Diftèria
| Tipus | malaltia bacteriana primària, infecció per Corynebacterium i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | mal de coll, febre, tos de gos, amigdalitis, insuficiència cardíaca, neuropatia perifèrica, pseudomembrane (en)  i inflor |
| Exàmens | prova d'Elek, cultiu microbiològic i exploració física |
| Tractament | antibiòtic, traqueotomia i antitoxina |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Transmissió patògena | transmissió aèria i transmissió per secrecions respiratòries |
| Causat per | Corynebacterium diphtheriae |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1C17 |
| CIM-10 | A36 |
| CIM-9 | 032 |
| CIAP | R83 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 3122 |
| MedlinePlus | 001608 |
| eMedicine | 782051, 215100, 1204017 i 963334 |
| MeSH | D004165 |
| Orphanet | 1679 |
| UMLS CUI | C0012546, C0010153 i C1301422 |
| DOID | DOID:11405 |
La diftèria (del grec διφθέρα, 'membrana'), vulgarment mal blanc, és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives. L'agent causant és l'exotoxina proteica produïda per C. diphtheriae (bacil de Klebs-Löffler).
Es transmet per contacte directe de les secrecions de nas, gola, pell i ull de les persones infectades. La vacuna contra la diftèria normalment s'administra combinada amb la del tètanus i la tos ferina o catarro.[1]
Descripció[modifica]
És una infecció aguda bacteriana causada pel C. diphteriae que afecta exclusivament els humans. Clínicament es pot manifestar amb afectació de les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i d'altres membranes mucoses o de la pell. En aquestes localitzacions, el bacteri forma plaques de membranes de color grisenc envoltades per una zona inflamada de color vermell apagat. En la mesura que el bacteri creix, va alliberant unes toxines que són transportades pel sistema circulatori i provoquen lesions principalment al cor, els ronyons i el sistema nerviós.[2]
Aquesta malaltia és més freqüent entre el primer i el tercer any de vida. La localització laríngia és una manifestació molt greu, ja que les membranes formades en aquest lloc poden provocar l'ofec de l'infant.[2]
Transmissió[modifica]
Principalment per contacte directe amb una persona malalta o una portadora sana del bacteri.[2]
Complicacions[modifica]
Hi ha formes greus que poden produir la mort de la persona afectada, com l'angina diftèrica maligna, la laringitis diftèrica, la insuficiència cardiocirculatòria, la miocarditis i la paràlisi postdiftèrica. Aquesta malaltia té un pronòstic reservat fins als cinquanta dies d'haver-se iniciat. La persona malalta pot morir en els primers dies per una asfíxia causada per la laringitis o bé per una insuficiència cardiocirculatòria precoç. Durant la segona setmana, per una miocarditis i més tardanament per les paràlisis postdiftèriques.[2]
Prevenció i immunitat[modifica]
El calendari de vacunacions de Catalunya preveu l'administració de sis dosis. Les tres primeres són als dos, quatre i sis mesos d'edat. La vacuna és l'hexavalent perquè es combina amb els antígens del tètanus (T), la diftèria (D), la tos ferina (Pa), la poliomielitis (polio), Haemophilus influenzae (Hib) i l'hepatitis B (VHB). Als divuit mesos es vacuna un altre tipus de presentació que combina cinc antígens i és la vacuna pentavalent (DTPa-polio-Hib). Entre els quatre i els sis anys se n'administra una dosi de record amb una vacuna que combina tres antígens i entre els catorze i els setze anys s'administra una antitetànica amb antidiftèrica d'adults (Td).[2]
La vacuna confereix immunitat limitada, per la qual cosa se n'han d'administrar dosis de record. La població de Catalunya està ben vacunada, fet que es tradueix en l'absència de la malaltia des de 1983.[3] Tot i això, el 2 de juny del 2015, es va diagnosticar a Olot un cas[4] en un infant no vacunat, que va morir. Això recorda la necessitat de mantenir activament la vacunació, ja que abandonar-la suposaria la possible incorporació a la població de infants susceptibles de patir i transmetre la malaltia.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Diftèria. Prevenció». Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 02-05-2011. [Consulta: 23 octubre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
- ↑ «Centro Nacional de Epidemiología. Enfermedades de declaración obligatoria. Informes anuales» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 15 juny 2015].
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-07-10. [Consulta: 2 juny 2015].
Enllaços externs[modifica]
- «Diftèria». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Agència de Salut Pública de Barcelona: Diftèria. Document informatiu Arxivat 2015-08-13 a Wayback Machine.