Baró

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de títol nobiliariBaró
Tipus títol nobiliari, càrrec i títol honorífic
Part de baronia
Modifica les dades a Wikidata
Corona de baró.

Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.[1] Té un rang inferior al de vescomte,[2] tot i que a on no n'hi ha, és inferior al de comte. Allà a on no existeix el títol inferior de senyor, la baronia és el rang més baix de la noblesa.

Evolució al nostre àmbit[modifica]

Durant l'alta edat mitjana, el mot es feia servir a molts països europeus amb el significat de persona "notable" o "guerrer", com és el cas de diversos documents catalans del segle X.[3] Inicialment eren governadors locals nomenats pels comtes amb l'encàrrec de cobrar els impostos i impartir la justícia a les diverses zones de cada comtat. De fet, l'estatus de baró significava que aquella persona posseïa una jurisdicció en mer i mixt imperi i tenia el dret de delegar a aquell lloc un batlle que actués en el seu nom.[1] Mica en mica els barons es van convertir en títols personals hereditaris. A Catalunya el seu territori o domini jurisdiccional ja s'anomenava baronia almenys des del segle XII,[1] i a la resta dels Països Catalans des del segle XIII.[4] La major part de les baronies corresponien a senyories laiques, bé que també n'hi havia d'eclesiàstiques (com la baronia del monestir de Vallbona de les Monges).[5] A partir del segle XIV es va començar a concedir aquest títol a alguns potentats propietaris de terres com a esglaó més baix de la noblesa.[1][6]

No obstant això, durant la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, la paraula baró també es feia servir en català per anomenar els grans personatges,[1] o com a alta categoria que incloïa els infants reials, els comtes i els vescomtes, un ús que fins i tot fou institucionalitzat a Catalunya per les Corts del 1364.[7]

De totes maneres no va ser fins al 1798 que els barons foren equiparats a la resta de títols de noblesa. De fet, el nomenament de nous barons va proliferar precisament després de l'abolició definitiva de les jurisdiccions senyorials a l'estat espanyol.[1][6]

Evolució europea[modifica]

Inicialment el mot baró significava "notable" o "guerrer" a moltes parts de l'Europa medieval, i així el citaven alguns documents aragonesos i navarresos del IX.[3]

En l'esquema vassallàtic francès del segle XII els barons eren feudataris directament del rei francès.[7] El sistema es complicà el segle següent quan distingien entre els alts barons (en fr. haut baron), que més endavant esdevingueren ducs, i els simples barons ordinaris (baron ordinnaire). En canvi, a la mateix època a Anglaterra feien servir el terme de manera confusa: gran baró (en ang. greater baron) era usat indistintament per designar el col·lectiu dels pars nobles, però a vegades només feia referència a les escales més bàsiques. També feien servir la categoria de petit baró (lesser baron) per designar clarament una persona que no era par.[7] A partir del segle XIV ambdós regnes van elevar el títol a la categoria de par.[6]

A partir del segle XVI l'emperador Carles V va generalitzar el títol als seus regnes, i d'aquesta manera es va fer corrent a la majoria de països europeus.[6]

Ús modern[modifica]

A Bèlgica, el rei atorga cada any el títol de baró a gent mereixedora: artistes, esportistes, polítics... És un títol honorífic sense atribucions territorials o pecuniàries.

Línia d'honor dels títols nobiliaris[modifica]

Emperador Rei Príncep Infant Duc Marquès Comte Vescomte Baró Senyor Castlà

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baró Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 104, entrada: "baró". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. «baró». GEC. [Consulta: 26 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 «baró». GEC. [Consulta: 26 agost 2018].
  4. «baró». GEC. [Consulta: 26 agost 2018].
  5. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284, plana 42, Barcelona, abril del 2000, ISBN 84-297-4706-0
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «baró». GEC. [Consulta: 26 agost 2018].
  7. 7,0 7,1 7,2 «baró». GEC. [Consulta: 26 agost 2018].
Categoria principal: baronies