Cefalosporina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicCefalosporina
Substància química grup de substàncies químiques
Modifica les dades a Wikidata
Estructura del nucli de les cefalosporines
Estructura de les cefalosporines clàssiques

Les cefalosporines, en anglès:cephalosporins són una classe d'antibiòtics beta-lactàmics originàriament derivats del gènere Acremonium.

Junt amb les cefamicines fan un subgrup d'antibiòtics β-lactam anomenats cefems.

Història[modifica]

Els compostos de cefalosporina van ser aïllats de cultius de Cephalosporium acremonium del clavegueram de Sardenya el 1948 per Giuseppe Brotzu.[1] Ell s'adonà que aquests cultius eren efectius contra Salmonella typhi, que causa la febre tifoidea, que té beta-lactamasa. Guy Newton i Edward Abraham a la Sir William Dunn School of Pathology de la Universitat d'Oxford aïllaren la cefalosporina C que té un nucli anàleg al de la penicil·lina. Amb la seva modificació es va produir antibiòtics útils clínicament i el medicament cefalotin va ser posat al mercat per Eli Lilly and Company el 1964.

Ús clínic[modifica]

Les cefalosporines estan indicades en la profilaxi i tractament d'infeccions causades per bacteris susceptibles a aquesta forma d'antibiòtic. Les primeres generacions de cefalosporines són predominantment actives contra bacteris Gram-positius i les generacions successives han incrementat l'acció contra els bacteris Gram-negatius.

Efectes adversos[modifica]

Són comunes (més de l'1% dels pacients) la diarrea, nàusea, vòmit, problemes electrolítics, dolor o inflamació en la zona de la injecció.

Referències[modifica]

  1. Podolsky, M. Lawrence (1998) Cures Out of Chaos: How Unexpected Discoveries Led to Breakthroughs in Medicine and Health, Harwood Academic Publishers