Electra
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Les coèfores, Electra, La Divina Comèdia, Elektra, Idomeneo i Elektra (en)  |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Pílades |
| Mare | Clitemnestra |
| Pare | Agamèmnon |
| Fills | Medon i Strophius |
| Germans | Crisòtemis, Orestes i Ifigenia |
| Altres | |
| Part de | Orestes and Electra (en) |
| Equivalent | Laodice |
A la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), era, segons la narració homèrica, una heroïna, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra. A l'epopeia d'Homer se l'anomena Laòdice, una de les filles d'Agamèmnon, però els poetes posteriors li van substituir el nom.
Significat del nom[modifica]
Rep el seu nom del grec ήλεκτρου, 'ambre'.[1] Electra vol dir doncs, 'ambrada', 'del color de l'ambre' o 'lluent'.[2] Aplicat poèticament a una dona significaria 'rossa'. Tanmateix, el poeta grec Xantos, del segle VII aC, la identifica com Laòdice, que hauria rebut el sobrenom Electra derivat de ἇλεκτρος, 'sense llit', en referència al seu matrimoni no consumat amb un pagès en algunes versions del mite.[3]
La venjança d'Electra[modifica]
Electra era filla del rei de Micenes, Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra, germana d'Helena de Troia. Quan Agamèmnon marxà a Troia, Clitemnestra prengué un amant, Egist. Tots dos planejaren aconseguir el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia hereu, el fill nadó dels reis, Orestes. Finalment, Agamèmnon tornà de Troia i fou assassinat per Egist, qui li clavà una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda. Segons algunes versions fou la mateixa Clitemnestra qui cometé el crim. Electra és salvada per la seva mare, que intercedeix per ella d'avant d'Egist.
Ara la parella ja governava Micenes. Però Electra, tement que Egist matés el seu germà Orestes per evitar una futura venjança, el tragué amb ajuda de la mainadera de palau i el portà secretament a la cort del rei Estrofi, que el crià. Allà cresqué en companyia del fill del rei, Pílades, que esdevingué el seu millor amic.
Pel que fa a Electra, Egist, per tal d'impedir que tingués un fill capaç d'arrabassat-li el tron, va casar la jove amb un camperol, que vivia lluny de la ciutat. Segons altres versions, Electra va viure presonera al palau de Micenes. Ella i les seves germanes, havien de veure com un intrús ocupava el lloc del seu pare. Les germanes d'Electra finalment es conformaren amb la situació, però ella no feia més que esperar que Orestes fos gran perquè tornés i es vengés. Quan arribà el moment, Orestes tornà disfressat i fingint la seva mort, però Electra el va reconèixer vora la tomba del seu pare i planejaren entre tots dos l'assassinat d'Egist i de la seva pròpia mare. Orestes encara vacil·lava de cometre matricidi, però consultà l'oracle de Delfos, qui li ordenà que ho fes. Electra va prendre part activa en el doble crim, i quan les Erínies perseguien Orestes, ella s'ocupà del seu germà. Els poetes tràgics grecs donen versions diferents del que passà a continuació. A l'Orestes d'Eurípides Electra comparteix el sofriment del seu germà i lluita al seu costat contra l'hostilitat del poble, disposat a condemnar a mort els homicides. A la tragèdia Aletes de Sòfocles, avui perduda, és el personatge principal. Quan Orestes i Pílades marxen a Tàurida a la recerca de l'estàtua d'Àrtemis Tàurica, s'anuncia a Micenes la mort d'Orestes, tot dient que ha estat la seva germana Ifigenia qui l'ha matat. Aletes, fill d'Egist, aconsegueix el poder. Aleshores Electra va a Delfos, on es troba amb Ifigènia, que ha arribat amb Orestes. Quan Electra veu la seva germana, que creu culpable, la vol castigar, i quan està a punt de deixar-la cega amb un tió roent que ha agafat de l'altar, s'adona de la presència del seu germà. Electra i Orestes tornen junts a Micenes on maten Aletes. Orestes es casa amb Hermíone, filla d'Helena, i Electra amb Pílades, amb qui se'n va a la Fòcida. D'aquesta unió van néixer Medont i Estrofi.
Electra dona nom a un trastorn psicològic anomenat complex d'Electra.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Albaigès i Olivart, Josep M. Diccionari de noms de persona. Barcelona: edicions 62, 1994. ISBN 84-297-1573-8.
- ↑ «Electra» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 08-11-2007. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Llabrés i Ripoll, Maria Rosa. Notícia Preliminar de EURÍPIDES: Tragèdies, vol. V, Electra, Hèracles. Barcelona: Editorial Alpha, 2018 (Bernat Metge). ISBN 978-84-9859-303-7.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 155. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 133. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electra |