Josep de Calassanç (sacerdot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep de Calassanç

El sant en un fresc del s. XVIII de la volta de l'Església de la Santíssima Trinitat de Fulnek
Biografia
NaixementJosep de Calassanç Gascó
11 setembre 1556 Modifica el valor a Wikidata
Peralta de la Sal (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1648 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de San Pantaleone (Roma) 
1r Prepòsit General de les Escolapis
1622 – 1646
← cap valor – Juan García del Castillo → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióEstudi General de Lleida
Estudi General de València
Universitat Complutense Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, founder of Catholic religious community (en) Tradueix, teòleg, pedagog, clergue regular Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósescolapis
Confessor i fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació7 d'agost de 1748 , Roma nomenat per Benet XIV
Canonització16 de juliol de 1767 , Roma nomenat per Climent XIII
Festivitat25 d'agost (27 d'agost fins a 1969)
Iconografiahàbit negre, acompanyant de nens o ensenyant als nens amb un llibre, creu de dos braços
Patró deEscoles
Obra
Obres destacables

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal, 1557 - Roma, 1648) va ésser un sacerdot originari de la Llitera (Aragó), fundador de les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767.[1]

Escultura a la plaça del monestir de Montserrat
La darrera comunió de Sant Josep de Calassanç, oli de Goya
Església de St. Pantaleó, a Roma, on és enterrat el sant
Interior de l'església de S. Pantaleó

Josep Calassanç va néixer a Peralta de la Sal, petit poble catalanoparlant de la Llitera, en el 1557. Josep, era fill de Pere Calassanç, ferrer i alcalde del poble, i de Maria Gascó. Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble i se'n va a estudiar a Estadilla, a 20 km. Realitza els seus estudis en el col·legi dels pares trinitaris. Era un jove estudiós, responsable, generós i amb una gran simpatia personal, que li permetia tenir molts amics entre els seus companys d'estudis.

Quan fa catorze anys, Josep Calassanç manifesta la decisió de fer-se sacerdot, ja que té una forta i vivencial fe en Déu, augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per la seva família. En un primer moment no compta amb l'aprovació paterna, ja que havent mort el seu germà gran, el seu pare pensava que Josep havia d'encarregar-se de l'administració de les propietats de la família. Finalment Josep aconsegueix l'autorització paterna i pot continuar el camí triat. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Lleida i Teologia a les de València i Alcalá de Henares.

És ordenat sacerdot el 1583, als 25 anys. Al bisbat d'Urgell esdevé rector d'algunes parròquies (fou rector de Claverol i Hortoneda, també oficial de Tremp, al Pallars Jussà),[2] i entre el 12 de febrer de 1587 i el 27 de gener de 1589 consta com adscrit al Capítol catedralici.[3] Posteriorment, aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andreu Capella, Calassanç se'n va a Roma el 1592. Abans de complir els sis anys de la seva estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'aquesta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.

S'integra en una confraria que es dedicava a ajudar els malalts, i comença a recórrer els barris. Observa llavors que molts nens no tenen manera de tenir formació per falta de mitjans econòmics. Comença a pensar a crear una escola gratuïta oberta a tots els nens, especialment als més necessitats i proposa la seva idea a les autoritats eclesiàstiques i a nobles i rics que poguessin ajudar-lo, però no té èxit.

Calassanç, llavors, demana una vella sagristia en una parròquia d'un barri pobre de Roma, i així, a la parròquia de Santa Dorotea, comença el 1597 la primera escola gratuïta d'Europa. Els alumnes, pocs en un principi, no tenen recursos per comprar material escolar; Calassanç utilitza per això els pocs diners que rep del seu treball amb el cardenal Colonna. Amb l'ajuda d'altres professors joves, als quals contagia el seu entusiasme, Calassanç dedicarà des d'aquell moment tota la seva vida a una mateixa idea: obrir les portes de les escoles a tots i, molt especialment, als més necessitats. Fundà així les Escoles Pies en 1597 i en fou el primer Superior General, dignitat que ostentà fins a la seua mort.

Calassanç no tornà mai a la seva terra, i morí a Roma l'agost de 1648.

El seu pensament pedagògic quedà reflectit en els seus escrits on trobem regles, consells i advertiments per a la pràctica educativa, i en les Constitucions de l'Orde.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació, p. 51. Barcelona: Graó,. (Col·lecció Guix, núm. 10). ISBN 84-85729-43-9
  2. ↑ Noguera, Aniol; Florensa, Joan. Josep Calassanç, oficial de Tremp. Les arrels de l'Escola Pia al Pallars.. Tremp: Garsineu, 2019, p. 364. ISBN 978-84-949119-8-9. 
  3. ↑ Pujol i Tubau, Pere. Sant Josep de Calassanç, oficial del Capítol d'Urgell (1587-1589) : $$b estudi històric. Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1921, p. 14. OCLC 807261612. 
  4. ↑ Calassanç, Josep de. Documents fundacionals de l'Escola Pia. Vic: EUMO, 1998. Edició de Joan Florensa. ISBN 978-84-7602-297-9. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep de Calassanç
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_de_Calassanç_(sacerdot)&oldid=32713020»