Isaac Asimov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«Asimov» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Asimov (desambiguació)».
Infotaula de personaIsaac Asimov
Isaac.Asimov01.jpg
Isaac Asimov en una fotografia de 1965.
Biografia
Naixement(ru) Исаáк Ази́мов
2 de gener de 1920
Petrovitxi, Smolensk, RSFS de Rússia.
Mort6 d'abril de 1992(1992-04-06) (als 72 anys).
Nova York, EUA.
Causa de mortCauses naturals (Sida, insuficiència renal i insuficiència cardíaca)
Dades personals
NacionalitatEstatunidenc. Nacionalitzat als 8 anys d'edat el 1928.
Grup ètnicRussoamericans i jueus
ReligióAteisme i judaisme
FormacióUniversitat de Colúmbia (–1939)
Columbia School d'Enginyeria i Ciències Aplicades
Columbia University School of Engineering
Activitat
Camp de treballBioquímica
OcupacióEntre d'altres, escriptor, divulgador científic, historiador, poeta.
Activitat1934-1992.
OcupadorUniversitat de Boston
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units
GènereCiència Ficció, divulgació científica, història, misteri.
MovimentEdat d'or de la ciència-ficció
TemaFuturs alternatius, matemàtiques, química, divulgació científica, història antiga i moderna, poesia
Influències
Influències en
Nom de plomaPaul French solament per a la sèrie de Lucky Starr, la resta de la seva obra sempre com a Isaac Asimov.
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica
ConflicteSegona Guerra Mundial
Obra
Primeres obresL'obra d'assaig Germans petits (1934) a la revista de la seva escola de secundària, el conte curt Abandonat fora de Vesta el 10 de gener de 1939 a la revista Amazing Stories i la primera novel·la llarga Un còdol al cel al 1950.
Obres destacables
Família
CònjugeJanet Asimov (1973–1992)
Premis
Vegeu l'apartat de Premis i Honors.
Signatura
Isaac Asimov signature.svg

Lloc webAsimovOnline.com
IMDB: nm0001920 Musicbrainz: 921108ff-319f-443e-83eb-3a21a767f7ef Discogs: 852800
Modifica les dades a Wikidata

Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).

Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, el 1923, als Estats Units, i obtingué la nacionalitat estatunidenca el 1928, on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. Autor de més de 500 texts sobre diversos temes: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia així com de 90.000 cartes i postals, el camp en què fou més popular, però, fou el de la ciència-ficció. En aquest camp cal destacar les seves dues obres més conegudes, la Saga de La Fundació o Cicle de Tràntor i les seves històries sobre robots que, de fet, va acabar combinant. En el marc de les seves obres sobre robots, Asimov fou, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica.

Respecte de la resta de la seva producció literària, va destacar en les obres de caràcter divulgatiu (sobretot ciència i història), si bé la quantitat de temes que va tractar és tan variada que les seves obres estan classificades en 9 de les 10 categories del sistema de classificació decimal Dewey (el sistema de classificació per matèries usat a les biblioteques per encasellar tot el coneixement humà).

Juntament amb Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke forma part dels tres millors autors de ciència-ficció.[1]

Biografia[modifica]

Naixement[modifica]

Isaac Asimov va néixer a Petrovitxi, un petit poble del districte de Xumiatxski (o Shumyachsky), a la província o óblast de Smolensk (amb capital del mateix nom, Smolensk), situat a 400 quilòmetres al sud-oest de Moscou i a 16 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia, quan el país encara era la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i la divisió administrativa es deia Governació de Gomel, i no óblast de Smolensk. La data exacta del seu naixement és una incògnita, ja que com ell mateix reconeixia en les seves biografies, ni el dia ni el mes eren correctes sinó una data fictícia escollida pel funcionari soviètic de torn que els va fer els papers per poder emigrar als Estats Units el 1923. Segons creia Asimov, ell havia nascut l'1 de gener de 1920, si bé, oficialment, als llibres de registre consta com a 2 de gener d'aquell mateix any. Per acabar de complicar-ho, ni el mateix Isaac Asimov estava segur d'haver nascut ni en aquell dia ni en aquell mes, sinó uns 2 o 3 mesos abans, de tal manera que ni tan sols hauria nascut el 1920, sinó cap a l'octubre o novembre del 1919.

Emigració[modifica]

A causa del clima polític (feia poc que havia triomfat la revolució soviètica, iniciada el 1917), i de la religió que practicaven els seus pares (juevoortodoxa), els Asimov van decidir emigrar als Estats Units d'Amèrica, on van arribar el 23 de febrer de 1923, a l'illa d'Ellis, lloc de rebuda d'immigrants en aquella època (ho va continuar sent fins al 1954). Els pares d'Asimov, Judah Asimov i Anne Rachel Berman (cognom de soltera), havien decidit emigrar als Estats Units, perquè el germanastre d'Anne Rachel, Joseph Berman, ho havia fet uns anys abans i veient el deteriorament evident que estava patint el seu país d'origen (i sobretot preocupat per la seva seguretat) els va convidar a unir-se a ell i la seva família a la ciutat de Nova York, el 1922. Després d'un període de reflexió, van decidir emigrar i un any més tard, el 1923, aconseguien els papers de sortida per a tota la família cap als EUA. Van instal·lar-se al barri de Brooklyn (un barri de la ciutat de Nova York) on els pares d'Asimov, després d'estalviar durant 3 anys amb tota mena de treballs, van poder pagar l'entrada d'una petita botiga de llaminadures (on el mateix Isaac Asimov va treballar ajudant sos pares pràcticament fins a l'edat d'entrar a la universitat).

Infantesa[modifica]

Quan Isaac Asimov va arribar als EUA, tenia oficialment 3 anys i els seus primers anys d'infantesa, els va passar en companyia de la seva germana Marcia Asimov (que també havia nascut a l'URSS amb el nom de Manya i que va arribar als EUA amb tota la família solament amb 8 mesos d'edat). Des de ben petit va demostrar una extraordinària capacitat d'aprenentatge i memòria (que va mantenir al llarg de la seva vida) i ben aviat va aprendre a llegir i escriure pràcticament pel seu compte gràcies al fet que com els seus pares no coneixien bé l'idioma (i per tant no l'hi podien ensenyar), demanava a altres nens més grans que l'hi ensenyessin l'alfabet i com es pronunciaven les diferents lletres i paraules; es passava el dia llegint rètols i qualsevol altre text que veiés del seu barri. Va ser tal el seu èxit que abans d'entrar a l'escola ja sabia llegir (i veient la resta dels seus companys de classe a qui tot calia repetir-ho una i una altra vegada perquè ho entenguessin, va començar a sospitar que ell era diferent), a més també va ensenyar a llegir a Marcia, la seva germana petita fins al moment.

Aquesta precocitat li va comportar una sèrie de problemes a l'escola (tant amb els seus companys com amb els professors), ja que no tenia cap problema per demostrar les seves capacitats superiors i sentir cap mena de modèstia respecte de la seva rapidesa mental. A més com que l'anaven avançant de curs contínuament, sempre era el més petit i dèbil de classe (físicament ja ho era per naturalesa), si bé és cert que no el van agredir mai físicament. Amb el temps, però, es va acostumar a les burles dels altres i a “desconnectar” per posar-se a l'alçada (mental) de les altres persones, i solament quan ell ho veia adequat o li ho demanaven, demostrava les seves capacitats en públic.

Com que no tenia habilitats socials, es va refugiar en la lectura i sempre que el treball a la botiga l'hi permetia anava a la biblioteca del barri (el seu pare l'hi va treure el carnet) a llegir i a agafar llibres. Certament a la botiga dels seus pares també hi havia revistes, però son pare mai va deixar que en llegís cap, primer perquè allò era per als clients (tampoc va poder tastar mai cap caramel) i després perquè segons ell allò era "brossa" (intel·lectualment parlant). Al principi la seva mare l'acompanyava diàriament a la biblioteca, però es va cansar de seguida i com que confiava en ell, va deixar de fer-ho. A més a més el seu pare considerava que qualsevol llibre que estigués en una biblioteca és que valia la pena de llegir i d'aquesta manera va desaparèixer el control parental de les seves lectures, cosa que va permetre que pogués conèixer els clàssics grecs i romans, els mites nòrdics, la ciència i els descobriments científics i tot allò que volgués llegir sense traves de cap tipus. Com ell mateix va dir, es va convertir en un ratolí de biblioteca.

El 1928, amb 8 anys, va aconseguir (igual que la resta de la família), la nacionalitat estatunidenca.[2] En aquell mateix any son pare, Judah Asimov, va entrar a treballar com a secretari a la sinagoga local i va decidir portar el seu fill, Isaac, a classes d'hebreu i religió jueva que s'impartien en aquell centre. En aquelles classes Isaac va descobrir la religió i va aprendre ràpidament a llegir i escriure en hebreu i en jiddisch (ja que aquestes dues llengües comparteixen l'alfabet); a més, encara que a casa seva no parlaven hebreu ni rus, sí que ho feien en jiddisch, i així va aprendre a escriure aquesta llengua de la qual només tenia referències orals. A causa de la incompatibilitat entre la feina de secretari i la de la botiga el seu pare va deixar aviat aquesta nova feina i alhora el jove Asimov també va deixar d'assistir-hi a les classes. Aquest breu període de la seva vida va ser l'única etapa "religiosa" que mai va tenir Asimov, ja que sos pares mai van intentar inculcar (a cap dels seus fills, de fet), cap mena de sentiment religiós vers qualsevol religió (pròpia o del país que els havia acollit) i fins i tot (i igual que el seu germà Stanley), Asimov no va fer la cerimònia del Bar mitsvà. Tot el que va aprendre sobre religió, mitologia, etc., ho va aprendre dels llibres de la biblioteca.

El 1929, juntament amb la Gran depressió, va arribar l'últim dels germans d'Asimov, Stanley (concretament el 25 de juliol de 1929 i va morir el 16 d'agost de 1995). Aquest fet va provocar la desaparició total del temps de lleure del jove Isaac, ja que tota la família va haver de repartir-se les feines per poder sobreviure a aquella dramàtica situació històrica i social que es va donar als Estats Units en aquella època. Així doncs, Isaac ara no solament treballava a la botiga de caramels, sinó que cuidava el seu germà petit i alhora anava a l'escola. No va poder, doncs, participar en cap activitat extraescolar, cap club, fer cap esport, etc., i fins i tot, ja d'adult, va mantenir certes pautes de comportament adquirides a la botiga, com aixecar-se a les 5 del matí o treballar cada dia, fins i tot els cap de setmana o qualsevol altre festiu. Passar tantes hores a la botiga va tenir, però, un fet positiu per al jove Isaac: son pare davant la seva insistència va permetre, a la fi, la lectura de les revistes (més aviat fulletons, ja que eren de pitjor qualitat que una revista qualsevol en tots els aspectes) que es venien també a la botiga de caramels i que procurava tornar en perfecte estat per així poder vendre-les com si fossin noves. Això va obrir un nou horitzó cultural que va influenciar-lo (com ell mateix reconeixia) en la creació de les seves primeres obres literàries. Una influència de vegades negativa (un error de joventut, en deia ell), com el fet de considerar les dones un objecte en comptes d'un personatge rellevant (ja que en aquells fulletons, les dones sempre apareixien com éssers dèbils que calia salvar del dolent de torn), un fet que amb el temps va aconseguir corregir, però que els seus crítics sempre l'hi recorden i és una de les crítiques més habituals a la seva obra.

Al començament dels anys 30 del segle xx, als Estats Units, i justament abans de l'inici de la Segona Guerra mundial, els fulletons van començar a desaparèixer (no ho farien del tot fins després de la guerra). Van passar de fulletons més o menys especialitzats en certs temes (terror, aventures, vaquers, etc., i la seva barreja), a còmics (hereus naturals i de més qualitat que els fulletons) i revistes, altament especialitzades en tots els temes inimaginables, fins i tot en la incipient ciència-ficció. El jove Isaac va conèixer la ciència-ficció per Amazing Stories (un fulletó aparegut a l'abril de 1926) editat per Hugo Gernsback (donaria, amb el temps, nom al conegut premi de ciència-ficció, Hugo). A principis de 1929, Gernsback va ser despatxat de la seva feina de director d'aquella primera revista, però, a l'estiu d'aquell mateix any, va fundar dues revistes que tractaven igualment sobre ciència-ficció, Science Wonder Stories i Air Wonder Stories. El fet que la paraula "Science", 'ciència' en català, sortís a la portada, va permetre a Asimov "enganyar" els seus pares, als qui va fer creure que la revista parlava de ciència (una cosa seriosa i útil) i possiblement (com ell mateix va escriure), aquells fulletons i revistes (que pràcticament ningú demanava i que, per tant, eren els primers que podia llegir en total llibertat i temps del món) van ser la raó que ell, quan va començar a escriure, escollís la ciència-ficció com el seu gènere literari. [3]

Adolescència i joventut[modifica]

[4] [5] [6]

Educació i carrera[modifica]

Asimov va assistir a escoles públiques de la ciutat de Nova York des dels cinc anys, incloent l'Institut de nois a Brooklyn.[7] Graduant-se als 15 anys, va assistir al City College de Nova York durant diversos dies abans d’acceptar una beca. a la Seth Low Junior College, una branca de la Universitat de Colúmbia a Downtown Brooklyn dissenyada per absorbir part dels estudiants jueus i italoamericans que es presentaven a la Universitat de Colúmbia, després l'escola primària per a homes de la institució. Els estudiants jueus i italoamericans, fins i tot de gran calibre acadèmic, eren exclosos deliberadament degut a la pràctica llavors popular d’imposar quotes no escrites, racistes i etnocèntriques. Matriculat originalment a zoologia, Asimov va passar a química després del primer semestre, quan va desaprovar "dissecar un gat de carreró". Després que el Seth Low Junior College es tanqués el 1938, Asimov va acabar el seu batxillerat científic a l'Extensió Universitària (més tard Universitat Colúmbia d'Estudis Generals) el 1939.

Després de ser rebutjat dues vegades per part de les escoles de medicina, el 1939, Asimov va sol·licitar entrar al programa de graduats en química a Columbia; inicialment rebutjat i després acceptat només a prova,[8] va completar el seu Master of Arts, i es va llicenciar en química el 1941 i va obtenir un doctorat en filosofia en química el 20 de maig de 1948.[9] El títol de la seva dissertació era "Kinetics of the Reaction Inactivation of Tyrosinase During Its Catalysis of the Aerobic Oxidation of Catechol."[10] (Cinètica de la reacció inactivació de la tirosinasa durant la seva catàlisi de l'oxidació aeròbica de catecol). Durant els seus estudis de química també va aprendre francès i alemany.[11]

Photo
Robert A. Heinlein i L. Sprague de Camp amb Asimov (dreta), a les drassanes navals de Filadèlfia, el 1944.

Entre mig d'aquests dos graus, Asimov va passar tres anys durant la Segona Guerra Mundial treballant com a químic civil a l'Estació Experimental Naval de les drassanes navals de Filadèlfia, vivint a Walnut Hill a la secció de l'oest de Philadelphia entre 1942 i 1945.[12][13] El setembre de 1945 va ser allistat a l'Exèrcit; si no s'hagués corregit la seva data de naixement mentre era a l'escola, hauria estat oficialment de 26 anys i no elegible.[14] El 1946, un error burocràtic va fer que cessés la seva assignació militar i el van retirar de les tasques pocs dies abans d'embarcar-se per participar a les proves d'armes nuclears de l'operació Crossroads a l'atoló de Bikinini.[15] Va servir durant gairebé nou mesos abans de ser llicenciat honorablement el 26 de juliol de 1946.[16] Havia estat promogut a caporal l'11 de juliol.[17]

Després de completar el seu doctorat i un any de postdoctorat, Asimov es va incorporar a la facultat de la Universitat de Boston de Medicina el 1949, impartint bioquímica amb un salari de 5.000 dòlars, el qual va mantenir com a professor associat.[18] Al 1952, però, guanyava més diners com a escriptor que no pas a la universitat i finalment va deixar de fer investigacions, limitant el seu paper universitari a dar conferències als estudiants.[19] El 1955 va ser ascendit a professor associat. El desembre de 1957, Asimov fou destituït del seu lloc docent, amb efectes del 30 de juny de 1958, perquè havia deixat de fer investigacions. Després d'una lluita que va durar dos anys va conservar el seu títol,[20][21][22] va impartir la conferència inaugural cada any per a una classe de bioquímica, i el 18 d’octubre de 1979, la universitat va honrar la seva redacció promovent-lo com a professor complet de bioquímica.[23] Els documents personals d’Asimov a partir del 1965 són arxivats a la Mugar Memorial Library de la universitat, a la qual els va fer donació a petició del comissari Howard Gotlieb.[24][25]

El 1959, després d'una recomanació de Arthur Obermayer, amic d'Asimov i científic del projecte de protecció contra míssils dels Estats Units, DARPA va acudir a Asimov perquè s'unís a l'equip d'Obermayer. Asimov va rebutjar-ho al considerar que es veuria afectada la seva capacitat d'escriure lliurement si rebés informació classificada. Tot i això, va enviar un escrit a DARPA titulat "On Creativity"[26] que conté idees sobre com els projectes científics governamentals podrien animar els membres de l’equip a pensar de manera més creativa.[27]

Vida personal[modifica]

Asimov va conèixer la seva primera esposa, Gertrude Blugerman (1917, Toronto, Canadà),[28] en una cita a cegues el 14 de febrer de 1942, i es va casar amb ella el 26 de juliol del mateix any.[29] La parella vivia en un apartament a l'Oest de Filadelfia mentre Asimov estava empleat a Philadelphia Navy Yard, on dos dels seus companys de treball eren L. Sprague de Camp i Robert A. Heinlein. Gertrude va tornar a Brooklyn mentre estava a l'exèrcit, i tots dos van viure allà des de juliol de 1946, abans de traslladar-se a la ciutat de Stuyvesant, a Manhattan, al juliol de 1948. Es van traslladar a Boston el 1949, després a suburbis propers Somerville al juliol de 1949, Waltham al maig de 1951, i finalment West Newton el 1956.[30][31] Tingueren dos fills, David (nascut el 1951) i Robyn Joan (nascut el 1955).[32] El 1970 es van separar i Asimov es va traslladar de nou a Nova York, aquesta vegada al Upper West Side de Manhattan, on va viure la resta de la seva vida.[33] De seguida va començar a veure Janet O. Jeppson i es va casar amb ella el 30 de novembre de 1973,[34] dues setmanes després del divorci de Gertrude.[35]

Malaltia i mort[modifica]

El 1977, Asimov va patir un atac cardíac.[36] Al desembre de 1983, se li va practicar una cirurgia cardiovascular en la qual li van realitzar un triple bypass coronari. Durant una operació, se li va realitzar una transfusió de sang que va resultar estar contaminada amb el virus VIH.[37] Quan va ser descoberta la infecció per VIH, els seus metges van insistir en no fer pública la Informació[37] a causa del prejudici que es tenia en aquells temps contra els infectats per aquesta malaltia.[38]

Asimov va morir a Nova York el 6 d'abril de 1992, on va ser incinerat. Li van sobreviure la seva vídua Janet i els fills del seu primer matrimoni, així com els seus germans. El seu germà Stanley va informar que la causa de mort va ser insuficiència cardíaca i renal.[36] La família va optar per no revelar que la mort s'havia causa de la malaltia de la SIDA, ja que dos dies després de la mort es va produir una gran controvèrsia pública quan el tennista Arthur Ashe va anunciar que tenia la mateixa malaltia (també contreta en 1983 d'una transfusió sanguínia durant una cirurgia de bypass coronari)[39] també els doctors van continuar insistint en mantenir-lo en secret.[37]

El 2002, quan molts dels metges que van atendre Asimov havien mort, Janet i Robyn Asimov van acordar revelar que la mort d'Isaac Asimov va ser deguda a l'SIDA.[37] Janet Asimov va fer pública la informació prèviament a la publicació de l'autobiografia pòstuma d'Asimov It 's Been a Good Life (2002), que la mateixa Janet havia editat i en la qual ella mateixa revelava les circumstàncies del contagi i de la seva mort.

Posició intel·lectual[modifica]

Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genuïnes de la gent, però s'enfrontà a les supersticions i a les creences infundades. Va pertànyer durant un temps a la societat Mensa, els membres de la qual considerava "intel·lectualment combatius"; va col·laborar amb l'associació (i rebent la presidència honorifica) de l'Associació Humanista Estatunidenca (AHA), una organització d'ideologia atea. Patia una por a volar tal, que només va viatjar en avió dues vegades en tota la seva vida. També patia claustrofília, és a dir, li agradaven els espais petits i tancats.

Asimov era un progressista en temes polítics, i un seguidor incondicional del Partit Demòcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport públicament a George McGovern. Es va sentir molt desil·lusionat quan va veure les tàctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes des de finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions civils de l'energia nuclear, sobretot després de l'accident nuclear de Three Mile Island, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich.

En els últims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu últim llibre no va ser de ficció, Our Angry Earth, escrit conjuntament amb l'autor de ciència-ficció Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucció de la capa d'ozó.

Honors[modifica]

La saga de La Fundació o Cicle de Tràntor va ser reconeguda l'any 1966 amb el premi Hugo dins l'apartat de "la millor saga de ciència-ficció de tots els temps". En honor d'Asimov es va donar nom a l'asteroide (5020) Asimov, així com un cràter del planeta Mart tambe va rebre el seu nom, l'Asimov (cràter marcià). Va rebre 14 doctorats honoris causa per múltiples universitats d'arreu i va ser inclòs al Hall of Fame of Fantasy & Science Fiction el 1997.[40]

Premis[modifica]

En l'ordre cronològic de concessió del premi:

Cinema i televisió[modifica]

Algunes obres d'Isaac Asimov han estat la font de diverses pel·lícules.

La fi de l'eternitat va tenir una versió cinematogràfica soviètica (Konets vechnosti, 1987).[41]

El guionista i cineasta nord-americà Paul Mayersberg va fer l'adaptació per a televisió, Nightfall (1988), basant-se en un relat d'Asimov en el qual s'explica la història d'un planeta en el qual no coneixen la nit en tenir tres sols.[42]

Chris Columbus va dirigir una adaptació cinematogràfica de la novel·la L'home bicentenari, protagonitzada per Robin Williams, amb el mateix títol, L'home bicentenari (1999).

Jo, robot (2004), dirigida per Alex Proyas i protagonitzada per Will Smith, està parcialment basada en l'obra homònima d'Asimov. Així, encara que s'atribueix la història a les Sèries dels robots del mateix nom, Jo, robot, en realitat està basada en un guió de Jeff Vintar, titulat Hardwired. Algunes idees d'Asimov sobre els robots (la més important, les tres lleis de la robòtica) van ser afegides al guió de Vintar després que els productors adquirissin els drets sobre el títol de el llibre. La pel·lícula té també alguna semblança amb un conte de ciència-ficció de 1939 (pre-Asimov), I, robot, de Eando Blinder, que tracta d'un robot humanoide "intel·ligent", el qual és culpat de la mort del seu creador.[43]

Asimov també va col·laborar a Star Trek com a assessor científic. Durant els anys 70 i 80 va ser participar activament a les convencions organitzades pels fans de la sèrie de televisió Star Trek. «Star Trek és el programa de ciència-ficció més intel·ligent que es fa per televisió», va declarar Asimov en una convenció.[44]

L'abril de 2018 es va conèixer la notícia que Apple preparava una adaptació per a la televisió de la Saga de la Fundació. La sèrie televisiva serà escrita i produïda per David S. Goyer i Josh Friedman.[45]

Obres[modifica]

(Per ordre cronològic de la publicació de l'original)

Obres de ficció: novel·les[modifica]

Obres de ficció: novel·les de misteri[modifica]

Obres de ficció: col·leccions de relats curts de ciència-ficció[modifica]

1992:The complete stories, vol 2, Nightfall ed.

  • 1995:Gold, HarperPrism ed.
  • 1996:Magic, HarperPrism ed. En aquesta edició, l'editorial va barrejar històries de fantasia i ciència-ficció.

Obres de ficció: col·leccions de relats curts de fantasia[modifica]

Obres de ficció: col·leccions de relats curts de misteri[modifica]

Antologies[modifica]

(Editades per Isaac Asimov)

(Respecte de les properes antologies, Isaac Asimov únicament aporta una breu introducció al començament de cada relat).

Obres de no-ficció: obres sobre ciència en general[modifica]

Obres de no-ficció: matemàtiques[modifica]

Obres de no-ficció: astronomia[modifica]

Obres de no-ficció: ciències de la Terra[modifica]

Obres de no-ficció: química i bioquímica[modifica]

Obres de no-ficció: física[modifica]

Obres de no-ficció: biologia[modifica]

Obres de no-ficció: col·leccions d'assaigs científics[modifica]

Obres de no-ficció: col·leccions d'assaigs sobre ciència-ficció[modifica]

Obres de no-ficció: història[modifica]

Obres de no-ficció: La Bíblia[modifica]

Obres de no-ficció: literatura[modifica]

Obres de no-ficció: humor i sàtira[modifica]

Cap al final de la seva vida, Issac Asimov va dedicar una sèrie d'obres al tema de l'humor. En aquestes obres, se'ns mostra un Asimov ben diferent de l'habitual, que fa patent el seu vessant més humorístic (del qual presumia) i que no es pot observar en la resta de la seva producció literària. La majoria d'obres sobre aquest tema tracten de recopilacions sobre "limericks" (curts poemes de cinc línies de temàtica humorística, de vegades en un llenguatge gruixut) i altres jocs de paraules (dels quals era un apassionat), si bé també va escriure l'obra Isaac Asimov's treasury of humor, en què tracta l'humor des d'un vessant més científic i desenvolupa tota una teoria de l'humor (amb acudits i tot per a amenitzar-la). Segons el mateix Asimov, «l'element més essencial de l'humor és un canvi sobtat del punt de vista que altera el focus del tema important de la conversa des del més important al trivial o des del sublim al més ridícul».

Obres de no-ficció: autobiografies[modifica]

Biografies escrites per ell (encara que hagin sigut publicades posteriorment a la seva mort).

Obres de no-ficció: miscel·lània[modifica]

Com llegir la saga de La Fundació[modifica]

Isaac Asimov no va escriure la saga de La Fundació de manera cronològica. A mesura que sorgien els llibres, reculls d'històries curtes i fins i tot antecedents, molts lectors de les seves històries van començar a demanar una guia per poder llegir correctament els esdeveniments que succeïen en aquell univers. Així doncs, i després de la mort de l'autor, es va elaborar una guia per poder seguir-la de manera cronològica assolint la coherència que els lectors reclamaven.

Isaac Asimov tenia pensada una continuació (cronològica) per a Fundació i Terra, malauradament no va tenir temps o no va poder deixar escrit cap esbós o plantejament de com havia de continuar la història i aquesta es va convertir (de moment) en l'última novel·la de la saga de La Fundació.

Pel que fa a les novel·les no escrites per Asimov, El temor de la Fundació, Fundació i caos i El triomf de la Fundació, apareixen de resultes de la venda dels drets d'autor pels descendents de l'escriptor a tres altres escriptors de reputat renom dins la ciència-ficció i per encàrrec de la pròpia família. Aquestes tres noves novel·les han aconseguit donar coherència i continuïtat a tota la saga.

Memòries autobiogràfiques[modifica]

  • In Memory yet green, Doubleday ed.1979. 1a part de les seves memòries que tracta el període de 1920 a 1954. No publicat al nostre país.
  • In Joy still felt, Doubleday ed.1980. 2a part de les seves memòries que tracta el període de 1954 a 1978. No publicat al nostre país.
  • I, Asimov, Doubleday ed.1994. 3a i última part de les seves memòries en què, a més de tractar el període final de la seva vida (1978-1992), torna a explicar tota la seva vida però des del vessant més humanista i íntim, i pot ser llegit independentment dels altres dos volums; l'epileg final va ser escrit per la seva dona Janet. Publicada també com I, Asimov in memoir i a l'estat espanyol com Memorias (a la portada ASIMOV MEMORIAS), per Ediciones B el 1998.

Memòries Post-mortem[modifica]

Correspondència[modifica]

  • 1995: Yours, Isaac Asimov: A lifetime in letters, Main Street Books ed. (Una sucursal de Doubleday ed.), obra que recull una selecció de la correspondència d'Isaac Asimov al llarg de la seva vida feta pel seu germà petit Stanley Asimov. Aquesta obra, però, no va poder ser editada pel seu germà (encara que ho posa a la coberta), ja que va morir uns mesos abans d'acabar la selecció (a l'agost de 1995) i va ser Doubleday (l'editorial de tota la vida d'Isaac Asimov) qui va dur finalment a terme la seva publicació. En aquesta obra apareixen els pensaments més íntims, les opinions i els sentiments d'Issac Asimov en les més de 90.000 cartes i postals que va rebre o enviar al llarg de la seva vida i que gràcies al seu germà Stanley, que va aconseguir conservar-ne unes 45.000, podem gaudir-les actualment. Com podem comprovar no va ser solament prolífic en obres de ficció i no-ficció.

Referències[modifica]

  1. Hoppa, Jocelyn. Isaac Asimov: Science Fiction Trailblazer (en anglès). Enslow Publishers, Inc., 2009, p.6. ISBN 0766029611. 
  2. Konstantin, Phil. «An Interview with Isaac Asimov» (en anglès). americanindian.net. [Consulta: 2 gener 2020].
  3. I, Asimov: A Memoir (en anglès). Bantam Books, febrer 1995, p. 43-44. ISBN 978-0-553-56997-1. 
  4. Asimov, Isaac; Traducció a càrrec de Teresa de León. Memorias (en castellà). Ediciones B, 1998, p. 749 p.. ISBN 84-406-8120-8. 
  5. Carlos Romá-Mateo. Isaac Asimov y la lógica de lo fantástico Journal of Feelsynapsis (JoF). ISSN 2254-3651. 2012.(4): 58-61
  6. Letter from Janet Asimov
  7. Asimov, Isaac. Panther Books. The Early Asimov Volume 1 (en anglès), 1973, p. 10. ISBN 0-586-03806-X. 
  8. Asimov, Isaac. Doubleday. The Early Asimov; or, Eleven Years of Trying (en anglès), 1972, p. 180–183. 
  9. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 525–526. 
  10. «Kinetics of the Reaction Inactivation of Tyrosinase During Its Catalysis of the Aerobic Oxidation of Catechol» (en anglès). www.asimovreviews.net. [Consulta: 2 gener 2020].
  11. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 298-299. 
  12. ; Jenkin, John H.«Frequently Asked Questions about Isaac Asimov» (en anglès). asimovonline.com, 1994–2014. [Consulta: 2 gener 2020].
  13. Everts, Bart. «SciPhi: Isaac Asimov's West Philly Years» (en anglès). Hidden City. [Consulta: 2 gener 2020].
  14. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 428. 
  15. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 467–468. 
  16. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 476. 
  17. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 473. 
  18. «Audio Interview with Isaac Asimov» (en anglès). Arxivat de l'Asimov original el 26 de setembre de 2008. [Consulta: 2 gener 2020].
  19. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 584–585. 
  20. Asimov, Isaac (1975) Buy Jupiter and Other Stories, VGSF (1988 ed.) p. 112
  21. Asimov, Isaac. I. Asimov: A Memoir (en anglès), 1994, p. 195–200. 
  22. Asimov, Isaac. The Tragedy of the Moon (en anglès), 1973, p. 222–223. 
  23. Asimov, Isaac. I. Asimov: A Memoir (en anglès), 1994, p. 199. 
  24. Asimov, Isaac. In Joy Still Felt (en anglès), p. 353–55. 
  25. «Howard Gotlieb Archival Research Center: Asimov, Isaac (1920–1992)» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2020].
  26. «Isaac Asimov Asks, 'How Do People Get New Ideas?'» (en anglès). MIT Technology Review, 20-10-2014 [Consulta: 2 gener 2020].
  27. Dean, James «The write stuff: Asimov's secret Cold War mission» (en anglès). The Times of London, 27-10-2014 [Consulta: 2 gener 2020].
  28. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 351. 
  29. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 364. 
  30. Asimov, Isaac. In Memory Yet Green, 1979, p. 355, 366, 476, 480–481, 532, 560–563, 623. 
  31. Asimov, Isaac. En Joy Still Felt, p. 47–49. 
  32. «Isaac Asimov FAQ» (en anglès). asimovonline.com. [Consulta: 14 gener 2020].
  33. Asimov, Isaac. Nightfall, and other stories. Doubleday, 1969, p. 267. 
  34. Asimov, Isaac. Buy Jupiter and Other Stories (en anglès). VGSF, 1975. ISBN 9780575041998. 
  35. Asimov, Isaac. In Joy Still Felt: The Autobiography of Isaac Asimov, 1954–1978. Garden City, Nova York: Doubleday, 1980, p. 659, 661. ISBN 0-385-15544-1. 
  36. 36,0 36,1 Oliver, Myrna. «Isaac Asimov, Science Fiction Virtuoso, Dies» (en anglès). Los Angeles Times, 07-04-1992. [Consulta: 5 gener 2020].
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 Asimov, Janet. «Letter from Janet Asimov» (en anglès). Locus Magazine, 04-04-2002. [Consulta: 5 gener 2020].
  38. «HIV and AIDS: An Origin Story» (en anglès). Public Health, 19-12-2019. [Consulta: 5 gener 2020].
  39. Montagut, Albert «Arthur Ashe reconoce que tiene el sida» (en castellà). El País [Madrid], 09-04-1992. ISSN: 1134-6582.
  40. «The Science Fiction and Fantasy Hall of Fame». Pàgina web on apareix el llistat dels guardonats amb aquest honor des que es concedeixen aquests premis.
  41. «Konets Vechnosti» (en castellà). FilmAffinity. [Consulta: 8 gener 2020].
  42. «MOVIE REVIEW : 'Nightfall': A Classic Asimov Tale Gone Bad» (en anglès), 26-09-1988. [Consulta: 8 gener 2020].
  43. Peters, Ted. AI and IA: Utopia or Extinction? (en en). ISD LLC, 2019-09-01. ISBN 978-1-925679-23-6. 
  44. «Isaac Asimov, de la marginación a la gloria» (en castellà), 02-01-2020. [Consulta: 8 gener 2020].
  45. 20minutos. «Apple prepara una serie basada en la trilogía 'Fundación' de Isaac Asimov» (en castellà), 10-04-2018. [Consulta: 8 gener 2020].

Enllaços externs[modifica]