Batlle municipal
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per la seva verificabilitat. Millorau-lo! |
.jpg)
Un alcalde[1] (veure altres noms) és el president d'un municipi, que presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.
Diversos noms[modifica | modifica el codi]
El cap d'un municipi o corresponent, o jutge en diversos funcions pot s'anomenar amb diversos noms. Aquí hi ha una llista de variants:
- Alcalde (fem. alcaldessa) – president de municipi (a Catalunya / Espanya)[1]
- Batlle (fem. batllessa) – president de municipi;[2] jutge de primera instància a Andorra[3]
- Cònsol major – a Andorra
- Paer en cap – magistrat de municipi, (antigament) al regió de Lleida[4]
- Síndic – a L'Alguer
Avui i antigament[modifica | modifica el codi]
En general, un alcalde és escollit democràticament. Als Països Catalans mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local s'anomenava conseller en cap, cònsol major, jurat en cap o paer en cap. És per aquest motiu que encara avui dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer en cap a Lleida i Cervera i cònsol major a Andorra.
Als municipis de Catalunya rep el títol d'il·lustríssim/a senyor/a, excepte a Barcelona, on rep el d'excel·lentíssim/a senyor/a. A Andorra rep el títol d'honorable senyor/a.
Història[modifica | modifica el codi]
La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.
Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.
Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle és un jutge de primera instància.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 "alcalde". enciclopedia.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
- ↑ "batlle". enciclopedia.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
- ↑ "batlle". iec.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
- ↑ "paer". iec.cat. Consulta 23 d’abril 2016.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batlle municipal  |
|
