Stan Lee

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStan Lee
Stan Lee December 2016.jpg
Stan Lee, l'any 2016 a Tòquio (Japó) (2016)
Biografia
Naixement (en) Stanley Martin Lieber
28 desembre 1922
Manhattan
Mort 12 novembre 2018 (95 anys)
Cedars-Sinai Medical Center Tradueix
Causa de mort Acute myocardial infarction Tradueix
Grup ètnic Romanesos
Religió Agnosticisme
Educació DeWitt Clinton High School
Alçària 1,8 m
Activitat
Ocupació Editor, productor de cinema, actor, escriptor, guionista de còmics, editor, periodista, escriptor de ciència-ficció, actor de cinema, soldat, presentador de televisió, guionista, executiu d'empresa, actor de veu i productor delegat
Gènere artístic Còmic
Nom de ploma Stan Lee
Branca militar Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Conflicte Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Joan B. Lee (1947–2017)
Germans Larry Lieber
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: realstanlee Twitter: TheRealStanLee IMDB: nm0498278 iTunes: 1030235813 Musicbrainz: cff1d473-a21b-4df5-9f09-c818bfbeadfe Songkick: 2120887
Modifica les dades a Wikidata

Stan Lee (Nova York, 28 de desembre de 1922Los Angeles, 12 de novembre de 2018) fou un escriptor, guionista, actor ocasional, editor i productor estatunidenc, cocreador de superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada de 1960, quasi tots amb Jack Kirby, com els 4 Fantàstics, Hulk, els X-Men originals, el Poderós Thor i els Venjadors; amb Steve Ditko, Spiderman i Doctor Estrany; i, amb Bill Everett, Daredevil. Stan Lee introduí així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del gènere superheroic.[1] A més a més va ser durant anys el cap de Marvel Comics.

Biografia[modifica]

Nascut el 28 de desembre de 1922 en un pis llogat prop de Central Park, Stanley Martin Lieber era el primogènit d'un matrimoni d'immigrants jueus romanesos; poc després, la família es veié obligada a mudar-se més al nord de Manhattan durant la gran depressió de 1929.[2] Sa mare, Celia Solomon, fon la primera en aplaudir les dots artístiques del jove Stanley: aficionat a la literatura i a les pel·lícules d'Errol Flynn, el jove Stanley rebé la influència d'escriptors clàssics com William Shakespeare, Charles Dickens, Mark Twain, Edgar Allan Poe i Franklin W. Dixon o els polítics Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill, però també la del seu mestre d'escola, del qual recorda com interrompia la classe per a contar històries d'un jugador de beisbol fictici. Per això, Lee va decidir que «d'escriure alguna cosa, la faria divertida per als lectors.»[3]

Quan Lee tenia vuit anys va néixer el seu únic germà, Larry Lieber. Les mudances van continuar, portant-los a viure al Bronx, on Lee va cursar la secundària. Ja en aquesta època era un lector voraç i un escriptor aficionat, i fins i tot va arribar a treballar escrivint necrològiques per a una agència de notícies i ressenyes de premsa per al National Tuberculosis Center, entre moltes altres feines.

El 1939, amb 16 anys, es va graduar. El seu oncle Robbie Solomon era el cunyat de l'editor de revistes pulp i còmics Martin Goodman, gràcies a la qual cosa Lee va entrar d'assistent a la nova divisió de la companyia de Goodman: Timely Comics (anys després, a la dècada dels 60, Timely es va convertir en Marvel Comics). L'editor, Joe Simon, el va contractar, tot i que no està clar com va anar: a la seva biografia Excelsior! The Amazing Life of Stan Lee diu que va ser pel seu oncle que va començar tot; però en algunes conferències ha dit que va veure un anunci al diari i que ni tan sols sabia que publicaven còmics.

El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Captain America Foils de Traitor's Revenge, al número 3 de Captain America Comics. Ja utilitza el pseudònim de Stan Lee. Segons ha confessat en alguna ocasió, la seva intenció era mantenir el seu nom real per a propòsits més "literaris". Pel que fa al còmic en qüestió, Lee va introduir-hi el famós escut del Capità, tota una icona del personatge.

Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de Mystic Comics, corresponent a l'agost de 1941. El mateix mes van aparèixer Father Time a Captain America Comics i Jack Frost a USA Comics.

Pocs mesos després una baralla entre Goodman i Simon acaba amb la dimissió d'aquest i del seu segon, Jack Kirby, i Goodman nomena Lee, amb només 19 anys, nou editor. El seu talent pels negocis va resultar ser tan gran que es va mantenir al càrrec fins que el 1972 succeí Goodman.

El 1942 Lee va ingressar a l'exèrcit, on es dedicà a escriure manuals i eslògans i a dibuixar. Durant la Segona Guerra Mundial, Lee va servir en el Cos de Senyalització, on es dedicava a escriure manuals d'instrucció i a guionitzar pel·lícules d'entrenament: com a tal, fou un dels nou reclutes junt amb William Saroyan en ser classificat per l'exèrcit com a «dramaturg».[4]

El 5 de desembre de 1947 es va casar amb Joan Clayton, amb qui el 1950 va tenir una filla, la Joan Celia, "J.C.". El 1953 van tenir una altra filla, Jan, que va morir al cap de tres dies.

Els anys 50, quan la companyia era coneguda com a Atlas Comics, Lee va escriure històries de tots els gèneres, des de terror fins a western, passant pel romàntic i la ciència-ficció. Això el va portar a un desencant amb la seva trajectòria fins a plantejar-se, a finals de la dècada, abandonar. Però aleshores va arribar el que s'anomena la "Revolució Marvel"

Revolució Marvel[modifica]

L'èxit de DC Comics a finals dels 50 amb els còmics de Flash i La Lliga de la Justícia van fer que Goodman encarregués a Lee de crear un altre "súper equip". Paral·lelament, la dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava. I Jack Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.

L'èxit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova sèrie de personatges. Amb el mateix Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, El Poderós Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el Doctor Estrany i el personatge més famós de la Marvel: Spiderman.

Foto autografiada a San Diego (1973)
En una convenció, cap a 1980

Però la revolució Marvel va anar més enllà dels personatges, tractant la mateixa relació entre els lectors (la comunitat de fans) i l'autor. Va ser Lee qui va introduir una pràctica avui molt habitual, com és la d'incloure en la splash page inicial un rètol amb els noms, no només del guionista i el dibuixant, sinó també de l'entintador i el retolista. A més, cada publicació incloïa notícies sobre l'entorn Marvel en un estil amistós i senzill.

Durant aquesta dècada dels 60, Lee va estar implicat en la creació de la major part de les sèries de Marvel. A més a més, feia de moderador en la secció de cartes dels lectors, i va escriure una columna mensual anomenada Satan's Soapbox.

Lee va utilitzar un sistema de creació, no inventat per ell, però sí popularitzat, que degut al seu èxit va passar a anomenar-se el "sistema Marvel": consistia en la creació d'una idea original entre Lee i el dibuixant que, posteriorment, Lee redactava en una breu sinopsi (més que no pas un guió) pel seu compte; d'acord amb aquesta sinopsi, el dibuixant feia les pàgines que hagués de tenir la història; a continuació, Lee hi escrivia els globus; i, finalment, s'entintava i s'hi donava color, si era el cas. És a dir, que ambdós creadors eren co-guionistes.

Una conseqüència d'aquesta forma de treballar és que el crèdit de molts dels còmics Marvel de l'època està força discutit, i que molts historiadors considerin que autors com Ditko o Kirby no van ser tan reconeguts com mereixien. Com a exemple, hi ha la disputa pel personatge de Spiderman entre Lee i Ditko, que de moment sembla haver acabat amb el reconeixement de la co-creació del personatge als crèdits de les pel·lícules de Sam Raimi.

A banda de polèmiques, el baby boom de la segona postguerra mundial va proveir els còmics de Lee d'un massiu públic adolescent que va connectar amb els seus personatges.

El 1971 molts historiadors consideren que Lee va canviar el Comics Code de facto. El departament de Salut, Educació i Benestar del Govern dels EUA li va demanar que fes una història sobre els perills de les drogues, i Lee va fer una història en tres parts on el millor amic de Peter Parker, l'àlter ego de Spiderman, es feia addicte a les pastilles. La història havia de sortir als números 96 a 98 de la revista Amazing Spider-Man, però l'autoritat responsable del Comics Code (la Comics Code Authority, CCA) la va refusar perquè hi sortia el consum de drogues, considerant irrellevant el context de la història. Lee, amb el consentiment del seu cap, va publicar el còmic sense el segell de la CCA. Els còmics es van vendre bé i van guanyar premis per la seva tasca de conscienciació social, i la CCA va acabar per relaxar el Comics Code per permetre, entre altres coses, l'aparició de les drogues en contexts en què se les presentés com a negatives.

A més, Lee va defensar l'ús del còmic com a eina de denúncia social, apareixent en les seves obres sovint denúncies del racisme i l'homofòbia. I, a diferència d'altres editorials adreçades al públic juvenil, Lee va incorporar un lèxic més sofisticat als seus diàlegs. En referència a això, el mateix Lee ha arribat a dir: "If a kid has to go to a dictionary, that's not the worst thing that could happen" ("Si un noi ha d'utilitzar el diccionari, no és el pitjor que podria passar").

Després de la revolució[modifica]

Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, de mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de còmic per tota la geografia dels EUA i va donar conferències en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Califòrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisió dels personatges Marvel. Allà va conèixer l'advocat Peter Paul, que va aconseguir un contracte de no exclusivitat amb la Marvel per primera vegada en la vida de Lee, gràcies a la qual cosa ha pogut desenvolupar des del 1998 un nou projecte de superherois, ara a Internet, sota el nom de Stan Lee Media.

Malauradament, l'any 2000 es va descobrir un frau per part de Peter Paul i un directiu, Stephan Gordon, i l'any següent l'empresa va fer fallida i gairebé va desaparèixer. Paul va fugir al Brasil, d'on va ser extradit, jutjat i condemnat. Lee, però, mai va ser implicat en l'afer.

Al nou mil·lenni, Lee ha treballat per la gran rival de la Marvel, la DC Comics, traient la línia Just Imagine..., en la qual va repensar els grans herois d'aquesta editorial, com ara Superman, Batman o Wonder Woman.

L'any 2005 va guanyar un plet contra la Marvel Comics pels drets de les adaptacions al cinema dels seus personatges. Això no obstant, la seva relació amb la "casa de les idees" no es va deteriorar, i l'any següent van commemorar junts el seu 65è aniversari traient una línia de còmics en què el mateix Lee interaccionava com a personatge amb les seves creacions. Però un nou plet sobre es drets dels personatges va sorgir, i el 2007 la Stan Lee Media va aconseguir guanyar la co-propietat dels personatges i una indemnització de 5 bilions de dòlars.

Després de la mort de la seua muller i del seu advocat de sempre, Arthur Lieberman, Lee es trobà enmig d'una sèrie de polèmiques: en febrer de 2018 la seua filla pobila, J.C. Lee, amb la qual havien discutit tota la vida per mor de la seua irresponsabilitat, assumí el control financer i legal del patrimoni de son pare;[5] l'abril de 2018 assistí a una convenció a Silicon Valley en la qual s'hagué de retratar amb els fans, però li costava estar despert o fins i tot respirar.[6]

Obra[modifica]

Llibres[modifica]


Cómics[modifica]

Marvel Comics[modifica]

DC Comics[modifica]

Altres[modifica]

En altres mitjans[modifica]

Cinema i televisió[modifica]

En cadascuna de les pel·lícules que es van fer de Marvel, Stan sempre va actuar com a productor executiu fins i tot quan no hi feia un dels seus famosos cameos.

Cameos a pel·lícules de Marvel[modifica]

Amb l'excepció de X-Men 2, X-Men Origins: Wolverine, X-Men: First Class, The Wolverine, X-Men: Days of Futur Past i Fantastic Four (2015), Stan Lee va aparèixer en cadascuna de les pel·lícules de Marvel basades en personatges en els que hagués participat de la creació i en altres posteriors a la seva època com autor:

Pel·lícula Director Any Cameo
The Trial of the Incredible Hulk (sèrie de televisió) Bill Bixby 1989 És la primera aparició de Lee en pel·lículas de Marvel o projectes de televisió, actuant com a membre del jurat al judici del Dr. David Bruce Banner.
X-Men Bryan Singer 2000 Apareix com venedor de salsitxes quan el Senador Kelly es materialitza en el mar després d'escapar-se de Magneto.
Spider-Man Sam Raimi 2002 Durant la primera batalla entre Spider-Man i el Duende Verde, apareix salvant una nena petita d'unes ruïnes candents. A les escenes esborrades del DVD, Lee interpreta a un venedor ambulant que intenta vendre a Peter Parker unes ulleres de sol.
Daredevil Mark Steven Johnson 2003 Matt Murdock, deté Lee abans de creuar el carrer, evitant que sigui atropellat.
Hulk Ang Lee 2003 Se'l veu caminant en una escena al costat de Lou Ferrigno, com a guàrdies de seguretat del laboratori on treballa Bruce Banner.
Spider-Man 2 Sam Raimi 2004 Lee novament salva a un innocent d'un perill, durant la primera batalla de Spider-Man amb el Doctor Octopus, quan cau al terra un tros de paret.
Els Quatre Fantàstics Tim Story 2005 Apareix per primera vegada com un personatge de còmic, Willie Lumpkin, el carter, que saluda a Els Quatre Fantàstics quan entren a l'ascensor de l'Edifici Baxter.
Man-Thing (pel·lícula) Brett Leonard 2005 Es veu una fotografia de Lee en una junta de persones desaparegudes.
X-Men: La decisió final Brett Ratner 2006 Lee y Chris Claremont apareixen com dos dels veïns de Jean Grey a un flashback de 20 anys enrere. Lee, està regant la gespa quan Jean telequinèticament eleva l'aigua de la mànega.
Els Quatre Fantàstics i Silver Surfer Tim Story 2007 Lee apareix volent entrar a la primera boda dient que es Stan Lee, però el guàrdia no se'l creu.
Spider-Man 3 Sam Raimi 2007 Lee apareix parlant amb Peter Parker quan s'assabenta que la clau de la ciutat li serà atorgada a Spiderman. Lee s'atura al costat de Peter Parker i li diu: "Saps?, crec que una persona pot marcar la diferència". Ell llavors, diu la seva coneguda frase "'Nuff said'" (No se'n parli més).
Iron Man Jon Favreau 2008 Tony Stark saluda a Hugh Hefner, personificat per Stan Lee, vestint amb la clàssica bata y envoltat per tres noies rosses.
The Incredible Hulk Louis Leterrier 2008 Apareix obrint un refrigerador del qual treu l'ampolla de refresc en què va caure la sang de Bruce Banner.
Iron Man 2 Jon Favreau 2010 Personificant a Larry King, famós periodista nord-americà, a qui Tony saluda en sortir de la ExpoStark.
Thor Kenneth Branagh 2011 Apareix al volant en una camioneta intentant arrencar el martell Mjölnir de la roca on està incrustat, sense aconseguir-ho.
Captain America: The First Avenger Joe Johnston 2011 Interpreta al general George Marshall, assegut entre el públic, esperant el premi del Capità Amèrica i diu: "Creia que era més alt".
The Avengers Joss Whedon 2012 Després de la baralla final, apareix com un supervivent sent entrevistat per televisió a on diu: "¿Superherois a Nova York? Si us plau". En les escenes eliminades parla amb Steve Rogers dient que convidi a sortir a la cambrera que surt en la pel·lícula.
The Amazing Spider-Man Marc Webb 2012 Interpreta un senyor que treballa netejant la biblioteca de l'escola secundària en la qual Spiderman i el Llangardaix s'estan barallant mentre escolta música amb els seus auriculars sense adonar-se dels successos.
Iron Man 3 Shane Black 2013 Apareix com a a jutge a un concurs de TV en el que li dóna un "10" a una concursant.
Thor: The Dark World Alan Taylor 2013 Interpreta un ancià en una institució psiquiàtrica que li demana al professor Erik Selvig que li retorni la seva sabata.
Captain America: The Winter Soldier Hermanos Russo 2014 Interpreta un cuidador nocturn del museu del Capità Amèrica que nota que han robat el seu vestit original dient "M'acomiadaran per això".
The Amazing Spider-Man 2: Rise of Electro Marc Webb 2014 Interpreta (aparentment) al mateix senyor que a la primera part, però aquesta vegada vestit de gala durant la cerimònia de graduació de la generació de Peter Parker, on assegura conèixer d'alguna manera a Peter.
Guardians of the Galaxy James Gunn 2014 Al planeta Xandar, Rocket Raccoon el veu a través d'un dispositiu d'escaneig, interpretant a un senyor que té una conversa amb una dona molt més jove que ell.
Big Hero 6 Don Hall
Chris Williams
2014 Interpreta al pare de Fred i es revela que és un superheroi retirat a l'escena post-crèdits.
Avengers: Age of Ultron Joss Whedon 2015 Apareix com un veterà de guerra present en la celebració realitzada a la torre dels Venjadors. Thor comparteix la seva beguda amb ell. A la següent escena Lee és portat ebri i diu una altra expressió característica seva: "Excelsior!".
Ant-Man Peyton Reed 2015 Apareix com el bàrman en la narració d'esdeveniments en l'última escena de la pel·lícula, on s'explica que Falcon es troba buscant a Ant-Man per als Avengers.
Deadpool Tim Miller 2016 Apareix com l'amo del club nudista on treballava la núvia de Wade Wilson, Vanessa.
Captain America: Civil War Germans Russo 2016 Apareix gairebé al final, lliurant un paquet de FedEx a Tony Stark
X-Men: Apocalypse Bryan Singer 2016 Apareix sorprès quan els míssils de tots els països es disparen a l'espai exterior. L'interessant d'aquest cameo és que ho fa amb la seva esposa Joan.
Doctor Strange Scott Derrickson 2016 Quan Doctor Strange i el Baró Mordo xoquen contra un autobús, ell apareix dins d'aquest llegint un llibre i rient, dient: "Això és molt graciós".
Guardians of the Galaxy Vol. 2 James Gunn 2017 Vestit d'astronauta, parlant amb tres Watchers.
Spider-Man: Homecoming Jon Watts 2017 Interpreta a un dels veïns de Spiderman, intentant detenir un home per, suposadament, robar un cotxe.
Thor: Ragnarok Taika Waititi 2017 Apareix com la persona que li talla els cabells a Thor.
Black Panther Ryan Coogler 2018 Apareix al casino quan T'Challa va a Corea del Sur.
Avengers: Infinity War Hermanos Russo 2018 Apareix com a conductor d'un autobús escolar en què viatja Peter Parker i la seva classe.
Ant-Man and the Wasp Peyton Reed 2018 Quan un dels personatges llança un disc amb partícules Pym al cotxe de Stan Lee fent desaparèixer el vehicle quan anava a entrar, Lee diu "Els any 60 van ser genials, però ara estic pagant les conseqüències".
Venom Ruben Fleischer 2018 A prop del final de la pel·lícula, passejant el seu gos, es dirigeix a Eddie.
Captain Marvel Anna Boden/Ryan Fleck 2019 Durant la persecució al tren, apareix assegut llegint el guió de Mallrats (1995).

Stan Lee havia filmat un cameo per a la pel·lícula Blade (pel·lícula de 1998), però va ser suprimit al muntatge final. Interpretava a un policia que descobreix el cos de Quinn al club de vampirs. Independentment, Lee no havia tingut relació amb la creació del personatge Blade.

Televisió[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.29. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. «Stan Lee: biografía y obra» (en castellà). Aloha Criticón. [Consulta: 7 novembre 2017].
  3. «Stan Lee» (en anglès). My Hero, 11-08-2014. [Consulta: 15 novembre 2017].
  4. «Stan Lee» (en anglés). The Iron Man Armory. [Consulta: 16 novembre 2017].
  5. Gary Baum «Stan Lee Needs a Hero: Elder Abuse Claims and a Battle Over the Aging Marvel Creator» (en anglès). The Hollywood Reporter, 10-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  6. Heidi Macdonald. «The Last Days of Stan Lee are a horror show» (en anglès). Comics Beat, 10-04-2018. [Consulta: 27 abril 2018].
  7. Cassell, Dewey «One Day at a Time: The Amazing Spider-Man Newspaper Strips». Back Issue!. TwoMorrows Publishing, 44, Octubre 2010, pàg. 63–67.
  8. Hughes, Jason. «Marvel's Agents Of S.H.I.E.L.D.': Stan Lee Cameo Finally Happens» (en anglès). Huffington Post, 05-02-2014. [Consulta: 13 abril 2019].
  9. Weinstein, Shelli. «/ Stan Lee Sets ‘Agent Carter’ Cameo» (en anglès). Variety, 12-01-2015. [Consulta: 13 abril 2019].
  10. Commandeur, Jordan. «Iron Fist: 15 Easter Eggs and References». cbr.com, 25-03-2017. Arxivat de l'original el 26 de març de 2017. [Consulta: 13 abril 2019].
  11. Shaw-Williams, Hannah. «2-stan-lee-cameo/ Did You Catch Jessica Jones Season 2's Stan Lee Cameo?». screenrant, 09-03-2018. Arxivat de l'original el 9 de març de 2018. [Consulta: 13 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stan Lee Modifica l'enllaç a Wikidata