George R.R. Martin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: George R. R. Martin)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeorge R.R. Martin
George Martin Thrones 2011 Shankbone.JPG
27 abril 2011
Nom original (en) George Raymond Richard Martin
Biografia
Naixement George Raymond Richard Martin
20 de setembre de 1948 (1948-09-20) (69 anys)
Bayonne
Residència Santa Fe
Nacionalitat Estats Units d'Amèrica
Religió Ateisme
Formació professional Periodisme
Educat a Universitat Northwestern
Activitat
Ocupació Escriptor
Període d'activitat 1976 - act.
Ocupador Universitat Clarke
Gènere artístic Ciència-ficció, Terror, Fantasia
Influències de
Llengua Anglès
Obra
Obres destacables Cançó de gel i de foc
Altre
Membre del partit polític Partit Demòcrata dels Estats Units
Premi rebut
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: GRRMspeaking IMDB: nm0552333
Modifica dades a Wikidata

George Raymond Richard Martin[1] (nascut George Raymond Martin; Bayonne, 20 de setembre de 1948),[2] també conegut com GRRM,[3] és un novel·lista i autor de relats estatunidenc, conegut principalment per les seves obres als gèneres de la fantasia, el terror i la ciència-ficció, així com un guionista i productor televisiu. La seva obra més coneguda és la saga literària de fantasia èpica Cançó de gel i de foc.

El 2005 Lev Grossman, de la revista Time, va citar Martin com "el Tolkien estatunidenc"[4] i, el 2011, va ser inclòs al llistat de la mateixa revista de les 100 persones més influents del món.[5][6]

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

George Raymond Martin (més tard adoptaria el nom de confirmació Richard, a l'edat de 13 anys)[2] va néixer el 20 de setembre de 1948[7] a Bayonne, a l'estat de Nova Jersey,[8] fill d'un portuari anomenat Raymond Collins Martin i la seva muller, Margaret Brady Martin. Tenia dues germanes petites, Darleen i Janet. El seu pare era d'ascendència meitat italiana, mentre que la seva mare tenia la meitat dels ascendents d'origen irlandès.[9] També tenia arrels franceses, angleses, gal·leses i alemanyes.[10]

La família, en un principi, vivia en una casa situada a Broadway, pertanyent a la besàvia de Martin. El 1953 es van traslladar a una casa de protecció oficial federal prop dels molls de Bayonne.[9] En el transcurs de la infantesa de Martin, el seu món consistia predominantment en "First Street a Fifth Street", els carrers que hi havia entre la seva escola i la seva casa; aquest món tant limitat li van fer créixer les ganes de viatjar i conèixer altres llocs, però l'única manera que tenia de fer-ho era a través de la imaginació; així, es va convertir en un lector voraç.[11] El petit Martin va començar a escriure i a vendre històries sobre monstres per monedes als altres nens del veïnat, inclosos texts dramàtics. També va escriure històries sobre un regne mític poblat per les seves tortugues; aquestes tortugues, freqüentment, morien al seu castell de joguina, així que va decidir que es mataven entre elles en "arguments sinistres".[12]

Martin va assistir a l'escola Mary Jane Donohoe i, posteriorment, a l'institut marista de Nova Jersey. Mentre era allà es va convertir en un habitual lector de còmics, desenvolupant un gran interès pels superherois de les obres publicades per Marvel Comics.[13] Una carta que Martin va escriure a l'editor d'Els Quatre Fantàstics es va publicar al número 20 (novembre de 1963); era la primera de moltes cartes que va enviar, com als números #32, #34 i més. Alguns aficionats que llegien les seves cartes li contestaven i, a partir d'aquests contactes, Martin es va aficionar al fandom de l'època, escrivint ficció per diversos fanzine;[14] va ser la primera persona en enregistrar-se per participar en una convenció del còmic celebrada a Nova York el 1964.[15] El 1965, Martin va guanyar el premi Alley a la millor ficció per la seva història narrada "Powerman vs. The Blue Barrier".[16]

El 1970, Martin va graduar-se en periodisme a la Universitat Northwestern d'Evanston (Illinois), amb un summa cum laude; més tard també aconseguiria un màster en periodisme, acabat el 1971, també a la facultat Medill de la Northwestern.[17] Essent elegible per ser reclutat per l'exèrcit durant la Guerra del Vietnam, de la qual no estava a favor, Martin va sol·licitar i va aconseguir ser declarat objector de consciència;[18] a canvi, va realitzar serveis alternatius durant dos anys (1972–1974) com a voluntari de la VISTA, assignat la Fundació d'Assistència Legal del comtat de Cook.[17]

Ensenyament[modifica]

A mitjans de la dècada de 1970, Martin va conèixer el professor d'anglès George Guthridge en una convenció de ciència-ficció celebrada a Milwaukee. Martin va persuadir a Guthridge (que va confessar que, en aquell moment, no diferenciava la ciència-ficció de la fantasia) perquè tornés a mirar-se la ficció especulativa escrivint una obra en aquell camp per si mateix. (Des d'aleshores, Guthridge ha estat finalista als premis Hugo i dues vegades als premis Nebula de ciència-ficció i fantasia. El 1998, Guthridge i Janet Berliner van guanyar el premi Bram Stoker al millor èxit en novel·la per la seva obra Children of the Dusk.[19])

A canvi, Guthridge va ajudar a Martin a trobar feina a la Universitat de Clarke (aleshores el Clarke College). Martin "no estava guanyant suficients diners per mantenir-se viu", vivint de l'escriptura i dels campionats d'escacs, segons Guthridge.[20] Entre 1976 i 1978, Martin va ser professor d'anglès i periodisme a Clarke, convertint-se en escriptor resident del college entre 1978 i 1979.[21]

Tot i que li va agradar l'ensenyament, la mort abrupta del seu amic i també autor Tom Reamy, a finals de 1977, va provocar que Martin es replantegés la seva pròpia vida, decidint finalment intentar convertir-se en escriptor a temps complet. Va abandonar la feina i, cansat dels hiverns inclements de Dubuque, es va traslladar a Santa Fe (Nou Mèxic) el 1979.[22]

Carrera com escriptor[modifica]

Martin va començar a vendre històries breus de ciència-ficció, professionalment, el 1970, quan només tenia 21 anys. La seva primera venda va ser "The Hero", que va comprar la revista Galaxy i va publicar en el seu número de febrer de 1971; aviat va vendre noves obres. La seva primera història nominada als premis Hugo[23] i Nebula va ser "With Morning Comes Mistfall", publicada el 1973 a la revista Analog. El 1975 la seva historieta "...for a single yesterday", que tractava sobre un viatge en el temps postapocalíptic va ser seleccionat per formar part d'Epoch, una antologia de ciència-ficció editada per Roger Elwood i Robert Silverberg. La seva primera novel·la, Dying of the Light, va estar acabada el 1976, just abans que es traslladés a viure a Dubuque, i publicada el 1977. El mateix any, l'enorme èxit de la pel·lícula Star Wars va provocar un gran impacte en la indústria editorial i de la ciència-ficció, venent la novel·la per un import igual al que hagués aconseguit en tres anys al món de l'ensenyament.[24]

Els relats curts que venia amb 20 anys li donaven diners, però no suficients per pagar totes les factures, fet que li impedia convertir-se en un escriptor a temps complet. La necessitat de trobar una feina va sorgir al mateix temps que el món dels escacs estatunidenc entrava en la bogeria posterior a la victòria de Bobby Fischer al campionat mundial d'escacs de 1972. L'habilitat i l'experiència de Martin amb els escacs li van permetre ser contractat com a director de tornejos per l'Associació Continental d'Escacs els caps de setmana. Això li va permetre tenir suficients ingressos i, com que els tornejos només es disputaven els dissabtes i els diumenges, li permetien treballar com a escriptor cinc dies a la setmana, entre el 1973 i el 1976. Quan la bombolla dels escacs, finalment, va explotar, i ja no proveïa una entrada fluïda de diners, Martin ja s'havia convertit en un escriptor establert.[25][26]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

Cicle de Cançó de gel i de foc[modifica]

  1. Joc de trons (1996)
  2. Xoc de reis (1999)
  3. Tempesta d'espases (2000)
  4. Festí de corbs (2005)
  5. Dansa amb dracs (2011)
  6. The Winds of Winter (Futur - SENSE DATA)
  7. A Dream of Spring (Futur - SENSE DATA)


Col·leccions[modifica]

Wild Cards (com a editor)[modifica]

  • Wild Cards I (3022)
  • Wild Cards II: Aces High (1987)
  • Wild Cards III: Jokers Wild (1987)
  • Wild Cards IV: Aces Abroad (1988)
  • Wild Cards V: Down & Dirty (1988)
  • Wild Cards VI: Ace in the Hole (1990)
  • Wild Cards VII: Dead Man's Hand (1990)
  • Wild Cards VIII: One-Eyed Jacks (1991)
  • Wild Cards IX: Jokertown Shuffle (1991)
  • Wild Cards X: Double Solitaire (1992)
  • Wild Cards XI: Dealer's Choice (1992)
  • Wild Cards XII: Turn of the Cards (1993)
  • Wild Cards: Card Sharks (1993)
  • Wild Cards: Marked Cards (1994)
  • Wild Cards: Black Trump (1995) (aquests tres llibres conformen una trilogia)

Premis[modifica]

  • "A Song for Lya" (1974) Hugo
  • "Sandkings" (1979) Hugo i Nebula
  • "The Way of Cross and Dragon" (1979) Hugo
  • "Portraits of His Children" (1985) Nebula

Referències[modifica]

  1. Richards, Linda. «January interview: George R.R. Martin». januarymagazine.com, gener 2001. [Consulta: 21 gener 2012].
  2. 2,0 2,1 «Author George R.R. Martin Is Visiting Texas A&M, Talks ‘Game of Thrones' and Texas A&M Libraries». TAMUTimes. Texas A&M University, 22-03-2013.
  3. Choate, Trish «Choate: Quest into world of fantasy books can be hobbit-forming». Times Record News, 22-09-2011 [Consulta: 28 febrer 2012].
  4. Grossman, Lev «Books: The American Tolkien». Time, 13-11-2005 [Consulta: 2 agost 2014].
  5. The 2011 TIME 100: George R.R. Martin, John Hodgman, 21 d'abril de 2011
  6. The 2011 TIME 100: Full List Revisat el 5 de juny de 2011
  7. «Monitor». Entertainment Weekly, September 20–27, 2013, p. 36.
  8. «Life & Times of George R.R. Martin». [Consulta: 27 febrer 2012].
  9. 9,0 9,1 Plantilla:Cite magazine
  10. Martin, George R. R. «A Salute to Immigrants», 10-09-2016.
  11. «NJM Q&A: George R.R. Martin» (en en-us). New Jersey Monthly, 15-03-2013.
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta berwick20120601
  13. Rutkoff, Aaron «Garden State Tolkien: Q&A With George R.R. Martin». The Wall Street Journal, 08-07-2011. "Mr. Martin, de 62 anys, diu que va créixer en habitatges públics federals a Bayonne, que es troba en una península.... 'Els meus quatre anys a l'escola marista no van ser els més feliços de la meva vida,' admet l'autor, tot i que el seu entusiasme creixent per escriure còmics i històries de superherois van començar durant aquest període."
  14. Dent, Grace (interviewer); Martin, George R. R. (12 juny 2012). Game Of Thrones – Interview with George R.R. Martin. YouTube. 
  15. Gustines, George Gene «In the Beginning, It Was All About Comics». The New York Times, 03-10-2014, p. C28 [Consulta: 29 juliol 2015].
  16. http://www.hahnlibrary.net/comics/awards/alley65.php
  17. 17,0 17,1 D'Mmassa, Don "Martin, George" pages 388-390 from St. James Guide to Horror, Ghost and Gothic Writers edited by David Pringle, Detroit: St. James Press, 19978 page 388.
  18. «George Stroumboulopoulos Tonight, interview with Martin». George Stroumboulopoulos Tonight. CBC.ca, 14-03-2012 [Consulta: 15 març 2012].
  19. «Bram Stoker Awards». [Consulta: 24 juny 2017].
  20. Munson, Kyle «Before Westeros, there was Iowa». Iowa City Press-Citizen, 23-05-2014.
  21. «George R. R. Martin / Contemporary Authors, New Revision Series». A&E Television Networks. [Consulta: 24 juny 2017].
  22. «George R.R. Martin Has a Detailed Plan For Keeping the Game of Thrones TV Show From Catching Up To Him». Vanity Fair. [Consulta: 30 octubre 2014].
  23. «With Morning Comes Mistfall». Hugo Awards. [Consulta: 22 maig 2012].
  24. George R.R. Martin: The Complete Rolling Stone Interview - Rolling Stone
  25. Song of Ice and Fire author George RR Martin on success, chess and the wrath of superfans
  26. Life & Times of George R.R. Martin

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George R.R. Martin Modifica l'enllaç a Wikidata