Idomeneo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Idomeneu, rei de Creta
Anton Raaff com a Idomeneo
Anton Raaff com a Idomeneo
Títol original Idomeneo, re di Creta
Compositor Wolfgang Amadeus Mozart
Llibretista Giambattista Varesco
Llengua original italià
Font literària Idoménée d'Antoine Danchet
Gènere dramma per musica
Actes tres
Estrena absoluta
Data estrena 29 de gener de 1781
Escenari Residenztheater de Munic
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 16 de gener de 1943 (estrena a Espanya)

Idomeneo, K. 366, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de l'abat Giambattista Varesco, basada al seu torn del drama homònim d'Antoine Danchet per a André Campra. S'estrenà al Residenztheater de Munic el 29 de gener de 1781.

Idomeneo marca el primer gran pas de Mozart en el camp operístic, i l'èxit que va assolir en la seva estrena va vèncer els últims dubtes del músic de 25 anys per abandonar el seu Salzburg natal i establir-se definitivament a Viena, a la recerca d'un ambient més obert i internacional. Aquest dramma per musica va néixer per encàrrec de l'Elector de Baviera, Carl Theodor, per a la temporada de Carnaval de 1781, i la seva composició va ser extremadament lenta, tant per la severa influència de Leopold Mozart sobre el treball del seu fill com per les poderoses exigències dramàtiques i vocals imposades pel jove compositor, amb constants revisions del text i de la partitura. L'obra posteriorment va caure en l'oblit, fins que va ser rescatada en al Festival de Glyndebourne a mitjan segle XX, i actualment és un dels títols mozartians més apreciats.[1]

Mozart tenia vint-i-cinc anys quan la va compondre. És la seva tercera òpera seriosa, després de Lucio Silla i El rei pastor. És una òpera llarga. Segueix l'estil d'òpera seriosa italiana, amb la seva alternança tradicional d'àries i recitatius. Però trenca amb els límits interns i externs de l'òpera seriosa formal metastasiana, amb gest violent i imperatiu.

Es nota la influència francesa a l'hora de proporcionar profunditat dramàtica i veracitat escènica. L'orquestració és, també, més rica que en obres precedents. Hi ha elements d'experimentació, com la continuïtat entre escenes, sense un tall marcat entre elles, la inserció de danses i peces orquestrals, així com els destacats cors, que assumeixen un rol actiu en la trama.

Els personatges no són de cartó pedra, sinó que cobren vida, en particular Ilia, Idomeneu i Electra.

Es considera la millor òpera seria de Mozart, fins i tot la millor del seu gènere en el segle XVIII (Mila). És la primera de les seves grans òperes.

Es conserven autògrafs de l'òpera: dels actes I i II, a la Biblioteca Jagiellońska de Cracòvia; de l'acte III, a la Staatsbibliothek Stiftung Preußischer Kulturbesitz de Berlín.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idomeneo Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]