George Enescu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeorge Enescu
Georges Enesco 1930.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1881 Modifica el valor a Wikidata
Kiviu (Regne de Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 68 48° 51′ 44″ N, 2° 23′ 31″ E / 48.862169°N,2.391839°E / 48.862169; 2.391839 Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra de Diputats de Romania
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor d'universitat, polític, director d'orquestra, violinista, pianista, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
PartitFront de Renaixença Nacional
Party of the Nation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGabriel Fauré, Robert Fuchs, Josef Hellmesberger, Jules Massenet, André Gedalge i Martin-Pierre Marsick Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarius Constant, Yehudi Menuhin, Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux, Serge Blanc, Ștefan Gheorghiu, Sidney Harth i Arthur Leblanc Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí i piano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSuperb (en) Tradueix (1937–1955) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1216359 Spotify: 7KKscZTeDLz1g0QthWCMQV iTunes: 286456 Last fm: George+Enescu Musicbrainz: 30f53666-aa3b-44c1-80c1-4d09929e28e8 Lieder.net: 3974Songkick: 360534 Discogs: 838226 IMSLP: Category:Enescu,_George Allmusic: mn0001256809 Find a Grave: 7870 Modifica el valor a Wikidata

George Enescu George Enescu (pronunciació en romanès: /ˈd͡ʒe̯ord͡ʒe eˈnesku/) (Kiviu, 19 d'agost de 1881 - 8è districte de París, 4 de maig de 1955), conegut a França com a Georges Enesco, fou un compositor, violinista, pedagog, pianista i director d'orquestra romanès. Hom el considera el creador de l'escola romanesa i el seu compositor més universal,[1] la figura més important de la vida musical romanesa de la primera meitat del segle XX i un dels violinistes més grans de la seva generació.[2]

Casa natal de George Enescu a Liveni (ara, George Enescu)
Casa del pare d'Enescu a Dorohoi
Eduard Caudella, primer professor d'Enescu

Com molts intel·lectuals romanesos de la seva generació, la segona terra natal d'Enescu va ser França, tot i que va passar un temps considerable als Estats Units. Va estar estretament relacionat amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot.[3]

Havent estudiat als conservatoris de Viena i París, va combinar molts elements de les tradicions germànica i francesa. La seva fenomenal memòria va absorbir gairebé tot el cànon clàssic (inclosos els 58 volums de l'edició de Bach-Gesellschaft), i la seva carrera com a violinista, pianista, director i professor el va posar en contacte amb la majoria dels compositors europeus més importants.[4][5]

Influències[modifica]

Yehudi Menuhin el va desdcriure com «l'Absolut pel qual jutjo tots els altres... l'ésser humà més extraordinari, el músic més gran i la influència formativa més gran que he experimentat mai».[5] Reputat compositor, violinista de fama mundial, director d’orquestra internacional, notable pianista i cèlebre professor, promotor de concerts, compositors i músics, membre de les acadèmies de diversos països, Enescu va deixar una impressió indeleble com a home i artista en els que va treballar i a les innombrables persones de tot el món que van assistir als seus concerts. A la seva Romania natal, va establir les bases d’una veritable cultura musical. De manera sistemàtica, va introduir els seus compatriotes en les riqueses musicals del món oferint sèries de concerts que incloïen tot el repertori estàndard de concerts, sonates per a violí, obres per a quartet de corda, per a piano i corda, les obres mestres simfòniques de França i Alemanya, i més tard de Rússia. També va procedir a fomentar el suport (sovint amb els seus propis recursos financers) a joves compositors nadius mitjançant la creació d'un Premi Nacional de Composició anual, els ara famosos premis Enesco per a la composició.[6]

Un visitant casual a Bucarest avui se sorprendrà amb el protagonisme simbòlic que Enescu manté fins avui en la consciència nacional romanesa. Hi ha molts monuments dedicats a ell. El conservatori nacional rep el seu nom i l’orquestra també. La seva importància, però, transcendeix la música. Durant la primera meitat de segle va aconseguir, a diferència de molts dels seus contemporanis, conciliar l'orgull nacional i un insistent patriotisme amb tolerància i una visió cosmopolita.[3]

Festival George Enescu[modifica]

Creat el 1958 en homenatge al músic romanès, originalment triennal, biennal a partir del 2001, el festival ha continuat creixent en mida, especialment des de la caiguda del comunisme. Entre finals d’agost i mitjans de setembre, a Bucarest com a les principals ciutats provincials, se celebren al voltant de 200 esdeveniments, que tenen lloc al vespre, al matí, a la tarda, i la majoria dels quals són emesos -en directe o en diferit- per la televisió romanesa. Al costat dels millors conjunts de Romania, s'hi troben les millors orquestres europees. Programes que inclouen el repertori simfònic o de cambra, l’òpera, el ballet, l’oratori, el barroc o la creació contemporània, essent el fil conductor l’obra d’Enescu, que el festival pretén donar a conèixer més. Present en gairebé totes les edicions des del 1958, l’obra emblemàtica del festival és, sens dubte, Oedipe, l’única òpera d’Enescu, creada el 1936 al Palais Garnier i rarament representada en els principals escenaris internacionals.[7]

Obra musical[modifica]

George Enescu va compondre 33 números d'opus i un bon nombre de petites peces sense número de catàleg, de transcripcions i arranjaments. Enescu al llarg de la seva carrera com a compositor va tocar tots els gèneres musicals clàssics.

Obres simfòniques[modifica]

Música per a piano[modifica]

  • Suite núm. 1 Dans le style ancien en sol menor op. 3
  • Variacions per a 2 pianos sobre un tema original en la bemoll major op. 5
  • Suite núm. 2, op. 10
  • Suite núm. 3 Pieces impromptues, op. 18
  • Sonata per a piano núm. 1 en fa desena menor op. 24 núm. 1 i núm. 3 en re major op. 24 núm. 3

Música de cambra[modifica]

Música vocal[modifica]

  • Tres melodies per a veu greu i piano op. 4
  • Set cançons de Clément Marot per a tenor o soprano i piano op. 15
  • Tres melodies per a veu i piano op. 19
  • Oedipe, tragèdia lírica en 4 actes op. 23
  • Vox Maris, poema simfònic per a tenor, Cor a 3 veus i orquestra en sol major op.31

Curiositats[modifica]

Agermanament George Enescu i Bellpuig

El poble natal de George Enescu, Liveni, que després de la seva mort va agafar el seu nom, està agermanat amb Bellpuig.

Referències[modifica]

  1. «George Enescu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Malcolm, Noel. «Enescu, George». Grove Music Online. (en anglès; cal subscripció).
  3. 3,0 3,1 Botstein, Leon «Rediscovering George Enescu». The Musical Quarterly, Vol. 81, No. 2, Estiu 1997, pàg. 141-144.
  4. Malcolm, Noel «Enescu in Bucharest» (en anglès). Tempo New Series, 140, març 1982, pàg. 31-34.
  5. 5,0 5,1 Saunders, Dominic. «The Mozart we missed» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 4 juny 2021].
  6. Chagrin, Francis «George Enescu: Monografie» (en anglès). Tempo, 103, 1972, pàg. 48-49.
  7. Brancovan, Mihaï de «George Enescu : un festival de grande envergure» (en francès). Revue des Deux Mondes, Desembre 2009, pàg. 169-173.

Bibliografia[modifica]

  • Malcolm, Noel. Toccata Press. George Enescu : his life and music (en anglès), 1990. ISBN 9780907689324. 
  • Mircea Voicana, Clemansa Firca, Alfred Hoffman, Elena Zottoviceanu, Myriam Marbe, Stefan Niculescu, Adrian Ratiu: George Enescu. Monografie. Bucurest, 1971. Editura Academiei RSR.
  • Dieter Nowka: George Enescu und die Entwicklung der rumänischen Musik, 1984. Pro-Universitate-Verlag, Sinzheim 1998. ISBN 3-932490-33-9
  • Alain Cophignon: Georges Enesco. Paris, 2006. Arthème Fayard [Preu de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts, 2006] ISBN 978-2213623214George Enescu (trad. Domnica Ilea). Bucurest, 2009. Editura Institutului Cultural Român. ISBN 978-973-577-578-0
  • Pascal Bentoiu: Masterworks of George Enescu. A detailed analysis. Maryland, 2010. The Scarecrow Press.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Enescu