George Enescu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge Enescu
Enescu24.jpg
Biografia
Naixement 19 agost 1881
George Enescu Tradueix
Mort 4 maig 1955 (73 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 68 48° 51′ 44″ N, 2° 23′ 31″ E / 48.862169°N,2.391839°E / 48.862169; 2.391839
  Membre de la Cambra de Diputats de Romania 

Dades personals
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació Compositor, violinista, pianista, director d'orquestra, músic, pedagog musical, professor d'universitat i polític
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Gènere artístic Òpera i simfonia
Professors Gabriel Fauré, Robert Fuchs, Josef Hellmesberger, Jules Massenet, André Gedalge i Martin-Pierre Marsick
Alumnes Marius Constant, Yehudi Menuhin, Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux, Serge Blanc, Ștefan Gheorghiu i Sidney Harth
Instrument Violí i piano
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura

Spotify: 7KKscZTeDLz1g0QthWCMQV IMDB: nm1216359 iTunes: 286456 Last fm: George+Enescu Musicbrainz: 30f53666-aa3b-44c1-80c1-4d09929e28e8 Songkick: 360534
Modifica les dades a Wikidata

George Enescu (19 d'agost de 1881 a Liveni, Romania - 4 de maig de 1955, París) fou un compositor, violinista, pedagog, pianista i director d'orquestra romanès.

Biografia[modifica]

Des de petit va manifestar la seva passió per la música: va començar a tocar el violí als 4 anys, i als 5 va tenir el seu primer concert; en aquell temps tenia com a professor a Eduard Caudella.

Entre els anys 1888 i 1894 estudia en el Conservatori de Viena, tenint com a professores a Joseph Hellmesberger (violí), Robert Fuchs i a Sigismond Bachrich entre molts altres. Es va acomodar molt ràpidament a la vida musical de Viena, i els seus concerts on interpretava obres de Johannes Brahms, Pablo Sarasate, Henri Vieuxtemps, Felix Mendelssohn que varen entusiasmar a la premsa i al públic; en aquells temps Enescu només tenia 12 anys.

Després de la graduació al Conservatori de Viena amb honors de medalla de plata, va continuar els estudis al Conservatori de París (1895-1899) on va tenir com a professors a Armand Marsick, André Gédalge, Jules Massenet i Gabriel Fauré. El 6 de febrer de 1898 va fer el debut com a compositor en els concerts Colonne de Paris amb la seva obra Opus 1, Poema Romanès. El mateix any va començar a dirigir concerts a Bucarest i a fer concerts de violí. Admirat per la reina Elisabet de Romania fou convidat diverses vegades a tocar les seves obres al castell de Peleş de Sinaia, que era la residència d'estiu dels reis de Romania.

Dels primers anys del segle XX daten les seves composicions més conegudes, com les dues Rapsòdies Romaneses (1901-1902), la Suite er a orquestra núm. 1 (1903), la seva primera Simfonia de Maduresa (1905), Set Cançons pels versos de Clément Marot (1908). Els seus concerts són interpretats en molts països europeus i en ells és acompanyat amb altres personalitats famoses de l'escena musical de la seva època: Alfredo Casella, Pau Casals, Louis Fournier i Richard Strauss.

Al llarg de la Primera Guerra Mundial decideix quedar-se a Bucarest, i dirigeix la Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven (per primer cop en audiència integral a Romania), composicions d'Hector Berlioz, Claude Debussy, Richard Wagner, i també les seves mateixes composicions: la Simfonia núm. 2 (1913), Suite er a orquestra núm. 2 (1915). El mateix any té lloc la primera edició del concurs de composició que porta el seu nom.

Després de la guerra, continua la seva activitat dividida entre Romania i França. D'aquella època van quedar per la memòria les seves interpretacions del Poema per a violí i orquestra d'Ernest Chausson i de les sonates i les partitures per a violí de Johann Sebastian Bach. Va fer alguns viatges als Estats Units, on va dirigir la Philadelphia Orchestra (1923) i entre els anys 1937 i 1938 la New York Philarmonic.

Ateneul Român, seu de l'Orquestra Filharmònica "George Enescu"

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Enescu es va refugiar a Romania. Es va involucrar plenament a la vida musical de Bucarest, i va esdevenir un ferm defensor de la música contemporània romanesa interpretant obres de Constantin Silvestri, Mihail Jora, Martian Negrea i Sabin Dragoi.

A la fi de la guerra, Enescu va fer concerts amb els seus amics David Oïstrakh, Emil Guilels, i amb el seu antic alumne Yehudi Menuhin. La instauració del règim comunista romanès el va portar a l'exili definitiu a París (1948). Al seu exili va manifestar una enyorança i una preocupació continua pel seu país, tot i la pena patida per la llunyania de Romania va compondre l'any 1954 la seva Simfonia de cambra per a dotze instruments solistes. Va morir l'any 1955 deixant inacabat el poema simfònic Vox Maris i diverses noves simfonies.

Enescu també va tenir una important activitat pedagògica en l'àmbit de l'ensenyament musical. Entre els seus alumnes es troben violinistes com Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux i Yehudi Menuhin. Aquest darrer va manifestar una gran estimació i admiració per Enescu, i el considerà el seu pare espiritual. Segons Menuhin: "Enescu serà sempre una de les veritables meravelles del món. El seu caràcter i la seva figura s'han quedat a la meva ànima com un arbre o una muntanya de Sinaia. Les seves fortes arrels i la seva ànima noble provenen del seu propi país, un país d'una bellesa única."

L'orquestra filharmònica de Romania, que va dirigir al llarg d'uns anys Enescu i que té la seva seu a l'Ateneu Romanès (en romanès Ateneul Român), porta el nom de George Enescu en honor seu. Cada any al mes de setembre des de fa divuit anys s'organitza a Bucarest el Festival i Concurs Internacional "George Enescu", que compta amb la presència de les principals orquestres filharmòniques d'Europa i mundials.

Obra musical[modifica]

George Enescu va compondre 33 números d'opus i un bon nombre de petites peces sense número de catàleg, de transcripcions i arranjaments. Enescu al llarg de la seva carrera com a compositor va tocar tots els gèneres musicals clàssics.

Obres simfòniques[modifica]

  • Poema Romanès, suite simfònica amb Cor op. 1
  • Simfonia concertant per a violoncel i orquestra op. 8
  • Suite d'orquestra núm. 1 en ut major op. 9
  • Primera Rapsòdia romanesa en la major op. 11 núm. 1
  • Segona Rapsòdia romanesa en re major op. 11 núm. 2
  • Intermedi per a instrument de cordes, en re major op. 12
  • Simfonia núm. 1 en mi bemoll major op. 13
  • Simfonia núm. 2 en la major op. 17
  • Suite d'orquestra núm. 2 op. 20
  • Suite Villageoise (tercera suite d'orquestra) en re major op. 27
  • Obertura de concert per a temes dins el caràcter popular romanès, en la major op.32

Musica per a piano[modifica]

  • Suite núm. 1 «dins l'estil antic» en sol menor op. 3
  • Variacions per a 2 pianos sobre un tema original en la bemoll major op. 5
  • Suite núm. 2 (Enescu) op. 10
  • Suite núm. 3 (Enescu) "Peces impromptes" op. 18
  • Sonates per a piano (Enesce)|Sonata per a piano núm. 1 en fa desena menor op. 24 núm. 1 et núm. 3 en re major op. 24 núm. 3

Música de cambra[modifica]

  • Sonata per a piano i viola núm. 1 en re major op. 2
  • Sonata per a viola i piano núm. 2 en fa menor op. 6
  • Quartet amb piano núm. 1 en re major op. 16
  • Quartet de cordes núm. 1 en mi bemoll major op. 22 núm. 1
  • Quartet de cordes núm. 2 en sol major op 22 núm. 2
  • Sonata per a viola i piano núm. 3 (Enescu) "segons el caràcter popular romanès" en la menor op. 25
  • Sonata per a piano i violoncel núm. 1 en fa menor op. 26 núm. 1
  • Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en ut major op. 26 núm. 2
  • Impressions d'infància (Enescu) Suite per a viola i piano en re major op. 28
  • Quintet amb piano en la menor op. 29
  • Quartet amb piano núm. 2 en re menor op. 30
  • Simfonia de càmera per a 12 instruments op. 33

Música vocal[modifica]

  • Tres melodies per a veu greu i piano op. 4
  • Set cançons de Clément Marot per a tenor o soprano i piano op. 15
  • Tres melodies per a veu i piano op. 19
  • Oedipe, tragèdia lírica en 4 actes op. 23
  • Vox Maris, poema simfònic per a tenor, Cor a 3 veus i orquestra en sol major op.31

Bibliografia[modifica]

  • Mircea Voicana, Clemansa Firca, Alfred Hoffman, Elena Zottoviceanu, Myriam Marbe, Stefan Niculescu, Adrian Ratiu: George Enescu. Monografie. București, 1971. Editura Academiei RSR.
  • Dieter Nowka: George Enescu und die Entwicklung der rumänischen Musik, 1984. Pro-Universitate-Verlag, Sinzheim 1998. ISBN 3-932490-33-9
  • Noel Malcolm: George Enescu. His life and music. London, 1990. Toccata Press.
  • Alain Cophignon: Georges Enesco. Paris, 2006. Arthème Fayard [Preu de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, 2006] ISBN 978-2213623214George Enescu (trad. Domnica Ilea). București, 2009. Editura Institutului Cultural Român. ISBN 978-973-577-578-0
  • Pascal Bentoiu: Masterworks of George Enescu. A detailed analysis. Maryland, 2010. The Scarecrow Press.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Enescu Modifica l'enllaç a Wikidata