Alberga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'alberga (del got hariberga: tenda de campanya) era un dels molts impostos feudals amb què els senyors gravaven els seus serfs durant l'edat mitjana.[1] No obstant això en el seu origen no era un pagament sinó el dret de les personalitats públiques a allotjar-se a casa dels homes lliures, que va ser instituït en època carolíngia. Però amb l'escampament del feudalisme els senyors s'apropiaren d'aquest privilegi per a ells i els seus seguicis per abusar-ne sovint com un més dels mals usos: el nombre de persones i cavalls per albergar així com el menjar que calia oferir variava molt a cada lloc. Es va anar fixant que cada mas havia d'oferir-la un cop a l'any, fet que va facilitar que al segle xii el privilegi es transformés en un impost en espècies.[1] Més endavant, en època moderna, va aparèixer de nou i molt semblantment la pràctica de l'allotjament.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 20; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6