Batlle
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jurisdicció | ciutat |
---|---|
![]() |
El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.
En general, un batlle és escollit democràticament. A l'Estat Espanyol, mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.
Contingut
Diversos noms[modifica]
El cap d'un municipi, o corresponent, pot anomenar-se amb diversos noms, com ara:
- Batlle (fem. batllessa) – president de municipi (a Catalunya). – Batle (fem. batlessa)[1] és la forma pròpia de la llengua clàssica, les Illes Balears, Terres de l'Ebre i en valencià.[2][3]
- Alcalde (fem. alcaldessa) – sinònim de batlle[4][a] (a Catalunya / Espanya)[6][7]
- Cònsol major – a Andorra[8]
- Paer en cap – magistrat de municipi, (antigament) a la regió de Lleida[9]
- Síndic – a L'Alguer
- No confondre amb el Síndic d'Aran, que és el cap del Conselh Generau d'Aran
- Baile (fem. bailessa) – forma pròpia a la Vall d'Aran.[10]
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local es deia conseller en cap, cònsol major, jurat en cap o paer en cap. És per aquest motiu que encara avui dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer en cap a Lleida i Cervera i cònsol major a Andorra.
Als municipis de Catalunya rep el títol d'il·lustríssim/a senyor/a, excepte a Barcelona, on rep el d'excel·lentíssim/a senyor/a. A Andorra rep el títol d'honorable senyor/a.
Evolució de la terminologia[modifica]
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Alcalde és un vocable espanyol i s'adopta amb la Nova Planta de Felip d'Anjou el 1716. En el català tradicional, si més no, del Principat, de la Catalunya del Nord i de les Illes Balears s'usa batlle. Actualment domina alcalde al Principat i País Valencià, batle a les Balears i mere (del francès maire, vingut del llatí Maior, ço és (cònsol) major) al costat de batlle al Rosselló.
A Lleida encara avui es parla de paers (consellers municipals) i del paer en cap (batlle). A Andorra es conserva El Comú. El batlle a Andorra és el jutge.
Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran). Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges responien davant del rei i de l'Audiència (abans "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle. Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".
Abans del Tractat de Nova Planta, la direcció i representació de la vila era col·legiada en dues o més persones: consellers (6 a Barcelona), cònsols, paers...
Al Principat Catalunya hi havia "consellers" a Barcelona, "paers" a Lleida, a Tàrrega o a Cervera, "cònsols" i cònsol en cap a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i jurat en cap al Regne de València, a Girona o a Perpinyà, a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries", ... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà).
Originalment, les universitats (és a dir, els primitius municipis catalans) tenien un consell d'homes que feien la pau ("paers") al capdavant els quals hi havia un "paer en cap". Més endavant, a molts d'indrets les paeries van esdevenir consells municipals, amb consellers i un conseller en cap.
Història[modifica]
La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.
Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.
Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle és un jutge de primera instància.
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «batle». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «batle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «batle» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «batllessa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «batlle». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «alcalde». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «alcalde». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «cònsol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «paer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Batlle / Baile de Vielha (Vall d'Aran)» (en català / aranès). [Consulta: 1r desembre 2018].
Vegeu també[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Batlle |