris Orquestra Simfònica de la BBC
Gènere	Òpera, simfonia, música de cambra i piano repertoire (en)
Professors	Gabriel Fauré, Robert Fuchs, Josef Hellmesberger, Jules Massenet, André Gedalge i Martin-Pierre Marsick
Alumnes	Marius Constant, Yehudi Menuhin, Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux, Serge Blanc, Ștefan Gheorghiu, Sidney Harth i Arthur Leblanc
Instrument	Violí i piano
Obra
Obres destacables Octet (en) Suite villageoise d'Enesco (fr) Violin Sonata No. 3 (en) (1901) Romanian Rhapsody No. 1 (en) (1954) Chamber Symphony (en) (segle XX) Œdipe
Família
Cònjuge	Marie Cantacuzène (1937–1955)
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor

George Enescu (pronunciació en romanès: /ˈd͡ʒe̯ord͡ʒe eˈnesku/) (George Enescu, 19 d'agost de 1881 - 8è districte de París, 4 de maig de 1955), conegut a França com a Georges Enesco, fou un compositor, violinista, pedagog, pianista i director d'orquestra romanès. Hom el considera el creador de l'escola romanesa i el seu compositor més universal, la figura més important de la vida musical romanesa de la primera meitat del segle XX i un dels violinistes més grans de la seva generació.

Casa natal de George Enescu a Liveni (ara, George Enescu)

Casa del pare d'Enescu a Dorohoi

Eduard Caudella, primer professor d'Enescu

Com molts intel·lectuals romanesos de la seva generació, la segona terra natal d'Enescu va ser França, tot i que va passar un temps considerable als Estats Units. Va estar estretament relacionat amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot.

Havent estudiat als conservatoris de Viena i París, va combinar molts elements de les tradicions germànica i francesa. La seva fenomenal memòria va absorbir gairebé tot el cànon clàssic (inclosos els 58 volums de l'edició de Bach-Gesellschaft), i la seva carrera com a violinista, pianista, director i professor el va posar en contacte amb la majoria dels compositors europeus més importants.

Influències

Yehudi Menuhin el va desdcriure com «l'Absolut pel qual jutjo tots els altres... l'ésser humà més extraordinari, el músic més gran i la influència formativa més gran que he experimentat mai». Reputat compositor, violinista de fama mundial, director d’orquestra internacional, notable pianista i cèlebre professor, promotor de concerts, compositors i músics, membre de les acadèmies de diversos països, Enescu va deixar una impressió indeleble com a home i artista en els que va treballar i a les innombrables persones de tot el món que van assistir als seus concerts. A la seva Romania natal, va establir les bases d’una veritable cultura musical. De manera sistemàtica, va introduir els seus compatriotes en les riqueses musicals del món oferint sèries de concerts que incloïen tot el repertori estàndard de concerts, sonates per a violí, obres per a quartet de corda, per a piano i corda, les obres mestres simfòniques de França i Alemanya, i més tard de Rússia. També va procedir a fomentar el suport (sovint amb els seus propis recursos financers) a joves compositors nadius mitjançant la creació d'un Premi Nacional de Composició anual, els ara famosos premis Enesco per a la composició.

Un visitant casual a Bucarest avui se sorprendrà amb el protagonisme simbòlic que Enescu manté fins avui en la consciència nacional romanesa. Hi ha molts monuments dedicats a ell. El conservatori nacional rep el seu nom i l’orquestra també. La seva importància, però, transcendeix la música. Durant la primera meitat de segle va aconseguir, a diferència de molts dels seus contemporanis, conciliar l'orgull nacional i un insistent patriotisme amb tolerància i una visió cosmopolita.

Festival George Enescu

Creat el 1958 en homenatge al músic romanès, originalment triennal, biennal a partir del 2001, el festival ha continuat creixent en mida, especialment des de la caiguda del comunisme. Entre finals d’agost i mitjans de setembre, a Bucarest com a les principals ciutats provincials, se celebren al voltant de 200 esdeveniments, que tenen lloc al vespre, al matí, a la tarda, i la majoria dels quals són emesos -en directe o en diferit- per la televisió romanesa. Al costat dels millors conjunts de Romania, s'hi troben les millors orquestres europees. Programes que inclouen el repertori simfònic o de cambra, l’òpera, el ballet, l’oratori, el barroc o la creació contemporània, essent el fil conductor l’obra d’Enescu, que el festival pretén donar a conèixer més. Present en gairebé totes les edicions des del 1958, l’obra emblemàtica del festival és, sens dubte, Oedipe, l’única òpera d’Enescu, creada el 1936 al Palais Garnier i rarament representada en els principals escenaris internacionals.

Obra musical

George Enescu va compondre 33 números d'opus i un bon nombre de petites peces sense número de catàleg, de transcripcions i arranjaments. Enescu al llarg de la seva carrera com a compositor va tocar tots els gèneres musicals clàssics.

Obres simfòniques

• Poème roumain, suite simfònica amb cor op. 1
• Simfonia concertant per a violoncel i orquestra op. 8
• Suite per a orquestra núm. 1 en do major op. 9
• Rapsòdia romanesa núm. 1 en la major op. 11 núm. 1
• Rapsòdia romanesa núm. 2 en re major op. 11 núm. 2
• Intermedi per a instrument de corda, en re major op. 12
• Simfonia núm. 1 en mi bemoll major op. 13
• Simfonia núm. 2 en la major op. 17
• Suite per a orquestra núm. 2 op. 20
• Simfonia núm. 3 en do major op. 21
• Suite per a orquestra núm. 3, Suite Villageoise, en re major op. 27
• Vox maris en sol major, poema simfònic per a tenor, cor a tres veus i orquestra op. 31
• Obertura de concert per a temes dins el caràcter popular romanès, en la major op. 32
• Pastorale-Fantaisie per a petita orquestra, 1899

Música per a piano

• Suite núm. 1 Dans le style ancien en sol menor op. 3
• Variacions per a 2 pianos sobre un tema original en la bemoll major op. 5
• Suite núm. 2, op. 10
• Suite núm. 3 Pieces impromptues, op. 18
• Sonata per a piano núm. 1 en fa desena menor op. 24 núm. 1 i núm. 3 en re major op. 24 núm. 3

Música de cambra

• Sonata per a violí núm. 1 en re major op. 2
• Sonata per a violí núm. 2 en fa menor op. 6
• Dixtour per a instruments de vent op. 14
• Quartet per a piano núm. 1 en re major op. 16
• Quartet de corda núm. 1 en mi bemoll major op. 22 núm. 1
• Quartet de corda núm. 2 en sol major op. 22 núm. 2
• Sonata per a piano núm. 1 en fa sostingut menor op. 24 núm. 1
• Sonata per a violí núm. 3 "segons el caràcter popular romanès" en la menor op. 25
• Sonata per a violoncel núm. 1 en fa menor op. 26 núm. 1
• Sonata per a violoncel núm. 2 en do major op. 26 núm. 2
• Impressions d'infància. Suite per a viola i piano en re major op. 28
• Quintet per a piano en la menor op. 29
• Quartet per a piano núm. 2 en re menor op. 30
• Simfonia de cambra per a 12 instruments op. 33

Música vocal

• Tres melodies per a veu greu i piano op. 4
• Set cançons de Clément Marot per a tenor o soprano i piano op. 15
• Tres melodies per a veu i piano op. 19
• Oedipe, tragèdia lírica en 4 actes op. 23
• Vox Maris, poema simfònic per a tenor, Cor a 3 veus i orquestra en sol major op.31

Curiositats

Agermanament George Enescu i Bellpuig

El poble natal de George Enescu, Liveni, que després de la seva mort va agafar el seu nom, està agermanat amb Bellpuig.

Bibliografia

• Malcolm, Noel. Toccata Press. George Enescu : his life and music (en anglès), 1990. ISBN 9780907689324. 
• Mircea Voicana, Clemansa Firca, Alfred Hoffman, Elena Zottoviceanu, Myriam Marbe, Stefan Niculescu, Adrian Ratiu: George Enescu. Monografie. Bucurest, 1971. Editura Academiei RSR.
• Dieter Nowka: George Enescu und die Entwicklung der rumänischen Musik, 1984. Pro-Universitate-Verlag, Sinzheim 1998. ISBN 3-932490-33-9
• Alain Cophignon: Georges Enesco. Paris, 2006. Arthème Fayard [Preu de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, 2006] ISBN 978-2213623214 — George Enescu (trad. Domnica Ilea). Bucurest, 2009. Editura Institutului Cultural Român. ISBN 978-973-577-578-0
• Pascal Bentoiu: Masterworks of George Enescu. A detailed analysis. Maryland, 2010. The Scarecrow Press.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Enescu

• Pàgina del Festival George Enescu (anglès) (romanès)
• Pàgina de tots els museus dedicats a Enescu (anglès) (romanès)
• Societat Internacional Enescu (anglès) (romanès) (alemany) (francès)