Pere d'Urtx

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere d'Urtx
Dades biogràfiques
Naixement 2096 (primera menció)
La Seu d'Urgell (?)
Mort 1293
La Seu d'Urgell
Sepultura Catedral de Santa Maria d'Urgell
Nacionalitat Comtat d'Urgell Catalunya Catalunya
Religió Catòlica
Activitat professional
Ocupació Bisbe
Llengua Català
Proclamació cardenalícia 3 de novembre de 1269
Patronatge Sant Pere
Altres dades
Títol Bisbe d'Urgell
Modifica dades a Wikidata

Pere d'Urtx (?— 1293) fou un bisbe d'Urgell (1269-1293)

Fill del noble Galceran d'Urtx i de Blanca, senyora de Mataplana, era ardiaca de Prats quan es produí la vacant de la seu episcopal. El capítol l'elegí bisbe d'Urgell el 3 de novembre de 1269, festa de Sant Ermengol. Assistí als concilis provincials dels anys 1274, 1279 i 1292. Celebrà sínodes en 1276 i en 1286. Disposat des del començament a emprendre la reforma espiritual de l'església, emprà, com a mitjà ordinari, la visita o correcció que va maner fer a la diòcesi i que va confiar als dominics. És precisament durant el seu pontificat, a partir de 1274, que els dominics construïren un convent als afores del recinte emmurallat de la Seu d'Urgell.

Es preocupà per la vida i les activitats dels canonges de les diverses canòniques del bisbat, i va definir les rendes de la de Guissona. També es mostrà generós amb el capítol de la Seu d'Urgell i n'ordenà les activitats amb uns constitucions promulgades el 1287, 1288 i 1291, donant facilitats als seus membres per anar a cursar estudis universitaris. S'interessà per algunes obres de restauració de la catedral, del claustre i d'altres edificis de l'entorn, així com per la conservació i reforma dels sues ornaments. Va fundar dos beneficis a la catedral. Aconseguí també millorar el patrimoni de l'Església amb diverses compres i vendes, i amb les donacions que rebé.

Obtingué el favor i el reconeixement del rei i del compte d'Urgell, els quals li atorgaren alguns privilegis. Però el que fa a les seves relacions amb el comte de Foix, Roger Bernat III, hagué de viure moments força difícils de tensió i fins i tot de guerra. Així en 1277 Roger Bernat, amb un exèrcit de mil cavallers i deu mil soldats, s'apoderà del castell del Pla de Sant Tirs i planejava envair properament la Seu d'Urgell; el bisbe es veié obligat a pactar una pau en termes onerosos per a l'Església. Tenim també notícies d'altres violències perpetrades pel mateix comte. El papa Nicolau III en 1278 s'adreça a l'arquebisbe de Tarragona, per tal que s'informés de les destruccions i profanacions sacrílegues que el comte de Foix havia fet a les esglésies d'Alàs, Ortedó, el Ges i Vilva.

Fou en aquest context de violència que finalment ambdues parts litigants concordaren la pau i signaren a Lleida el 8 de setembre de 1278 el cèlebre pariatge. Un segon pariatge, per tal de clarificar alguns punts del primer i per a resoldre noves qüestions sorgides, fou signat el 6 de desembre de 1288. Amb això es clogueren les hostilitats que s'arrossegaven al llarg d'un segle entre els vescomtes de Castellbò i el comte de Foix, d'una part, i el bisbe i el seu capítol, de l'altra. Aquests pariatges són també els que configuraren la cosenyoria del bisbe d'Urgell i el comte de Foix sobre Andorra i els que han donat a aquest principat una estabilitat i un règim polític que ha perdurat fins als nostres dies.

L'any 1280 concedí un privilegi als homes de les Valls d'Andorra per a poder empriuar a Vallcivera.

El bisbe Pere d'Urtx féu testament el 12 de gener de 1293, trobant-se ja malalt. Degué morir poc temps després. Fou enterrat a la catedral, on es conservà molt temps el seu sarcòfac, amb unes pintures atribuïdes a Arnau Pintor.

Vegeu també[modifica]

Enllaços Externs[modifica]

Pere d'Urtx a la pàgina oficial del Bisbat d'Urgell