George R.R. Martin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: George R. R. Martin)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge R.R. Martin
George Martin Thrones 2011 Shankbone.JPG
27 abril 2011
Biografia
Naixement George Raymond Richard Martin
20 de setembre de 1948 (1948-09-20) (71 anys)
Bayonne
Nacionalitat Estats Units d'Amèrica
Religió Ateisme
Formació professional Periodisme
Formació Universitat Northwestern
Activitat
Ocupació Escriptor
Activitat 1976 - act.
Ocupador Universitat Clarke
Partit Partit Demòcrata dels Estats Units
Gènere Ciència-ficció, Terror, Fantasia
Influències
Llengua Anglès
Obra
Obres destacables
Signatura

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0552333 Twitter: GRRMspeaking iTunes: 2067983 Musicbrainz: b71fd9a0-6432-494c-9f01-14a716bdca2e Allmusic: mn0002952113
Modifica les dades a Wikidata

George Raymond Richard Martin[1] (nascut George Raymond Martin; Bayonne, 20 de setembre de 1948),[2] també conegut com a GRRM,[3] és un novel·lista i autor de relats estatunidenc, conegut principalment per les seves obres als gèneres de la fantasia, el terror i la ciència-ficció, així com un guionista i productor televisiu. La seva obra més coneguda és la saga literària de fantasia èpica Cançó de gel i de foc.

El 2005 Lev Grossman, de la revista Time, va citar Martin com "el Tolkien estatunidenc"[4] i, el 2011, va ser inclòs al llistat de la mateixa revista de les 100 persones més influents del món.[5][6]

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

George Raymond Martin (més tard adoptaria el nom de confirmació Richard, a l'edat de 13 anys)[2] va néixer el 20 de setembre de 1948[7] a Bayonne, a l'estat de Nova Jersey,[8] fill d'un portuari anomenat Raymond Collins Martin i la seva muller, Margaret Brady Martin. Tenia dues germanes petites, Darleen i Janet. El seu pare era d'ascendència meitat italiana, mentre que la seva mare tenia la meitat dels ascendents d'origen irlandès.[9] També tenia arrels franceses, angleses, gal·leses i alemanyes.[10]

La família, en un principi, vivia en una casa situada a Broadway, pertanyent a la besàvia de Martin. El 1953 es van traslladar a una casa de protecció oficial federal prop dels molls de Bayonne.[9] En el transcurs de la infantesa de Martin, el seu món consistia predominantment en "First Street a Fifth Street", els carrers que hi havia entre la seva escola i la seva casa; aquest món tant limitat li van fer créixer les ganes de viatjar i conèixer altres llocs, però l'única manera que tenia de fer-ho era a través de la imaginació; així, es va convertir en un lector voraç.[11] El petit Martin va començar a escriure i a vendre històries sobre monstres per monedes als altres nens del veïnat, inclosos texts dramàtics. També va escriure històries sobre un regne mític poblat per les seves tortugues; aquestes tortugues, freqüentment, morien al seu castell de joguina, així que va decidir que es mataven entre elles en "arguments sinistres".[12]

Martin va assistir a l'escola Mary Jane Donohoe i, posteriorment, a l'institut marista de Nova Jersey. Mentre era allà es va convertir en un habitual lector de còmics, desenvolupant un gran interès pels superherois de les obres publicades per Marvel Comics.[13] Una carta que Martin va escriure a l'editor d'Els Quatre Fantàstics es va publicar al número 20 (novembre de 1963); era la primera de moltes cartes que va enviar, com als números #32, #34 i més. Alguns aficionats que llegien les seves cartes li contestaven i, a partir d'aquests contactes, Martin es va aficionar al fandom de l'època, escrivint ficció per diversos fanzine;[14] va ser la primera persona en enregistrar-se per participar en una convenció del còmic celebrada a Nova York el 1964.[15] El 1965, Martin va guanyar el premi Alley a la millor ficció per la seva història narrada "Powerman vs. The Blue Barrier".[16]

El 1970, Martin va graduar-se en periodisme a la Universitat Northwestern d'Evanston (Illinois), amb un summa cum laude; més tard també aconseguiria un màster en periodisme, acabat el 1971, també a la facultat Medill de la Northwestern.[17] Essent elegible per ser reclutat per l'exèrcit durant la Guerra del Vietnam, de la qual no estava a favor, Martin va sol·licitar i va aconseguir ser declarat objector de consciència;[18] a canvi, va realitzar serveis alternatius durant dos anys (1972–1974) com a voluntari de la VISTA, assignat la Fundació d'Assistència Legal del comtat de Cook.[17]

Ensenyament[modifica]

A mitjans de la dècada de 1970, Martin va conèixer el professor d'anglès George Guthridge en una convenció de ciència-ficció celebrada a Milwaukee. Martin va persuadir a Guthridge (que va confessar que, en aquell moment, no diferenciava la ciència-ficció de la fantasia) perquè tornés a mirar-se la ficció especulativa escrivint una obra en aquell camp per si mateix. (Des d'aleshores, Guthridge ha estat finalista als premis Hugo i dues vegades als premis Nebula de ciència-ficció i fantasia. El 1998, Guthridge i Janet Berliner van guanyar el premi Bram Stoker al millor èxit en novel·la per la seva obra Children of the Dusk.[19])

A canvi, Guthridge va ajudar a Martin a trobar feina a la Universitat de Clarke (aleshores el Clarke College). Martin "no estava guanyant suficients diners per mantenir-se viu", vivint de l'escriptura i dels campionats d'escacs, segons Guthridge.[20] Entre 1976 i 1978, Martin va ser professor d'anglès i periodisme a Clarke, convertint-se en escriptor resident del college entre 1978 i 1979.[21]

Tot i que li va agradar l'ensenyament, la mort abrupta del seu amic i també autor Tom Reamy, a finals de 1977, va provocar que Martin es replantegés la seva pròpia vida, decidint finalment intentar convertir-se en escriptor a temps complet. Va abandonar la feina i, cansat dels hiverns inclements de Dubuque, es va traslladar a Santa Fe (Nou Mèxic) el 1979.[22]

Carrera com escriptor[modifica]

Martin va començar a vendre històries breus de ciència-ficció, professionalment, el 1970, quan només tenia 21 anys. La seva primera venda va ser "The Hero", que va comprar la revista Galaxy i va publicar en el seu número de febrer de 1971; aviat va vendre noves obres. La seva primera història nominada als premis Hugo[23] i Nebula va ser "With Morning Comes Mistfall", publicada el 1973 a la revista Analog. El 1975 la seva historieta "...for a single yesterday", que tractava sobre un viatge en el temps postapocalíptic va ser seleccionat per formar part d'Epoch, una antologia de ciència-ficció editada per Roger Elwood i Robert Silverberg. La seva primera novel·la, Dying of the Light, va estar acabada el 1976, just abans que es traslladés a viure a Dubuque, i publicada el 1977. El mateix any, l'enorme èxit de la pel·lícula Star Wars va provocar un gran impacte en la indústria editorial i de la ciència-ficció, venent la novel·la per un import igual al que hagués aconseguit en tres anys al món de l'ensenyament.[24]

Els relats curts que venia amb 20 anys li donaven diners, però no suficients per pagar totes les factures, fet que li impedia convertir-se en un escriptor a temps complet. La necessitat de trobar una feina va sorgir al mateix temps que el món dels escacs estatunidenc entrava en la bogeria posterior a la victòria de Bobby Fischer al campionat mundial d'escacs de 1972. L'habilitat i l'experiència de Martin amb els escacs li van permetre ser contractat com a director de tornejos per l'Associació Continental d'Escacs els caps de setmana. Això li va permetre tenir suficients ingressos i, com que els tornejos només es disputaven els dissabtes i els diumenges, li permetien treballar com a escriptor cinc dies a la setmana, entre el 1973 i el 1976. Quan la bombolla dels escacs, finalment, va explotar, i ja no proveïa una entrada fluïda de diners, Martin ja s'havia convertit en un escriptor establert.[25][26]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

Cicle de Cançó de gel i de foc[modifica]

  1. Joc de trons (1996)
  2. Xoc de reis (1999)
  3. Tempesta d'espases (2000)
  4. Festí de corbs (2005)
  5. Dansa amb dracs (2011)
  6. The Winds of Winter (Futur - SENSE DATA)
  7. A Dream of Spring (Futur - SENSE DATA)


Col·leccions[modifica]

Wild Cards (com a editor)[modifica]

  • Wild Cards I (3022)
  • Wild Cards II: Aces High (1987)
  • Wild Cards III: Jokers Wild (1987)
  • Wild Cards IV: Aces Abroad (1988)
  • Wild Cards V: Down & Dirty (1988)
  • Wild Cards VI: Ace in the Hole (1990)
  • Wild Cards VII: Dead Man's Hand (1990)
  • Wild Cards VIII: One-Eyed Jacks (1991)
  • Wild Cards IX: Jokertown Shuffle (1991)
  • Wild Cards X: Double Solitaire (1992)
  • Wild Cards XI: Dealer's Choice (1992)
  • Wild Cards XII: Turn of the Cards (1993)
  • Wild Cards: Card Sharks (1993)
  • Wild Cards: Marked Cards (1994)
  • Wild Cards: Black Trump (1995) (aquests tres llibres conformen una trilogia)

Premis[modifica]

  • "A Song for Lya" (1974) Hugo
  • "Sandkings" (1979) Hugo i Nebula
  • "The Way of Cross and Dragon" (1979) Hugo
  • "Portraits of His Children" (1985) Nebula

Referències[modifica]

  1. Richards, Linda. «January interview: George R.R. Martin». januarymagazine.com, gener 2001. [Consulta: 21 gener 2012].
  2. 2,0 2,1 «Author George R.R. Martin Is Visiting Texas A&M, Talks ‘Game of Thrones' and Texas A&M Libraries». TAMUTimes. Texas A&M University, 22-03-2013.
  3. Choate, Trish «Choate: Quest into world of fantasy books can be hobbit-forming». Times Record News, 22-09-2011 [Consulta: 28 febrer 2012].
  4. Grossman, Lev «Books: The American Tolkien». Time, 13-11-2005 [Consulta: 2 agost 2014].
  5. The 2011 TIME 100: George R.R. Martin, John Hodgman, 21 d'abril de 2011
  6. The 2011 TIME 100: Full List Revisat el 5 de juny de 2011
  7. «Monitor». Entertainment Weekly, September 20–27, 2013, p. 36.
  8. «Life & Times of George R.R. Martin». [Consulta: 27 febrer 2012].
  9. 9,0 9,1 Martin, George R. R. (octubre 2004). «The Heart of a Small Boy». Asimov's Science Fiction. Arxivat de l'original el 19 octubre 2004. Consulta: 28 març 2014. 
  10. Martin, George R. R. «A Salute to Immigrants», 10-09-2016.
  11. «NJM Q&A: George R.R. Martin» (en anglès). New Jersey Monthly, 15-03-2013.
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta berwick20120601
  13. Rutkoff, Aaron «Garden State Tolkien: Q&A With George R.R. Martin». The Wall Street Journal, 08-07-2011. "Mr. Martin, de 62 anys, diu que va créixer en habitatges públics federals a Bayonne, que es troba en una península.... 'Els meus quatre anys a l'escola marista no van ser els més feliços de la meva vida,' admet l'autor, tot i que el seu entusiasme creixent per escriure còmics i històries de superherois van començar durant aquest període."
  14. Dent, Grace (interviewer); Martin, George R. R. (12 juny 2012). Game Of Thrones – Interview with George R.R. Martin. YouTube. 
  15. Gustines, George Gene «In the Beginning, It Was All About Comics». The New York Times, 03-10-2014, p. C28 [Consulta: 29 juliol 2015].
  16. http://www.hahnlibrary.net/comics/awards/alley65.php
  17. 17,0 17,1 D'Mmassa, Don "Martin, George" pages 388-390 from St. James Guide to Horror, Ghost and Gothic Writers edited by David Pringle, Detroit: St. James Press, 19978 page 388.
  18. «George Stroumboulopoulos Tonight, interview with Martin». George Stroumboulopoulos Tonight. CBC.ca, 14-03-2012 [Consulta: 15 març 2012].
  19. «Bram Stoker Awards». [Consulta: 24 juny 2017].
  20. Munson, Kyle «Before Westeros, there was Iowa». Iowa City Press-Citizen, 23-05-2014.
  21. «George R. R. Martin / Contemporary Authors, New Revision Series». A&E Television Networks. [Consulta: 24 juny 2017].
  22. «George R.R. Martin Has a Detailed Plan For Keeping the Game of Thrones TV Show From Catching Up To Him». Vanity Fair. [Consulta: 30 octubre 2014].
  23. «With Morning Comes Mistfall». Hugo Awards. [Consulta: 22 maig 2012].
  24. George R.R. Martin: The Complete Rolling Stone Interview - Rolling Stone
  25. Song of Ice and Fire author George RR Martin on success, chess and the wrath of superfans
  26. Life & Times of George R.R. Martin

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:George R.R. Martin