X-Men: First Class

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaX-Men: First Class
X-MenFirstClassMoviePoster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Matthew Vaughn
Protagonistes
Producció Gregory Goodman
Simon Kinberg
Lauren Shuler Donner
Bryan Singer
Disseny de producció Chris Seagers
Guió Ashley Miller
Zack Stentz
Jane Goldman
Matthew Vaughn
Música Henry Jackman
Fotografia John Mathieson
Muntatge Eddie Hamilton
Lee Smith
Vestuari Sammy Sheldon
Productora Marvel Entertainment
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Regne Unit
Data d'estrena 2011
Durada 132 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Los Angeles, Califòrnia, Suïssa, Rússia, Londres, Geòrgia i Estudis Pinewood
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 160.000.000 $
Ingressos 353.624.124 $
Temàtica
Basat en X-Men
Gènere Acció
Superherois
Qualificació MPAA PG-13
Tema principal Guerra Freda
Lloc de la narració Miami metropolitan area Tradueix, Londres, Nova York, Washington DC, Moscou, Polònia, Suïssa, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Cuba, Argentina i Miami
Època d'ambientació 1944
Epònim X-Men: First Class Tradueix

Sèrie X-Men Tradueix



← sense valor

Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

X-Men: First Class o X-Men: Primera generació és una pel·lícula de superherois del 2011 dirigida per Matthew Vaughn i basada en els X-Men, personatges de l'editorial Marvel Comics. Es tracta de la cinquena pel·lícula de la saga X-Men i preqüela de la trilogia original. La història transcorre principalment el 1962, durant la crisi dels míssils a Cuba, i se centra en la relació entre Charles Xavier i Erik Lensherr (Magneto), i en l'origen de llurs respectius grups: els X-Men i la Germandat de Mutants. Estrenada als Estats Units el 3 de juny del 2011, la pel·lícula està protagonitzada pels actors James McAvoy i Michael Fassbender en els papers de Charles Xavier i de Lensherr respectivament. Completen el repartiment Kevin Bacon, January Jones, Rose Byrne, Jennifer Lawrence, Zoë Kravitz, Nicholas Hoult, Jason Flemyng i Lucas Till.

La productora Lauren Shuler donner fou qui primer pensà en una preqüela sobre els joves X-Men durant la producció de X-Men 2 i, posteriorment, el productor Simon Kinberg suggerí a 20th Century Fox l'adaptació de la sèrie de còmics homònima, tot i que la pel·lícula no acabà essent fidel al còmic. Bryan Singer, que havia dirigit X-Men i X-Men 2, s'involucrà en el projecte el 2009, però com a productor i co-guionista. Per la seva part, Matthew Vaughn s'encarregà de la direcció, així com d'escriure la versió final del guió juntament amb Jane Goldman.

La producció de X-Men: Primera generació començà l'agost del 2010, concloent el rodatge al desembre. Es feren gravacions addicionals l'abril del 2011 a només unes poques setmanes de l'estrena al juny del mateix any. El poc temps disponible suposà un desafiament per a les sis companyies responsables de la gran quantitat d'efectes visuals, que incloïen escenaris generats per ordinador i dobles digitals dels actors. Entre les localitzacions hi havia Oxford, el desert de Mojave i Geòrgia, mentre que el rodatge en plató es féu tant als Estudis Pinewood com als estudis de 20th Century Fox a Los Angeles. La roba de la dècada del 1960 que apareix a la pel·lícula s'inspirà en les pel·lícules de James Bond de l'època.

Argument[modifica]

El 1944, durant la Segona Guerra Mundial, en un camp de concentració a la Polònia ocupada, el científic Dr. Klaus Schmidt observa el jove Erik Lehnsherr doblegar una porta de metall amb la seva ment quan separen el nen de la seva mare. A la seva oficina, l'Schmidt ordena a en Lehnsherr moure una moneda sobre una taula. En veure que el nen és incapaç, l'Schmidt mata la seva mare. El dolor i la ira d'en Lehnsherr li fan aparèixer els seus poders magnètics, bo i matant dos guàrdies i destruint l'habitació. Mentrestant, en una mansió al comtat de Westchester, Nova York, el jove telèpata Charles Xavier coneix una jove capaç de canviar de cos, Raven. Content de trobar algú "diferent" com ell, la convida a viure amb la seva família com la seva germana adoptiva.

Divuit anys després, en Lehnsherr està rastrejant l'Schmidt, mentre que en Xavier es gradua a la Universitat d'Oxford amb una tesi doctoral sobre la mutació. A Las Vegas, l'agent de la CIA Moira MacTaggert segueix el coronel Hendry de l'exèrcit dels EUA fins al Club Foc Infernal. És llavors quan ella descobreix l'Schmidt (ara conegut com a Sebastian Shaw) amb la telèpata Emma Frost, i el teletransportador Azazel. Amenaçat per en Shaw i teleptransportat per l'Azazel al Saló de Guerra, en Hendry advoca pel desplegament de míssils nuclears a Turquia. Més endavant, el mutant Shaw assassina en Hendry quan intenta incomplir el tracte.[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dargis, Manohla «‘X-Men: First Class’ - Review» (en en-us). The New York Times, 02-06-2011. ISSN: 0362-4331.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: X-Men: First Class Modifica l'enllaç a Wikidata