Batlle municipal
Un batlle, també escrit batle (dit també actualment alcalde, cònsol major a Andorra, paer en cap a Lleida i Cervera o síndic a l'Alguer) és el president d'un municipi, que presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.
En general, és escollit democràticament. Als Països Catalans mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local s'anomenava conseller en cap, cònsol major, jurat en cap o paer en cap. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer en cap a Lleida i Cervera i cònsol major a Andorra.
Història[modifica | modifica el codi]
La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en que s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no a al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.
Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.
Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle senyorial és un jutge de primera instància.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batlle municipal |
