Conill porquí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Conill porquí
Recent[1]
Conill porquí gàbia.JPG

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Hystricomorpha
Família: Caviidae
Subfamília: Caviinae
Gènere: Cavia
Espècie: C. porcellus
Nom binomial
Cavia porcellus
(Linnaeus, 1758)
Sinònims

Mus porcellus
Cavia cobaya
Cavia anolaimae
Cavia cutleri
Cavia leucopyga
Cavia longipilis

El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, cobai[2] o conill de rata és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids. Malgrat el nom, aquests animals ni són conills, ni són porcs, ni vénen de les Índies. Són originaris dels Andes i, tot i que actualment estan extints en estat salvatge, estan properament relacionats amb diverses espècies que abunden a les planes herboses i altiplans de la regió. El conill porquí juga un paper important en la cultura de molts grups indígenes sud-americans, especialment com a font d'aliment, però també com a medicina tradicional i en cerimònies religioses de les comunitats.[3] Des de la dècada del 1960, s'han fet esforços per augmentar-ne el consum fora de Sud-amèrica.[4]

Ha estat força emprat com a organisme model en experimentació durant els segles XIX i XX i va tenir un paper important en l'aïllament de la vitamina C: des del segle XVIII se sabia que hi havia aliments que evitaven l'escorbut i el 1907 els metges noruecs Axel Holst i Theodor Frølich van postular que aquesta malatia era deguda a una carència nutricional i van aconseguir provocar-la en conills porquins alimentant-los amb una dieta adient, ja que els conills porquins són dels pocs animals que no poden produir vitamina C i agafen escorbut si no n'ingereixen amb l'aliment,[5] igual que els humans i alguns primats propers.[6] A partir d'aleshores es va disposar d'un mètode viable per determinar quan una substància contenia vitamina C i fins i tot tenir una idea de la quantitat, ja que es podia subministrar a conills porquins amb escorbut per comprovar si es curaven. Amb aquesta guia el bioquímic estatunidenc Charles Glen King pogué aïllar vitamina C pura el 1931.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conill porquí
  1. «Cavia porcellus» a la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Bueno Torrens, David. Convivint amb transgènics. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p. 301. ISBN 8447533034. 
  3. Morales, Edmundo. The Guinea Pig : Healing, Food, and Ritual in the Andes. University of Arizona Press, 1995. ISBN 0-8165-1558-1. 
  4. Vecchio, Rick. «Peru Pushes Guinea Pigs as Food». CBS News, 19-10-2004 [Consulta: 12 març 2007].
  5. [Axel Holst and Theodor Frolich-pioneers in the c…[Tidsskr Nor Laegeforen. 2002] - PubMed Result
  6. 6,0 6,1 ASIMOV, I. Rastreando los trazos, dins de Hasta donde alcanza el ojo. Esplugues de Llobregat, 1988. Ed. Plaza y Janés. ISBN 84-01-80358-6 (Ed. original Far as human eye could see. ISBN 0-385-23514-3)