Uthman ibn Naissa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaUthman ibn Naissa
Modifica dades a Wikidata

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

El 730 impugnà Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.[1] [2] El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per Al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria[3] lleugera per capturar viu o mort a Uthman, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Essent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels. Segons Antoni Rovira i Virgili aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap Manusa.[4]

Hi ha hagut discussió sobre la personalitat de Munussa: la font de l'origen berber de Munussa és el “unus ex Maurorom gente nomine Munnuz” de la Crònica del 754. Posteriorment (1820), Conde el va assimilar a Uthman governador d'Arbuna, cosa refutada clarament ja per Lafuente. També ho contradiu l'Ajbar Machmua dient que Otsmen ben Abi Niçâ viu el 743 i no pot ser, doncs, el Munuza mort el 731.


Precedit per:
El comtat estava sota el poder visigot del rei Ardó
valí d'Arbuna
720-730
Succeït per:
Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936. 
  2. Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913. 
  3. Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p.296-297. 
  4. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338.