Batlle

Batlle

Jurisdicció	ciutat

El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.

En general, un batlle és escollit democràticament. A l'Estat Espanyol, mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.

Diversos noms

El cap d'un municipi, o corresponent, pot anomenar-se amb diversos noms, com ara:

• Batlle (fem. batllessa) – president de municipi (a Catalunya). – Batle (fem. batlessa) és la forma pròpia de la llengua clàssica, les Illes Balears, Terres de l'Ebre i en valencià.
• Alcalde (fem. alcaldessa) – sinònim de batlle (a Catalunya / Espanya)
• Cònsol major – a Andorra
• Paer en cap – magistrat de municipi, (antigament) a la regió de Lleida
• Síndic – a L'Alguer
  • No confondre amb el Síndic d'Aran, que és el cap del Conselh Generau d'Aran
• Baile (fem. bailessa) – forma pròpia a la Vall d'Aran.

Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local es deia conseller en cap, cònsol major, jurat en cap o paer en cap. És per aquest motiu que encara avui dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer en cap a Lleida i Cervera i cònsol major a Andorra.

Als municipis de Catalunya rep el títol d'il·lustríssim/a senyor/a, excepte a Barcelona, on rep el d'excel·lentíssim/a senyor/a. A Andorra rep el títol d'honorable senyor/a.

Evolució de la terminologia

Alcalde és un vocable espanyol i s'adopta amb la Nova Planta de Felip d'Anjou el 1716. En el català tradicional, si més no, del Principat, de la Catalunya del Nord i de les Illes Balears s'usa batlle. Actualment domina alcalde al Principat i País Valencià, batle a les Balears i mere (del francès maire, vingut del llatí Maior, ço és (cònsol) major) al costat de batlle al Rosselló.

A Lleida encara avui es parla de paers (consellers municipals) i del paer en cap (batlle). A Andorra es conserva El Comú. El batlle a Andorra és el jutge.

Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran). Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges responien davant del rei i de l'Audiència (abans "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle. Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".

Abans del Tractat de Nova Planta, la direcció i representació de la vila era col·legiada en dues o més persones: consellers (6 a Barcelona), cònsols, paers...

Al Principat Catalunya hi havia "consellers" a Barcelona, "paers" a Lleida, a Tàrrega o a Cervera, "cònsols" i cònsol en cap a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i jurat en cap al Regne de València, a Girona o a Perpinyà, a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries", ... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà).

Originalment, les universitats (és a dir, els primitius municipis catalans) tenien un consell d'homes que feien la pau ("paers") al capdavant els quals hi havia un "paer en cap". Més endavant, a molts d'indrets les paeries van esdevenir consells municipals, amb consellers i un conseller en cap.

Història

La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.

Abans dels decrets de Nova Planta, els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap; a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap; i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.

Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle és un jutge de primera instància.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batlle

• Llista d'Alcaldesses a Catalunya (Legislatura 2015-2019)
• Tinent d'alcalde
• Vara d'alcalde