Llista de bisbes d'Urgell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bisbe d'Urgell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Índex segles: VI · VII · VIII · IX · X · XI · XII · XIII · XIV · XV · XVI · XVII · XVIII · XIX · XX · XXI ·


Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament i agrupats per segle.

A partir de Pere d'Urtx esdevenen bisbes i coprínceps d'Andorra, vegeu la llista de coprínceps d'Andorra

Mapa dels arxiprestats, territori actual del Bisbat d'Urgell

Segle VI[modifica]

Segurament hi hagué més bisbes anteriorment però el primer bisbe d'Urgell documentat és Just d'Urgell

Segle VII[modifica]

Segle VIII[modifica]

Regne visigot vers l'any 700

Segle IX[modifica]

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX

Segle X[modifica]

Segle XI[modifica]

Segle XII[modifica]

Els comtats catalans a la mort de de Ramon Berenguer III (1131). Andorra dins el comtat

Segle XIII[modifica]

Bisbes i Coprínceps —1279— [f]

Segle XIV[modifica]

— primera annexió del Principat d'Andorra a la Corona d'Aragó (Casal de Barcelona) —

— restaurat —

Segle XV[modifica]

— segona annexió del Principat d'Andorra a la Corona d'Aragó (Casa Transtàmara) —

— restauració —

Segle XVI[modifica]

Segle XVII[modifica]

Segle XVIII[modifica]

Segle XIX[modifica]

Josep Caixal i Estradé, bisbe d'ideologia carlina que morí exiliat a Roma, protegit pel papa Pius IX

— Annexió del Principat d’Andorra a França—

— Pel Tractat de París és restaurat el Principat d’Andorra—

Segle XX[modifica]

Joan-Enric Vives, actual copríncep

Segle XXI[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. El 789 l'Urgell fou lliurat de iure als francs i les autoritats eclesiàstiques iniciaren els atacs a l'adopcionisme. Així, l'emperador franc Carlemany va organitzar el concili de Ratisbona, a l'actual Baviera, (792) i hi cridà Fèlix. El bisbe d'Urgell fou obligat a abjurar i l'enviaren a Roma, on es va retractar davant del papa Adrià I, aleshores retornà a la Marca hispànica i s'exilià a l'Àndalus. Malgrat tot, Elipand de Toledo i l'església hispana prosseguiren amb l'evangelització adopcionista. Aleshores Carlemany convocà un nou sínode a Frankfurt del Main, a l'actual Hessen, (794) on el savi Alcuí de York envià una carta a Fèlix demanant la retractació de les teories adopcionistes. La condemna a l'heretgia continuà en els sínodes de Friül, a l'actual Itàlia, (796) i en el de Roma (798) presidit pel mateix Papa Lleó III.
  2. Dates: 893 fou la data en què Ingobert consagrà la seva darrera església i 899 fou la data en què Nantigís consagra la seva primera església
  3. Esclua, bisbe intrús: Des de 886 i fins 892 hi hagué dos bisbes, Esclua (usurpador il·legítim) i Ingobert (bisbe legítim). Ingobert passà desaparegut degut a la seva malaltia però tingué el suport de l'església (Papa) i el comtat.
  4. Dates: 893 fou la data en què Ingobert consagrà la seva darrera església i 899 fou la data en què Nantigís consagra la seva primera església
  5. Morí durant un pelegrinatge cap a Terra Santa, probablement a Pomposa (Emília, Itàlia) entre 1041 i 1042.
  6. 8-9-1278: Pariatge signat per Pere el Gran (II de Catalunya i III d’Aragó) i el papa Nicolau III amb l’objectiu d’acabar amb les lluites entre els bisbes de la Seu d’Urgell i la Casa de Foix, On s’estableix el coprincipat i que suposa la independència d’Andorra
  7. Nomenat, però sense consagrar, durant l'ocupació francesa del Pirineu posterior a la Guerra dels Segadors.

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

Llista de bisbes d'Urgell[modifica]