Llista de bisbes d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Índex: Bisbes d'Urgell (527-1278) · Bisbes d'Urgell i coprínceps d'Andorra (1278-actual)

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

A partir de Pere d'Urtx esdevenen bisbes i coprínceps d'Andorra, vegeu la llista de coprínceps d'Andorra

Tots els períodes entre la mort d'un bisbe (data final) i la presa de possessió del següent (data d'inici) es considera seu vacant. A la següent taula s'ha remarcat algunes d'aquestes seus vacants, les més rellevants. A més a més, el número que hi ha a l'esquerra correspon al número de copríncep no de bisbe iniciat en el primer copríncep, Pere d'Urtx. S'ha decidit contar els coprínceps i no els bisbes perquè sabem que Pere d'Urtx fou el primer copríncep però no sabem qui fou el primer bisbe, tot i que Just d'Urgell es el primer documentat segurament hagueren bisbes anteriorment.

Seu vacant <sede vacante>: Mentre no es nomeni un nou bisbe, el Bisbat d’Urgell quedaria en sede vacante i el Vaticà nomenaria un administrador apostòlic que exerciria les funcions de bisbe i copríncep.

Pel que respecta al bisbat d'Urgell, la ciutat de la Seu d'Urgell n'es capital i seu episcopal on també hi ha la Catedral de Santa Maria d'Urgell, edifici central del bisbat. El poder de l'Església es tal en aquesta ciutat que fins i tot nombra el municipi, segons Juan Antonio de Estrada:

« «la ciutat d'Urgell» és anomenada comunament «la Seu d'Urgell pel domini i grans preeminencies de la seva Santa Església» »
# Foto Bisbe Bisbe Intrús / Copríncep / Notes Inici Fi

Bisbes d'Urgell[modifica]

Segurament hi hagué més bisbes anteriorment però el primer bisbe d'Urgell documentat és Just d'Urgell
Saint Justus
Just d'Urgell,

venerat com Sant Just d'Urgell

Segurament participà en la Catedral de Sant Just del segle V a Castellciutat a. 527 d. 546
Egigà[1][2] dubtós, mort el 575 ~540/546 575
Marcel I [a][2] molt dubtós, no s'ha demostrat la seva existència 576 589
Simplici L'últim concili al que assistí fou el 599. Algunes fonts diuen que morí el 604 ~ 589 ~ 599/604
Gabila [b][3] molt dubtós, no s'ha demostrat la seva existència, mort el 624 ~ 604 ~614/624
Pompeu [4][5][6] ~ 614 ~ 633
Renari ~ 633 ~ 653
Maurell ~ 653 672
Jacint 672 680
Leuberic 680 ~ 693
Urbici d'Urgell possible, morí martiritzat el 704 fou, per tant, màrtir; Sant Urbici d'Urgell 693/700 704
Marcel II molt dubtós, no s'ha demostrat la seva existència 704 721
Anambad Capturat per Munussa es cremat viu en una foguera a Llívia 721/725 731
Leuderic II [7] 732 754
Esteve d'Urgell [8] 754 765
Dotila d'Urgell Els musulmans expulsen els visigots d'Urgell (778). Es refugien a Andorra i

demanen auxili a Carlemany, que el manté fora de la influència àrab

El bisbe Dotila mor en aquesta batalla, cap a l'any 781

765 781
Fèlix d'Urgell Entre 781 - 792; primer període i entre 798 - 799; segon període

Ha d'abjurar, acusat d'heretgia[c]

781 799
Bisbe d'Urgell en funcions per radicar l'heretgia

Nomenat bisbe en funcions pel Papa Lleó III després que, Fèlix d'Urgell, fos titllat d’adopcionista pels teòlegs carolingis i deposat i confinat a Lió

Leidrat de Lió (799 - 806/807)
Fi del Bisbe en funcions, es restaura el Bisbat d'Urgell (806 / 807)

Leidrat de Lió ja havia acabat la seva tasca i restaura el bisbat

Possedoni 806/807 823
Sisebut Consagra una catedral primitiva visigoda iniciada el 818 823 840
Florenci 840 850
Beat 850 857
Guisad I 857 872
Golderic 872 883/885
Ingobert [d] Bisbe intrús

Hi hagué dos bisbes, Esclua (usurpador il·legítim) i Ingobert (bisbe legítim)

Ingobert passà desaparegut degut a la seva malaltia però

tingué el suport de l'església (Papa) i el comte

883/885 893/899
Títol usurpat per Esclua (886 - 892)
Fi del bisbe intrús

El 892, el sínode de la Seu d'Urgell posà fi a la crisi eclesiàstica

als comtats catalans destituint Esclua[e]

Nantigís 893, fou la data en què Ingobert consagrà la seva darrera església

899, fou la data en què Nantigís consagra la seva primera església

893/899 914
Bisbe Rodulf (Rodulphus) - sepulcre a Ripoll
Radulf de Barcelona 914 942
Guisad II 942 978/981
Sal·la 978/981 1010
Sant Ermengol a la catedral d'Urgell
Sant Ermengol d'Urgell,

venerat com Sant Ermengol d'Urgell

Inicia la Catedral de Sant Ermengol

Es un dels més importants i recordats bisbes degut a les seves obres, que

en destaca el Pont de Sant Ermengol (on morí en la seva construcció)

Té un espai dedicat (a la fotografia) a la Catedral d'Urgell

1010 1035
Eribau d'Urgell "El Sant" Fou venerat com a sant,Sant Eribau d'Urgell tot i no haver estat canonitzat

Acaba i consagra la Catedral de Sant Ermengol el 22 d'octubre de 1040

1035 1042 [f]
Guillem Guifré 1042 1075
Bernat Guillem [9][10][11][12][13][14] 1075 1092
Guillem Arnau de Montferrer[15][16] Bisbe intrús i noble revoltat

Degut als seus importants avantpassats aspirava a ser bisbe d'Urgell

1092 1095
Folc II de Cardona (1092 - 1096)
Catedral d'Urgell, Sant Ot
Ot d'Urgell,

venerat com Sant Ot d'Urgell

1095 1122
Fi del bisbe intrús

Nomenament de Folc com a bisbe de Barcelona (1096-1099)

L'actual catedral és iniciada per ell entre 1116 i 1122 (actualment no acabada)
Pere Berenguer 1123 1141
Bernat Sanç Durant la seva etapa es va mantenir en conflicte constant amb el comte 1142 1163
Bernat Roger Potser imposat pel comte per superar les diferències amb l'anterior 1163 1167
Arnau de Preixens 1167 1195
Bernat de Castelló 1195 1198
Bernat de Vilamur 1198 1203
Pere de Puigverd 1203 1230
Seu Vella P1060844
Ponç de Vilamur 1230 1257
Abril d'Urgell 1257 1269
1
7º centenary de la signatura dels Pareatges. Andorra 146
Pere d'Urtx 8-9-1278, signa del Pareatge d'Andorra

Pariatge signat per Pere el Gran i el papa Nicolau III amb l’objectiu d’acabar

amb les lluites entre els bisbes de la Seu d’Urgell i la Casa de Foix, on

s’estableix el coprincipat i que suposa de facto la independència d’Andorra

1269 12/1/1293

Coprínceps d'Andorra[modifica]

Pere d'Urtx (1278-1293)
2
Sanauja PM 095228 E
Guillem de Montcada Fill de Pere I de Montcada i nebot del bisbe de Lleida Guillem de Montcada,

cosí d'Elisenda de Montcada, casada amb el rei Jaume II

El rei Jaume tractava el bisbe d'Urgell, efectivament, de cosí

19/12/1295 3/11/1308
3 Ramon Trebailla 29/7/1308 12/5/1326
4 Arnau de Llordat 27/6/1326 3/10/1341
5 Pere de Narbona[17] 17/12/1341 ~1348
6
Nicola Capocci.jpg
Nicolau Capocci Cardenal conegut com a cardenal d'Urgell 13/6/1348 17/12/1350
7 Hug Desbach o Hugó Desbac 25/10/1351 20/2/1361
8 Guillem Arnau de Patau 12/1/1362 29/6/1364
-
Sede vacante
seu vacant 29/6/1364 10/2/1365
9
Pape avignon benoit13.jpg
Pere de Lluna D'origen aragonès, poble d'Illueca, posterior antipapa Benet XIII (1394-1423) 10/2/1365 1370,

potser el

20 de

setembre

10 Berenguer d'Erill i de Pallars Famós a la Seu d'Urgell, ja que establí la festa de Sant Ot (7 de juliol) 20/9/1370 3/5/1387
11 Galceran de Vilanova Galceran de Vilanova, Primer període (1388-1396) 11/3/1388 15/4/1415
Primera annexió a la Corona d'Aragó

Andorra fou annexada a la Corona d'Aragó el 1396

arran de la Invasió de Mateu I de Foix[18]

Martí I l'Humà (1396)
Coprínceps d'Andorra (restaurat)
Galceran de Vilanova, Segon període (1396-1415)
12 Francesc de Tovia 15/11/1415 14/4/1436
13 Arnau Roger de Pallars Conseller d'Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma (1455)

i patriarca d'Alexandria (1457)

19/7/1436 16/8/1461
14 Jaume de Cardona i de Gandia Cardenal i President de la Generalitat (1443 - 1446) 23/9/1461 1/12/1466
15
Placa del carrer de Roderic de Borja, Planes
Roderic de Borja i Escrivà Era oncle del papa Alexandre VI 27/11/1467 11/12/1472
16
Decoració ceràmica a Capitania General de Barcelona - Pedro de Cardona.JPG
Pere de Cardona Pere de Cardona, Primer període (1472-1512) 11/12/1472 8/1/1515
Segona annexió a la Corona d'Aragó

Andorra fou annexada a la Corona d'Aragó entre el 1512 i el 1513

Ferran el Catòlic (1512 - 1513)
Coprínceps d'Andorra (restaurat)
Pere de Cardona, Segon període (1513-1515)
17 Joan d'Espés o Despés i Sescomes 18/4/1515 24/10/1530
-
Sede vacante
seu vacant 24/10/1530 15/5/1532
18 Pere d'Urries (Pere Jordà d'Urries) 15/5/1532 10/1/1533
19 Francesc d'Urries 8/6/1534 26/10/1551
[g] Joan Punyet bisbe de Cirene, administrador apostòlic 26/10/1551 22/10/1552
20 Miquel Despuig i Vacarte 22/10/1552 13/4/1556
21 Joan Pérez García de Oliván d'origen aragonès 24/4/1556 23/9/1560
22 Pere de Castellet i d'Icart 8/8/1561 1/2/1571
23
Barcelona Cathedral Interior - Chapel of saint Pacian and saint Francis Xavier by Joan Roig, and Joan Moxí
Joan Dimes Lloris 9/6/1572 4/7/1576
-
Sede vacante
seu vacant 4/7/1576 21/2/1578
24 Miquel Jeroni Morell 21/2/1578 23/8/1579
25 Hug Ambròs de Montcada 9/5/1580 8/12/1586
-
Sede vacante
seu vacant 8/12/1586 29/1/1588
26 Andreu Capella 29/1/1588 22/9/1609
27 Bernat de Salbà i de Salbà de Barcelona 26/5/1610 24/2/1620
-
Sede vacante
seu vacant 24/2/1620 8/5/1622
28 Luís Díez de Aux de Armendáriz Virrei interí de Catalunya (maig del 1626) 8/5/1622 3/1/1627
29 Antonio Pérez Maxo bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637) 17/5/1627 21/2/1633
-
Sede vacante
seu vacant 21/2/1633 9/1/1634
30 Pau Duran Partidari de la monarquia hispànica durant la Guerra dels Segadors 9/1/1634 12/2/1651
[h] Llorenç Barutell i Puigmarí Durant l'ocupació francesa exercí de bisbe d'Urgell (sense consagrar)

i de copríncep i d'ardiaca de la Cerdanya, a proposta de Pèire de Marca

12/2/1651 Entre 1655

i 1660

31 Juan Manuel de Espinosa arquebisbe de Tarragona (1664-1679) Entre 1655

i 1660 [i]

26/11/1663
32
Retrat Melcior de Palau.jpg
Melcior de Palau i Boscà Quan els francesos s'apoderen del Rosselló, el castell d'Òpol i de

la fortalesa de Salses, col·laborà en la seva recuperació (1639)

Fou enterrat a una capella de la catedral d’Urgell

23/6/1664 29/4/1670
33 Pere de Copons i de Teixidor 22/12/1670 16/3/1681
-
Sede vacante
seu vacant 16/3/1681 16/2/1682
34 Joan Desbach i Martorell D'origen mallorquí, Pollença 16/2/1682 16/8/1688
35 Oleguer de Montserrat i Rufet Fou també ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona 23/5/1689 19/10/1694
-
Sede vacante
seu vacant 19/10/1694 4/7/1695
36 Julián Cano Thebar D'origen castellà, Tolèdol 4/7/1695 17/1/1714
37 Simeó de Guinda i Apeztegui Defensa dels drets d'Andorra i dels coprínceps davant les pressions

derivades del decret de Nova Planta de Felip V del 1716

Aconseguí que no es tanqués el col·legi de la Companyia de Jesús de la Seu,

per l'ordre reial de suprimir totes les universitats (1717), fou l'única excepció

17/9/1714 27/8/1737
-
Sede vacante
seu vacant 27/8/1737 5/5/1738
38 Jordi Curado i Torreblanca 5/5/1738 12/5/1747
39
Sebatián de Emparan y Azcue.jpg
Sebastià d'Emparán i de Loyola 15/5/1747 2/10/1756
40 Francesc Josep Catalán de Ocón 28/3/1757 8/9/1762
41 Francisco Fernández de Xátiva i Contreras 21/3/1763 22/4/1771
42 Joaquín de Santiyán y Valdivielso 11/11/1772 1/3/1779
-
Sede vacante
seu vacant 1/3/1779 18/9/1780
43 Juan García i Montenegro de Lugo 18/9/1780 23/5/1783
44 Josep de Boltas i Vélez Va fer un valuós treball en àrees econòmiques, sanitàries i socials.

Durant la Revolució francesa, actuà neutralment per evitar problemes

14/2/1785 8/12/1795
-
Sede vacante
seu vacant 8/12/1795 24/7/1797
45 Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros, Primer període (1797-1812) 24/7/1797 23/9/1816
Incorporació a l'Imperi Napoleònic

Annexió del Principat d’Andorra al Departament del Segre entre 1812 i 1814

Napoleó Bonaparte (1812-1814)
Coprínceps d'Andorra (restaurat)

Pel Tractat de Paris

Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros, Segon període (1814-1816)
-
Sede vacante
seu vacant 23/9/1816 28/7/1817
46
El arzobispo Bernardo Francés Caballero (Diputación Provincial de Zaragoza).jpg
Bernardo Francés y Caballero S'adherí a la Regència d’Urgell i cedí una part del palau episcopal (1821)

També cooperà econòmicament en la fortificació de la Seu d’Urgell

En ésser restablert l’absolutisme, realitzà escrits antiliberals (1823)

28/7/1817 27/9/1824
47
Silver - replace this image male.svg
Isidoro Bonifacio López y Pulido Fou un bisbe modèlic que seguí la regla de Sant Domènec 20/12/1824 21/5/1827
48
Escut d'armes Simó de Guardiola
Simó de Guardiola i Hortoneda 25/6/1827 22/9/1851
-
Sede vacante
seu vacant 22/9/1851 30/3/1853
49
Josep Caixal i Estrade bishop.png
Josep Caixal i Estradé Impulsà la construcció del Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell el 1860

D’ideologia carlina, s’enfrontà a les autoritats liberals

Col·laborà en la defensa del Setge de la Seu d’Urgell (1874) front els liberals

Ocupada la ciutat per Arsenio Martínez (1875) fou confinat a Alacant

Anà a Roma però el govern espanyol li negà el permís de tornada

El papa Pius IX el nomenà noble romà i assistent al soli pontifici

Morí a Roma i fou enterrat a la Seu d’Urgell

30/3/1853 26/8/1879
50
Casanas.jpg
Salvador Casañas i Pagès Nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Urgell per tal de suplir les

funcions del seu titular Josep Caixal i Estradé, que vivia exiliat a Roma

a conseqüència del desenllaç de la Tercera Guerra Carlina

Caixal morí a finals d'aquell any, i aleshores fou nomenat bisbe sede plena

26/8/1879 18/4/1901
51
Silver - replace this image male.svg
Ramon Riu i Cabanes administrador apostòlic de Solsona (18951901) 18/4/1901 27/12/1901
52
Silver - replace this image male.svg
Toribio Martín Barranco Suplent i vicari apostòlic 2/1/1902 9/6/1902
53
Joan Josep Laguarda i Fenollera (1909).jpg
Joan Josep Laguarda i Fenollera Creà l'Institut Obrer de la Seu d'Urgell i un sistema de previsió pels capellans

Féu de mitjancer amb el govern francès en les delimitacions de fronteres amb

Andorra, el govern espanyol li atorgà la gran creu de l'Orde de Carles III

10/9/1902 6/12/1906
54
Silver - replace this image male.svg
Josep Pujargimzú Suplent i vicari apostòlic, vegeu: Josep Pujargimzú 6/12/1906 Juny 1907
55
Joan Benlloch i Vivó.jpg
Joan Baptista Benlloch i Vivó Fou cardenal. A ell es deu la lletra de l'Himne Nacional d'Andorra

Fou una persona de tracte afable, el que contrastava amb la cura en la

manera de vestir «de la qual es va ocupar sempre amb un mirament que

ens recordava a aquells cardenals de l'època del Renaixement»

Juny 1907 7/1/1919
56
Silver - replace this image male.svg
Jaume Viladrich i Gaspar Suplent i vicari apostòlic 2/7/1919 23/5/1920
57
Justí Guitart. Bisbe D'Urgell i copríncep d'Andorra. 1920-1940. Andorra 133.jpg
Justí Guitart i Vilardebò En el cop d'estat de Primo de Rivera i la dictadura defensà la sobirania

del Principat, atacada des del directori militar de Primo de Rivera

També va combatre amb fermesa els atacs al català

Fou insultat múltiples vegades en territori castellà pels franquistes,

feixistes i nacionalistes espanyols

9/6/1920 31/1/1940
58
Silver - replace this image male.svg
Ricard Fornesa i Puigdemasa Com l'anterior foren considerats republicans, catalanistes

i independentistes i defensaren les seves idees.

Formaren part del comité antifeixista (CNT i ERC) de la Seu d'Urgell

2/2/1940 4/4/1943
59
22B andorra.jpg
Ramon Iglésias i Navarri Renovà el Seminari i participà en el Concili Vaticà Segon. A Andorra compartí

principat amb el Règim de Vichy francès, el govern provisional i la Quarta i la

Cinquena Repúbliques, amb personatges de la talla de Pétain o De Gaulle

Per de la jubilació del bisbe Iglesias, l’abril de 1969, la Santa Seu nomenà el

bisbe de Lleida, Ramon Malla, administrador apostòlic

29/121943 29/4/1969
60
Mons. Malla Call (31256569076).jpg
Ramon Malla i Call bisbe de Lleida (24 de juliol de 1968 – 29 d'octubre de 1999)

Suplent i administrador apostòlic d'Urgell

Ocupà el càrrec fins al gener de 1971, quan Joan Martí Alanis

fou nomenat bisbe d’Urgell

29/4/1969 30/1/1971
61
Bishop Alanis.jpg
Joan Martí i Alanis Emprengué una etapa de canvis profunds i es dedicà a reordenar el bisbat

d'acord amb els nous temps. Introduí l'ús del català als escrits i publicacions oficials

Promogué la revista diocesana Església d'Urgell (1972)

Creà una emissora de ràdio diocesana; Ràdio Principat

A Andorra vetllà pel manteniment de la sobirania i protecció dels drets humans

Afavorí la modernització de les institucions amb la nova constitució (1993)

Arquebisbe d'Urgell ad personam per Joan Pau II per la seva tasca (2001)

30/1/1971 12/5/2003
62
Mons. Vives (30612833490).jpg
Joan-Enric Vives i Sicília Arquebisbe d'Urgell “ad personam” des de 2009 12/5/2003 en el

càrrec

Notes[modifica]

  1. Esmentat en una memòria del conclici vaticà del 546, al qual firma per ell el seu vicari, l'Ardiaca Salustio o Salust
  2. En un document anota la mort de Simplici l'any 604 i esmenta que el succeí Gabila el qual morí el 624. Però de l'esmentat Gabila no se'n tenen més referències i es dubta de la veridicitat d'aquesta documentació
  3. El 789 l'Urgell fou lliurat de iure als francs i les autoritats eclesiàstiques iniciaren els atacs a l'adopcionisme. Així, l'emperador franc Carlemany va organitzar el concili de Ratisbona, a l'actual Baviera, (792) i hi cridà Fèlix. El bisbe d'Urgell fou obligat a abjurar i l'enviaren a Roma, on es va retractar davant del papa Adrià I, aleshores retornà a la Marca hispànica i s'exilià a l'Àndalus. Malgrat tot, Elipand de Toledo i l'església hispana prosseguiren amb l'evangelització adopcionista. Aleshores Carlemany convocà un nou sínode a Frankfurt del Main, a l'actual Hessen, (794) on el savi Alcuí de York envià una carta a Fèlix demanant la retractació de les teories adopcionistes. La condemna a l'heretgia continuà en els sínodes de Friül, a l'actual Itàlia, (796) i en el de Roma (798) presidit pel mateix Papa Lleó III.
  4. Dates: 893 fou la data en què Ingobert consagrà la seva darrera església i 899 fou la data en què Nantigís consagra la seva primera església
  5. Càstig: Esclua fou condemnat i excomunicat despullat davant tothom dels induments episcopals i estripats aquests, trencats els seus bàculs sobre els seu cap i arrencat els seu anell del seu dit, fou expulsat de tot ordre clerical i deposat
  6. Morí durant un pelegrinatge cap a Terra Santa, probablement a Pomposa (Emília, Itàlia) entre 1041 i 1042.
  7. administrador apostòlic que mai fou nomenat bisbe
  8. sense consagrar, fou un bisbe temporal degut a la Guerra dels Segadors. De fet ni tan sols el decidí la diocèsi sinó que "s'autonomenà" acomplint en temps de guerra
  9. Disputat: 25 Oct 1655 (molt probable) o 1653 (poc probable)

Referències[modifica]

  1. «Bisbe Egigà d'Urgell» (en català). [Consulta: 26 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 «Dades sobre Egigà i Marcel d'Urgell» (en català). [Consulta: 26 febrer 2019].
  3. «Informació diversa sobre els bisbes d'Urgell» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2019].
  4. «PDF, bisbe Pompeu».
  5. «Episcopologi, bisbe Pompeu».
  6. «Pompeu bisbe d'Urgell» (en català). [Consulta: 18 febrer 2019].
  7. «Historia de los condes de Urgel, escrita por Diego Monfar y Sors, y publicada de real órden por Próspero de Bofarull y Mascaró» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2018].
  8. «Historia de los condes de Urgel, escrita por Diego Monfar y Sors, y publicada de real órden por Próspero de Bofarull y Mascaró» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2018].
  9. «Bisbes d'Urgell Bernat Guillem (1076-1092) i Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095)» (en català). [Consulta: 16 desembre 2018].
  10. «Bibliografia de Bernat Guillem» (en català). [Consulta: 28 febrer 2019].
  11. «Vida del bisbe Bernat Guillem» (en català). [Consulta: 28 febrer 2019].
  12. «Informació sobre Bernat Guillem» (en català). [Consulta: 28 febrer 2019].
  13. «Documentació sobre la vida del bisbe Bernat Guillem» (en català). [Consulta: 28 febrer 2019].
  14. «Bernat Guillem» (en català). [Consulta: 28 febrer 2019].
  15. «Guillem Arnau de Montferrer» (en català). [Consulta: 16 desembre 2018].
  16. «Bisbes d'Urgell Bernat Guillem (1076-1092) i Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095)» (en català). [Consulta: 16 desembre 2018].
  17. «Pere de Narbona, bisbe d´Urgell (1342-1347), i l´inventari dels seus béns» (en català). [Consulta: 14 febrer 2019].
  18. El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417. 

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

Llista de bisbes d'Urgell[modifica]