Vés al contingut

Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart són una part important de les seves composicions. Mozart va compondre un important nombre de simfonies, durant un ampli període que cobreix uns 24 anys: des de 1764 fins al 1788. Segons la majoria de les investigacions recents, Mozart no va escriure només les 41 simfonies que apareixen referenciades en les edicions tradicionals, sinó que hi ha fins a 68 obres completes d'aquest tipus. No obstant, per convenció, la numeració original s'ha conservat i per això la seva última simfonia encara es coneix com la Simfonia núm. 41. Algunes de les simfonies (K. 297, K. 385, K. 550) foren revisades per l'autor després de les seves primeres versions.

Hi ha tres simfonies numerades que se sap que no són de Mozart. Les simfonies núm. 2 (atribuïda a Leopold Mozart) i la núm. 3 (composta per Karl Friedrich Abel) són espúries. Les simfonies espúries de Mozart són les que tenen una autenticitat dubtosa o falsa. Les simfonies que se sospita que no són de Mozart, però que no s'ha provat de quin compositor són, estan encara en aquesta llista. Simfonia núm. 37 de Mozart és en realitat la Simfonia núm. 25 de Michael Haydn; Mozart només va afegir 20 compassos de la introducció lenta. N'hi ha tres més –K. 66 C, K. 66d i K. 66e– que s'han perdut i no s'ha pogut demostrar que fossin composicions de Mozart; per aquest motiu no han estat incloses en la llista.

Altres obres simfòniques que no van formar part de la seqüència de les 41 simfonies del catàleg Köchel original, han estat inclosos en posteriors edicions tot i que no estan en una seqüència cronològica. A més, hi ha alguna simfonia autèntica que mai ha tingut numeració. En resum, les simfonies en la seqüència cronològica 1-41 s'han enumerat primer; les simfonies que tindrien els números 42 a 56 s'enumeren després i, finalment, apareixen les altres simfonies. Pel que fa a la numeració, les simfonies de la 42 a la 56 de vegades presenten les sigles "GA" abans del número, que era com apareixien a l'Alte Mozart-Ausgabe.[1] No hi ha simfonies "GA 49" i "53 GA".

Llista de les simfonies

[modifica]
NúmeroTonalitatK.AnyInformació
1Mi♭ majorK. 161764-51
  • Simfonia núm. 1: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
2
(espúria)[2]		Si♭ majorK. 17/
Anh.C 11.02		1765?-
Simfonia núm. 2: Partitura lliure a l'IMSLP.
3
(espúria)[3]		Mi♭ majorK. 18/Anh.A 511767?-
Simfonia núm. 3: Partitura lliure a l'IMSLP.
4K. 1917654
5
«l'Haia»		Si♭ majorK. 2217655«l'Haia»
6La majorK. 4317676
7Re majorK. 4517687
8Re majorK. 4817688
9Do majorK. 73/75a1769-709
10Sol majorK. 74177010
11[4]
(dubtosa)		Re majorK. 84/73q177011(dubtosa)
12Sol majorK. 110/75b177112
13La majorK. 112177113
14La majorK. 114177114
15Sol majorK. 124177215
16Do majorK. 128177216
17Sol majorK. 129177217
18La majorK. 130177218
19Mi♭ majorK. 132177219
20Re majorK. 133177220
21La majorK. 134177221
22Do majorK. 162177322
23Re majorK. 181/162b177323
24Si♭ majorK. 182/173dA177324
25
«Petita en sol menor»		Sol menorK. 183/173dB177325«Petita en sol menor»
26Mi♭ majorK. 184/161a177326
27Sol majorK. 199/161b177327
28Do majorK. 200/189k177428
29La majorK. 201/186a177429
30Re majorK. 202/186b177430
31
«Paris»[5]		Re majorK. 297/300a177831«Paris»
32
Obertura a l'estil italià		Sol majorK. 318177932Overtura a l'estil italià
33Si♭ majorK. 319177933
34Do majorK. 338178034
35
«Haffner»[5]		Re majorK. 385178235«Haffner»
36
"Linz"		Do majorK. 425178336"Linz"
37[6]Sol majorK. 444/
(425a+Anh.A 53)		178337
Simfonia núm. 37: Partitura lliure a l'IMSLP.
38
«Praga»		Re majorK. 504178638«Praga»
39Mi♭ majorK. 543178839
40
«Gran en sol menor»[5]		Sol menorK. 550178840«Gran en sol menor»
41
«Jupiter»		Do majorK. 551178841«Jupiter»
GA 42
(dubtosa)		La majorK. 751771GA 42(dubtosa)
GA 43
(dubtosa)		La majorK. 76/42a1767GA 43(dubtosa)
GA 44
(dubtosa)		Re majorK. 81/73l1770GA 44(dubtosa)
GA 45
(dubtosa)		Re majorK. 95/73n1770GA 45(dubtosa)
GA 46
(dubtosa)		Do majorK. 96/111b1771GA 46(dubtosa)
GA 47
(dubtosa)		Re majorK. 97/73m1770GA 47(dubtosa)
GA 48[7]
Re majorK. 111+
(120/111a)		1771-
GA 50[8]Re majorK. (126+(161/163))
/141a		1772-
GA 51[9]Re majorK. 196+(121/207a)1774-75-
GA 52[10]Do majorK. 208+(102/213c)1775-
GA 54
(dubtosa)		Si♭ majorK. Anh. 216/
74g/Anh.C 11.03		1771-
GA 55
(dubtosa)		Si♭ majorK. Anh. 214
/45b		1768GA 55(dubtosa)
GA 56[11]
(dubtosa)		La majorK. 98/
Anh.C 11.04		1771?-
Simfonia, K. 98: Partitura lliure a l'IMSLP.
(no numerada)
(dubtosa)
"Odense"		La menorK. Anh. 220
/16a		1765?-
(no numerada)Fa majorK. Anh. 223
/19a		1765(no numerada)
"7a"
«Vell Lambach»[5]		Sol majorK. Anh. 221/45a1766"7a"«Vell Lambach»
(no numerada)Re majorK. 135+61h1772?-
No score available
(no numerada)[12][13]Re majorK. 204/213a1775-
(no numerada)[12][14]Re majorK. 250/284b1776-
(no numerada)[12][15]Re majorK. 3201779-
(no numerada)
(només el minuet)		Do majorK. 4091782-

[16][17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ El nom complet de l'Alte Mozart-Ausgabe va ser el Wolfgang Amadeus Mozart Werke : kritisch durchgesehene Gesamtausgabe
  2. ↑ Atribuïda a Leopold Mozart
  3. ↑ Escrita per Carl Friedrich Abel
  4. ↑ Algunes vegades atribuïda a Leopold Mozart o a Carl Ditters von Dittersdorf
  5. 1 2 3 4 Dues versions
  6. ↑ Només la introducció lenta és de Mozart; la resta és de Michael Haydn
  7. ↑ El primer i el segon moviments són l'obertura i el núm. 1 de l'òpera Ascanio in Alba, K. 111. El tercer moviment és el finale' de la simfonia (K. 120/111a) a Ascanio in Alba.
  8. ↑ Per una explicació detallada del perquè de tants números Köchel per aquesta simfonia vegeu l'article K141a (formerly K126, K161, K163) "Il sogno di Scipione" Symphony in D al Mozart Forum Arxivat 2006-10-22 a Wayback Machine. per Dennis Pajot.
  9. ↑ El primer i el segon moviments, junts, constitueixen l'obertura de l'òpera La finta giardiniera, K. 196. El tercer moviment està llistat de manera separada com a K. 121/207a.
  10. ↑ El primer i el segon moviments es basen en la música de l'òpera Il re pastore, K. 208. El tercer moviment consisteix en material de composició nova. El segon moviment és incomplet.
  11. ↑ Alguns cops anomenada GA 48.
  12. 1 2 3 Basada en la serenata amb el mateix número K.
  13. ↑ A partir de la Serenata núm. 5
  14. ↑ A partir de la Serenata «Haffner»
  15. ↑ A partir de la Seranata «Posthorn»
  16. ↑ imslp.org: Symphonies by Wolfgang Amadeus Mozart
  17. ↑ Neue Mozart-Ausgabe
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonies_de_Wolfgang_Amadeus_Mozart&oldid=36226329»