Carl Maria von Weber

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarl Maria von Weber
Caroline Bardua - Bildnis des Komponisten Carl Maria von Weber.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementd. 18 desembre 1786 Modifica el valor a Wikidata
Eutin Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1826 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentAlter Katholischer Friedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya
Grup ètnicAlemanys Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, pianista, guitarrista i guitarrista clàssic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1799 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica clàssica i òpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsMichael Haydn Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCaroline Ridderstolpe Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i piano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCaroline Weber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMax Maria von Weber Modifica el valor a Wikidata
PareFranz Anton von Weber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosepha Weber (cosina germana)
Aloysia Weber (cosina germana)
Constanze Mozart (cosina germana)
Sophie Weber (cosina germana)
Fridolin Weber (oncle patern) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0903203 Allmovie: p300853 IBDB: 118643
Spotify: 1p6wR69pnH9LBWZvwliuz2 iTunes: 238344 Last fm: Carl+Maria+von+Weber Musicbrainz: c2d17829-1424-435b-9386-c77d3a920abe Discogs: 620726 IMSLP: Category:Weber,_Carl_Maria_von Allmusic: mn0002134208 Find a Grave: 21509613 Modifica els identificadors a Wikidata

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor romàntic alemany.

Vida

Va nàixer a Eutin, una ciutat xicoteta pròxima a Lübeck en el nord d'Alemanya, amb el nom complet de Carl Maria Friedrich Ernest Von Weber. Son pare era un oficial militar, que no obstant es dedicava a tocar el violí i sa mare havia cantat en els escenaris. Les seues quatre cosines, filles del germà de son pare, eren també cantants conegudes. Una d'elles, Constanze, es va convertir en l'esposa de Mozart, amb la qual cosa es va crear un vincle familiar entre Mozart i Weber.

Infantesa

De menut Weber va tenir una salut fràgil i va patir en especial d'una malaltia congènita de malucs. Va acompanyar els seus pares en els nombrosos viatges que feien, i en els que son pare donava concerts de violí. Aquests viatges li van servir per a familiaritzar-se amb els escenaris i el públic. Son pare desitjava que Weber fóra un infant prodigi, igual que havia sigut Mozart, el qual en aquells anys estava travessant l'etapa final de la seua vida. Així, Weber va aprendre a cantar i a tocar el piano des de molt petit, tot i que no va poder caminar fins als quatre anys.

El 1798 el germà de Haydn, Michael Haydn, també músic, li va donar classes gratuïtes a Salzburg, ciutat amb gran tradició musical en què la família s'havia instal·lat. Poc després sa mare va morir i la família es va traslladar a Munic. Allí Weber va compondre la seua primera obra, que va ser publicada. Va prendre classes de composició i de cant, sota la direcció de Johann Evangelista Valesi,[1] i aviat va començar a tocar el piano en públic. Son pare l'animava insistentment a compondre i Weber va escriure diverses obres que, això no obstant, no van perdurar.

Tres anys després la família va tornar a Salzburg, i Weber va reprendre els seus estudis amb el germà de Haydn. L'any 1803 va ser nomenat director d'orquestra a Breslau, una ciutat de mitjana en l'est d'Alemanya, quan encara no havia complit els 18 anys. En aquest lloc va adquirir grans coneixements escènics, que el van convertir amb el temps en el compositor amb major domini de les tècniques teatrals, i on va tenir entre altres alumnes a Friedrich Wilhelm Berner.[2] Arran d'una ingestió accidental d'un àcid utilitzat en els tallers d'impremta, es va espatllar la veu de tal manera que ja no va poder cantar.

Consagració

Durant els següents anys Weber va tenir diverses ocupacions, en les que va seguir formant-se. Al mateix temps va compondre diverses obres, incloent-hi òperes, que no obstant no van tenir l'èxit desitjat. El 1811 va realitzar una gira de concerts, en la que va establir amistats amb diverses persones influents. A Munic es va interpretar l'òpera Abu Hassan que havia escrit en els anys anteriors, i per fi una obra seua va tenir una acollida favorable pel públic. També va ser a Munic on Weber va interpretar conjuntament amb el clarinetista Baermann, el Concertino op.26 per a clarinet. Va ser la primera composició que va fer per aquest instrument. L'any següent va morir son pare i el 1813 va acceptar el càrrec de director d'orquestra a Praga, on va romandre tres anys. Ací va compondre algunes de les seues millors obres per a piano i les va interpretar amb gran èxit.

De Praga, Weber va anar a Dresden, on va ocupar el mateix lloc de director d'orquestra. Ací va insistir amb l'òpera, i va realitzar diverses composicions d'aquest gènere. Més avant es va posar a treballar en la seua òpera més famosa, Der Freischütz (El caçador furtiu), que va acabar a mitjan 1820. Es va estrenar amb un èxit triomfal a Berlín l'any següent. També a Viena i a Dresden l'obra va obtenir un gran èxit. Tanmateix, les condicions econòmiques de Weber en el seu treball no van millorar. Tot i això, no va acceptar ofertes més avantatjoses en altres ciutats, ja que va voler ser fidel als seus compromisos. Va escriure una segona òpera, Euryanthe, que també va recollir una gran èxit (1823), i va compondre moltes altres de les seues obres.

Trasllat a Londres

Quan ja s'aproximava el final dels seus dies i la seua salut va començar a empitjorar, Weber va rebre l'encàrrec des de Londres de compondre una òpera en anglès, que seria la seua tercera gran obra escènica: Oberon. Es va posar a treballar immediatament i va aprendre l'idioma amb tal grau de perfecció, que en tota l'òpera es va trobar només un error de text. Uns mesos abans de l'estrena es va traslladar a Londres on la seua salut va anar empitjorant durant els assaigs. L'estrena fou un èxit i Weber lloà molt positivament la interpretació de la cantant Mary Ann Paton que fou la intèrpret femenina i del tenor John Braham, el qual havia interpretat el rol d'Huon en la mateixa obra.[3] Poc després d'estrenar-se l'òpera, que va ser acollida amb gran èxit, Weber va morir en la casa del seu amfitrió, per causa d'una afecció pulmonar el 5 de juny de 1826.

A més de les seues tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, Weber va escriure moltes altres composicions. Són especialment conegudes les seues obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, dues misses, vuit cantates, nombroses cançons, etc..

Òperes

Referències

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 66, pàg. 733 (ISBN 84-239-4566-9)
  2. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 361. (ISBN 84-239-4508-1)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 9, pàg. 554 (ISBN 84-239-4509-X)