Idomeneo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Idomeneu, rei de Creta
Anton Raaff com a Idomeneo
Anton Raaff com a Idomeneo
Títol original: Idomeneo, re di Creta
Llengua original: italià
Gènere: dramma per musica
Música: Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Giambattista Varesco
Font literària: Idoménée d'Antoine Danchet
Actes: tres
Estrena: 29 de gener de 1781
Teatre: Residenztheater de Munic
Estrena al Liceu: 16 de gener de 1943 (estrena a Espanya)

Idomeneo, K. 366, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de l'abat Giambattista Varesco, basada al seu torn del drama homònim d'Antoine Danchet per a André Campra. S'estrenà al Residenztheater de Munic el 29 de gener de 1781.

Idomeneo marca el primer gran pas de Mozart en el camp operístic, i l'èxit que va assolir en la seva estrena va vèncer els últims dubtes del músic de 25 anys per abandonar el seu Salzburg natal i establir-se definitivament a Viena, a la recerca d'un ambient més obert i internacional. Aquest dramma per musica va néixer per encàrrec de l'Elector de Baviera, Carl Theodor, per a la temporada de Carnaval de 1781, i la seva composició va ser extremadament lenta, tant per la severa influència de Leopold Mozart sobre el treball del seu fill com per les poderoses exigències dramàtiques i vocals imposades pel jove compositor, amb constants revisions del text i de la partitura. L'obra posteriorment va caure en l'oblit, fins que va ser rescatada en al Festival de Glyndebourne a mitjan el segle XX, i actualment és un dels títols mozartians més apreciats.[1]

Mozart tenia vint-i-cinc anys quan la va compondre. És la seva tercera òpera seriosa, després de Lucio Silla i El rei pastor. És una òpera llarga. Segueix l'estil d'òpera seriosa italiana, amb la seva alternança tradicional d'àries i recitatius. Però trenca amb els límits interns i externs de l'òpera seriosa formal metastasiana, amb gest violent i imperatiu.

Es nota la influència francesa a l'hora de proporcionar profunditat dramàtica i veracitat escènica. L'orquestració és, també, més rica que en obres precedents. Hi ha elements d'experimentació, com la continuïtat entre escenes, sense un tall marcat entre elles, la inserció de danses i peces orquestrals, així com els destacats cors, que assumeixen un rol actiu en la trama.

Els personatges no són de cartó pedra, sinó que cobren vida, en particular Ilia, Idomeneu i Electra.

Es considera la millor òpera seria de Mozart, fins i tot la millor del seu gènere en el segle XVIII (Mila). És la primera de les seves grans òperes.

Es conserven autògrafs de l'òpera: dels actes I i II, a la Biblioteca Jagiellońska de Cracòvia; de l'acte III, a la Staatsbibliothek Stiftung Preußischer Kulturbesitz de Berlín.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idomeneo

Vegeu també[modifica | modifica el codi]