Escarlatina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaEscarlatina
Scarlet fever 2.jpg
Erupcions cutànies típiques de l'escarlatina.
Tipusmalaltia del tracte respiratori superior, infecció estreptocòccica i staphylococcal toxemia (en) Tradueix
Especialitatinfectologia
Símptomesllengua de gerd, febre, dolor abdominal, vòmit i exantema
Causat perStreptococcus pyogenes
Classificació
CIM-10A38
CIM-9034
Recursos externs
DiseasesDB29032
MedlinePlus000974
eMedicinederm/383 emerg/402, emerg/518
Patient UKscarlet-fever-pro
MeSHD012541 i D012541
UMLS CUIC0036285, C0343487, C0343487 i C0036285
DOIDDOID:8596 i DOID:8596
Modifica les dades a Wikidata

L'escarlatina és una malaltia infecciosa de tipus bacterià —que afecta sobretot els nens— produïda per l'Estreptococ (beta-hemolític) del Grup A. Aquest bacteri també pot produir quadres de faringo-amigdalitis (angines: el típic mal de coll), impetigen, i altres. Es distingeix per l'aparició d'una erupció cutània (de color roig o escarlata), sovint apareguda després que hagi remés la infecció faríngia. És rogenca, puntejada, estenent-se després per tot el cos. A voltes es palpa més que no pas es veu.

Els nens afectats amb aquest quadre presenten una cara rosada, però pàl·lida, als voltants de la boca. Un cop ha desaparegut aquesta erupció, és característica la presència de descamació tant a la cara com a les mans (palmell i dits).

S'acompanya de febre i afectació de l'estat general, i pot presentar dolor abdominal i vòmits. Les infeccions greus s'acompanyen de febre alta, nàusees i vòmits.

L'edat de major freqüència d'aparició és l'escolar i en adolescents, sobretot en èpoques de primavera i hivern. La forma de contagi és la de contacte persona a persona, a través de les secrecions respiratòries.

L'escarlatina pot arribar a repetir-se 3 cops a la vida, ja que són 3 les toxines de l'estreptococ que poden produir-la: toxines A, B i C.

La prova o reacció de Dick per mitjà de la injecció d'un filtrat diluït d'estreptococ hemolític d'escarlatina (0,1 ml) per avaluar la receptivitat del pacient a la malaltia infecciosa.

Incidència[modifica]

La incidència a Catalunya ha baixat molt en les darreres dècades, situant-se al voltant dels 30 casos per cada 100.000 habitants i any. Malgrat això, es tracta d'una malaltia de declaració obligatòria (numèrica).

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic es basa en l'anamnesi, les dades clíniques (edat, contactes, història clínica i examen físic) i en estudis de laboratori, com els exsudats orofaringis amb cultiu i les proves de detecció ràpida de l'estreptococ a la gola.

Les proves de detecció ràpida són efectives, però sempre requereixen el cultiu d'exsudats orofaringis par tal de confirmar el diagnòstic. Els resultats dels cultius triguen unes 48 hores.

Tractament[modifica]

El tractament d'elecció és la penicil·lina per via oral durant 10 dies. Hi ha també altres antibiòtics molt efectius, però que es miren de reservar per a casos especials per evitar l'aparició de resistències.

És important respectar i complir amb la medicació antibiòtica indicada, ja que així s'eviten complicacions futures molt més greus, com per exemple la febre reumàtica (afectació cardíaca, de la pell, neurològica, etc.) o la glomerulonefritis post-estreptocòccica (afectació renal) produïdes per l'estreptococ.

L'escarlatina i les faringo-amigdalitis milloren en poc temps amb tractament antibiòtic (1 a 2 dies), però la millora no és sinònim de curació i no s'ha de suspendre el tractament.

És habitual trobar nens amb complicacions per incompliment del tractament antibiòtic. Els nens al·lèrgics a la penicil·lina han de rebre eritromicina o altres macròlids com la claritromicina.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escarlatina