X-Men: First Class

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaX-Men: First Class
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMatthew Vaughn Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLauren Shuler Donner, Bryan Singer, Simon Kinberg i Gregory Goodman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióChris Seager Modifica el valor a Wikidata
GuióAshley Miller, Zack Stentz, Jane Goldman i Matthew Vaughn Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHenry Jackman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Mathieson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEddie Hamilton Modifica el valor a Wikidata
VestuariSammy Sheldon Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios, Marvel Entertainment, RatPac-Dune Entertainment i Ingenious Media Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios, Netflix i Disney+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 maig 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada131 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles, Califòrnia, Suïssa, Rússia, Londres, Geòrgia i Estudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost160.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació353.624.124 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enX-Men Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema fantàstic, cinema per a adolescents, cinema de superherois i cinema de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióàrea metropolitana de Miami, Nova York, Washington DC, Moscou, Polònia, Suïssa, Unió Soviètica, Cuba, Argentina, Miami, Oxford, comtat de Westchester, Auschwitz i Villa Gesell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 i 1962 Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatX-Men: First Class (comics) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webx-menfirstclassmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1270798 Filmaffinity: 875477 Allocine: 140894 Rottentomatoes: m/x_men_first_class Letterboxd: x-men-first-class Mojo: xmenfirstclass Allmovie: v475797 TCM: 813176 Metacritic: movie/x-men-first-class TV.com: movies/x-men-first-class AFI: 66758
Allmusic: mw0002154538 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: X-Men
Sèrie: X-Men Beginnings Modifica el valor a Wikidata
X-Men Origins: Wolverine i cap valor Modifica el valor a Wikidata

X-Men: First Class o X-Men: Primera generació és una pel·lícula de superherois del 2011 dirigida per Matthew Vaughn i basada en els X-Men, personatges de l'editorial Marvel Comics. Es tracta de la cinquena pel·lícula de la saga X-Men i preqüela de la trilogia original. La història transcorre principalment el 1962, durant la crisi dels míssils a Cuba, i se centra en la relació entre Charles Xavier i Erik Lensherr (Magneto), i en l'origen de llurs respectius grups: els X-Men i la Germandat de Mutants. Estrenada als Estats Units el 3 de juny del 2011, la pel·lícula està protagonitzada pels actors James McAvoy i Michael Fassbender en els papers de Charles Xavier i de Lensherr respectivament. Completen el repartiment Kevin Bacon, January Jones, Rose Byrne, Jennifer Lawrence, Zoë Kravitz, Nicholas Hoult, Jason Flemyng i Lucas Till.

La productora Lauren Shuler donner fou qui primer pensà en una preqüela sobre els joves X-Men durant la producció de X-Men 2 i, posteriorment, el productor Simon Kinberg suggerí a 20th Century Fox l'adaptació de la sèrie de còmics homònima, tot i que la pel·lícula no acabà essent fidel al còmic. Bryan Singer, que havia dirigit X-Men i X-Men 2, s'involucrà en el projecte el 2009, però com a productor i coguionista. Per la seva part, Matthew Vaughn s'encarregà de la direcció, així com d'escriure la versió final del guió juntament amb Jane Goldman.

La producció de X-Men: Primera generació començà l'agost del 2010, concloent el rodatge al desembre. Es feren gravacions addicionals l'abril del 2011 a només unes poques setmanes de l'estrena al juny del mateix any. El poc temps disponible suposà un desafiament per a les sis companyies responsables de la gran quantitat d'efectes visuals, que incloïen escenaris generats per ordinador i dobles digitals dels actors. Entre les localitzacions hi havia Oxford, el desert de Mojave i Geòrgia, mentre que el rodatge en plató es feu tant als Estudis Pinewood com als estudis de 20th Century Fox a Los Angeles. La roba de la dècada del 1960 que apareix a la pel·lícula s'inspirà en les pel·lícules de James Bond de l'època.

Argument[modifica]

El 1944, durant la Segona Guerra Mundial, en un camp de concentració a la Polònia ocupada, el científic Dr. Klaus Schmidt observa el jove Erik Lehnsherr doblegar una porta de metall amb la seva ment quan separen el nen de la seva mare. A la seva oficina, l'Schmidt ordena a en Lehnsherr moure una moneda sobre una taula. En veure que el nen és incapaç, l'Schmidt mata la seva mare. El dolor i la ira d'en Lehnsherr li fan aparèixer els seus poders magnètics, bo i matant dos guàrdies i destruint l'habitació. Mentrestant, en una mansió al comtat de Westchester, Nova York, el jove telèpata Charles Xavier coneix una jove capaç de canviar de cos, Raven. Content de trobar algú "diferent" com ell, la convida a viure amb la seva família com la seva germana adoptiva.

Divuit anys després, en Lehnsherr està rastrejant l'Schmidt, mentre que en Xavier es gradua a la Universitat d'Oxford amb una tesi doctoral sobre la mutació. A Las Vegas, l'agent de la CIA Moira MacTaggert segueix el coronel Hendry de l'exèrcit dels EUA fins al Club Foc Infernal. És llavors quan ella descobreix l'Schmidt (ara conegut com a Sebastian Shaw) amb la telèpata Emma Frost, i el teletransportador Azazel. Amenaçat per en Shaw i teleptransportat per l'Azazel al Saló de Guerra, en Hendry advoca pel desplegament de míssils nuclears a Turquia. Més endavant, el mutant Shaw assassina en Hendry quan intenta incomplir el tracte.[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dargis, Manohla «‘X-Men: First Class' - Review» (en anglès). The New York Times, 02-06-2011. ISSN: 0362-4331.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: X-Men: First Class