Batlle senyorial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Batlle o Batle, segons el DCVB prové del llatí bajŭlu «bastaix» que en el llatí medieval passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Països Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fóra aquest el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes, tributs i fiscalitat i impartia justícia civil en primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.

En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.

Amb els Decrets de Nova Planta, s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de batlle municipal.

A Andorra batlle ha mantingut un sentit més pròxim a l'original, ja que es tracta d'un jutge de primera instància.

El batlle era un agent de l'administració senyorial. Més precisament, era un oficial d'espasa que administrava justícia en nom del rei o d'un senyor. Durant el Antic Règim francès, era el representant de l'autoritat del rei o del príncep, encarregat de fer aplicar la justícia i controlar l'administració en nom seu.[1] Les terres sota la jurisdicció d'un batlliu són la batllia. A Suïssa, durant l'Antic Règim, el batlliu era el governador d'un prebostat (landvogt). La funció de batlliu encara existeix, especialment a les illes Anglonormandes. S'anomenava batllius o batllius senyorials, als simples oficials de justícia senyorial, anomenats de roba llarga o petits batllius, per distingir-los dels batllius reals. També eren anomenats batllius alguns guardians d'un castell que servís de presó. A l'Orde de Malta, es dóna el nom de batlliu als dignataris superiors, als comandants i inferiors als grans priors.

Els batllius van ser establerts al s. XIII en el domini real, principalment per Felip August. Al principi era ostentat per comissaris reals que administraven justícia, rebien impostos i admetien, en nom de la corona, les queixes del poble contra els seus senyors. La seva jurisdicció, regularitzada pels Capet va ser en principi molt àmplia, però els abusos de poder que van cometre obligar als reis a reduir el seu poder. Cap al s. XVI, el paper del batlliu va arribar a ser simplement honorífic, i el tinent general de la batllia i altres funcionaris es van repartir el seu poder. No obstant això, el seu càrrec era noble i d'espasa; Carles IX, el 1560 els va declarar funcionaris de "robi courte".

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Hidalgúía, 1960.