Aloysia Weber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAloysia Weber
Aloysia weber.jpg
Retrat d’Aloysia Weber que es creu que fou pintat per John Baptiste von Lampi
Nom original(de) Maria Aloysia Antonia Weber Lange Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaria Aloysia Louise Antonia Weber
1760 Modifica el valor a Wikidata
Zell im Wiesental Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1839 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Salzburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSoprano
AlumnesCaroline Unger Modifica el valor a Wikidata
VeuColoratura soprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu
Artistes relacionatsWolfgang Amadeus Mozart que li dedicà algunes obres
Família
CònjugeJoseph Lange Modifica el valor a Wikidata
ParesFridolin Weber Modifica el valor a WikidataCäcilia Weber Modifica el valor a Wikidata
GermansSophie Weber, Josepha Weber i Constanze Mozart Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b1f91303-4351-4812-9a75-daf96cf29c76 Find a Grave: 158360064 Modifica els identificadors a Wikidata

Aloysia Weber (Mannheim, 1760 - Salzburg, 8 de juny de 1839) fou una soprano alemanya.[1]

Era la segona filla, de quatre, de Franz Fridolin Weber, oncle del compositor Carl Maria von Weber per tant Aloysia era cosina del gran compositor. El retrat de la jove que, segons es diu, fou pintat per Johann Baptist von Lampi (1751-1830), fa comprensible que Mozart, quan el 1777 es trobà a Mannheim amb la jove d'uns disset anys, se n'enamorés.

Dotada de talent musical, ja feia les seves aparicions com a cantant de la cort del Palatinat Electoral i es traslladà el 1778 amb la cort a Munic, on l'intendent, el comte Seeau, la contractà per al teatre de la cort. En aquell temps es produí la ruptura amb Mozart. Mercès a la intervenció de l'ambaixador imperial, comte Harting, Aloysia arribà a Viena el 1779 com a primera cantant de la cort.

El mateix any conegué l'actor Joseph Lange, amb el qual es casà el 1780. El matrimoni, malgrat tenir una nombrosa descendència, no fou feliç i arribà a la separació. Però abans d'això, les gires que emprengueren junts per Dresden, Hamburg, Berlín, Frankfurt i Munic (1784) i Salzburg (1785), Hamburg i Berlín (1789) foren grans èxits.

Després de la boda de la seva germana Constanze amb Mozart es produí entre ella i el seu cunyat una amistosa relació que resultà estimulant en el terreny artístic. L'incansable demanava activitat. Viatjà (amb Constanze) a Leipzig i Hamburg (1795), a Berlín (1796). El 1798 es convertí en membre del Teatre Alemany d'Amsterdam; el 1801/2 ingressà a la companyia del teatre de Frankfurt.

Sis anys més tard abandonà la seva activitat teatral, però només el 1813 es mudà a Zuric, on va impartir classes de cant fins al 1819. Vivint amb molta estretor arribà el 1831, via Viena, a Salzburg, on morí. Aloysia fou afamada com a cantant, i fins i tot Leopold Mozart hi donà l'aprovació (1785), però fou menys convincent com a actriu.

Música escrita per Mozart per a Aloysia Weberː

Des de la visita de Mannheim:

  • Recitatiu i Ària per a soprano, Alcandro, lo confesso, K. 294
  • Recitatiu i Ària para soprano, Popoli di Tessaglia, K. 316/300b.

Dels anys de Viena:

  • Ària per a soprano, Nehmt meinen Dank, RSI holden Gönner!, K. 383 [8]
  • Scena i rondó Mia speranza adorata – Ah, non sai, qual pena, K. 416, completat a Viena, 8 de gener de 1783 i estrenada per Aloysia el día 11 en un concert en el Mehlgrube, seu de la premier.
  • Mozart va escriure dues àries de substitució d’Aloysia, inserit en una producció de (juny 1783) en el Burgtheater de Pasquale Anfossi, a l'òpera Il curioso indiscreto. Aquests foren Vorrei spiegarvi, oh Dio! K. 418 i No, no, che sei capace no K. 419.
  • Ària per a soprano, Ah sí en ciel, K. 538 (1788)

Funcions d'òpera de Mozart cantades per Aloysia Weber

Referències[modifica]

  1. Bray, Lucinda. The Practicalities of Producing the Play Mozart, with Music by Franz von Suppé (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2019-09-24, p. 217. ISBN 978-1-5275-4037-8. 


Bibliografia[modifica]