Elektra (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaElektra
Ηλέκτρα Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMichael Cacoyannis Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFinos Film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Cacoyannis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMikis Theodorakis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWalter Lassally Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael Cacoyannis Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrenamaig 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enElectra Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0055950 Filmaffinity: 249161 Allocine: 59862 Rottentomatoes: m/1111954-electra Letterboxd: electra-1962 Allmovie: v90357 TCM: 73972 TV.com: movies/electra TMDB.org: 47447 Modifica el valor a Wikidata

Elektra (grec: Ηλέκτρα Ilektra) és una pel·lícula grega del 1962 basada en l'obra Electra, escrit per Eurípides. Va ser dirigit per Michael Cacoyannis, com a primera entrega de la seva trilogia "La tragèdia grega", seguida de Troádes el 1971 i Ifigéneia el 1977. Fou protagonitzada per Irene Papas en el paper principal com Elektra, i Giannis Fertis com Orestes.

Argument[modifica]

El rei Agamèmnon és assassinat per la seva dona Clitemnestra i el seu amant i el cosí i company de jocs de la infància d'Agemèmnon Egist. Dels fills d'Agamèmnon i Clitemnestra, Orestes se'n va a l'exili i a la seguretat mentre Electra està confinada al palau durant uns anys i després és obligada a casar-se amb un camperol per deshonrar-la a ella i als seus fills.

Uns anys després, Electra busca venjança amb l'ajuda del seu germà Orestes i el seu cosí Pílades. Orestes i Pílades van a un festival de Bacus organitzat per Egist i, quan Egist repta Orestes a una baralla amb ganivets, Orestes aprofita l'oportunitat per matar-lo. Electra convida Clitemnestra a casa seva amb un pretext on, malgrat que Clitemnestra explica a Electra els motius per matar el seu marit i disculpar-se per les seves accions envers Electra, Electra permet a Orestes apunyalar Clitemnestra fins a la mort. Al final, els germans senten remordiments i s'adonen que seran marginats socials per la seva acció. Surten en diferents direccions.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

La pel·lícula es va presentar al 15è Festival Internacional de Cinema de Canes on va guanyar el premi a la millor transposició cinematogràfica..[1] La pel·lícula també va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[2] La pel·lícula també va guanyar tres premis al Festival de Cinema Grec de Tessalònica, a la millor pel·lícula i millor director (Michalis Cacoyannis) i a la millor actriu (Irene Papas).[3]

DVD[modifica]

Electrava ser llançat en DVD per MGM Home Entertainment el 5 de març de 2002 com a DVD de la Regió 1.

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes: Electra». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 22 febrer 2009].
  2. «The 35th Academy Awards (1963) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 1r novembre 2011].
  3. «awards 1962». Thessaloniki Film Festival. Arxivat de l'original el 29 setembre 2015. [Consulta: 20 agost 2015].

Enllaços externs[modifica]