Conill porquí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Conill porquí
(Recent[1])
Conill porquí gàbia.JPG

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Hystricomorpha
Família: Caviidae
Subfamília: Caviinae
Gènere: Cavia
Espècie: C. porcellus
Nom binomial
Cavia porcellus
(Linnaeus, 1758)
Sinònims
  • C. anolaimae
  • C. cobaya
  • C. cutleri
  • C. leucopyga
  • C. longipilis
  • Mus porcellus

El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, cobai[2] o conill de rata és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids. Malgrat el nom, aquests animals ni són conills, ni són porcs, ni vénen de les Índies. Els estudis basats en la bioquímica i la hibridació indicaren que els conills porquins, originaris dels Andes, són els descendents domesticats d'una espècie de Cavia propera, com ara C. aperea, C. fulgida o C. tschudii i, per tant, no existeixen en estat salvatge.[3][4] Estudis recents basats en els marcadors moleculars,[5][6] juntament amb anàlisis de la morfologia cranial i esquelètica d'animals actuals i momificats,[7] han revelat que el seu avantpassat més probable és C. tschudii.

Aquest animal té un paper important en la cultura de molts grups indígenes sud-americans, especialment com a font d'aliment, però també com a medicina tradicional i en cerimònies religioses de les comunitats.[8] Des de la dècada del 1960 s'han fet esforços per augmentar-ne el consum fora de Sud-amèrica.[9]

Els conills porquins han sigut animals domèstics comuns al món occidental des que els comerciants europeus hi portaren els primers exemplars al segle XVI. La seva docilitat, la seva sensibilitat als humans que els toquen i alimenten i la relativa facilitat de cuidar-los fan que siguin populars com a animals de companyia.

Un conill porquí menjant-se fenc

Ha estat força emprat com a organisme model en experimentació durant els segles XIX i XX i tingué un paper important en l'aïllament de la vitamina C: des del segle XVIII se sabia que hi havia aliments que evitaven l'escorbut i el 1907 els metges noruecs Axel Holst i Theodor Frølich postularen que aquesta malatia era deguda a una carència nutricional i aconseguiren provocar-la en conills porquins alimentant-los amb una dieta adient, ja que els conills porquins són dels pocs animals que no poden produir vitamina C i agafen escorbut si no n'ingereixen amb l'aliment,[10] igual que els humans i alguns primats propers.[11] A partir d'aleshores es va disposar d'un mètode viable per determinar quan una substància contenia vitamina C i fins i tot tenir una idea de la quantitat, ja que es podia subministrar a conills porquins amb escorbut per comprovar si es curaven. Amb aquesta guia el bioquímic estatunidenc Charles Glen King pogué aïllar vitamina C pura el 1931.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conill porquí Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Entrada «Cavia porcellus» a la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Bueno Torrens, David. Convivint amb transgènics. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p. 301. ISBN 8447533034. 
  3. Weir, B. J. The Biology of Hystricomorph Rodents (en anglès). Academic Press, 1974, p. 437–446. ISBN 0-12-613333-6. «Notes on the Origin of the Domestic Guinea-Pig» 
  4. Nowak, R. M. Walker's Mammals of the World. 6a edició (en anglès). Johns Hopkins University Press, 1999. ISBN 0-8018-5789-9. 
  5. Spotorno, A. E.; Marín, J. C.; Manríquez, G.; Valladares, J. P.; Rico, E.; Rivas, C. «Ancient and modern steps during domestication of guinea pigs (Cavia porcellus L.)» (en anglès). Journal of Zoology, 2006, pàg. 060606025751032––. DOI: 10.1111/j.1469-7998.2006.00117.x.
  6. Dunnum, J. L.; Salazar-Bravo, J «Molecular systematics, taxonomy and biogeography of the genus Cavia (Rodentia: Caviidae)» (en anglès). Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 48, 4, 2010, pàg. 376–388. DOI: 10.1111/j.1439-0469.2009.00561.x.
  7. Spotorno, A. E.; Manríquez, G.; Fernández, L. A.; Marín, J. C.; González, F.; Wheeler, J. «Domestication of guinea pigs from a southern Peru-northern Chile wild species and their middle pre-Columbian mummies». A: The Quintessential Naturalist: Honoring the Life and Legacy of Oliver P. Pearson. 134 (en anglès). University of California Publications in Zoology, 2007, p. 1–981. ISBN ISBN 0-520-09859-5. 
  8. Morales, E. The Guinea Pig : Healing, Food, and Ritual in the Andes (en anglès). University of Arizona Press, 1995. ISBN 0-8165-1558-1. 
  9. Vecchio, Rick. «Peru Pushes Guinea Pigs as Food» (en anglès). CBS News, 19 octubre 2004 [Consulta: 12 març 2007].
  10. [Axel Holst and Theodor Frolich-pioneers in the c…[Tidsskr Nor Laegeforen. 2002] - PubMed Result
  11. 11,0 11,1 ASIMOV, I. Rastreando los trazos, dins de Hasta donde alcanza el ojo. Esplugues de Llobregat, 1988. Ed. Plaza y Janés. ISBN 84-01-80358-6 (Ed. original Far as human eye could see. ISBN 0-385-23514-3)