Llista de valís d'Arbuna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.

Context[modifica | modifica el codi]

La conquesta estable de la ciutat de Narbona (que els àrabs anomenaren Arbuna) fou el 720. Els magnats gots lleials a l'últim rei visigot Ardó s'hi havien refugiat.[1] Amb el Setge de Narbona de 719 as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní no arribà a ocupar la ciutat però quan a l'any següent tornà el bon temps, as-Samh continuà l'atac i la conquerí. Les ciutats veïnes de Besiers, Lodeva, Agde i Magalona foren sotmeses o preses les següents setmanes. Nimes, tanmateix, resistí.[2]

És incert si des del primer moment exercí el primer valí, però no podien esperar gaire si no volien tornar-la a perdre. També és incert que l'últim valí arribés a Narbona abans que els francs l'ocupessin o, probablement, ja no arribà a entrar a la Septimània.

Narbona havia estat un comtat visigot abans de l'entrada d'as-Samh el 719 a la Septimània. Cal entendre que, en certa mesura, el valiat continuà organitzat amb una autoritat "comtal" visigoda. Encara que amb documentació pobra, dispersa o inconnexa, continuen apareixent noms de comtes visigots en aquest període. Després del Setge d'Arbuna (759) passà a ser el Vescomtat de Narbona i els nous vescomtes passen a ser nomenats pel rei de França Occidental.[3]

Llista de valís d'Arbuna (720-759)[modifica | modifica el codi]

Comtes visigots[modifica | modifica el codi]

Primers comtes posteriors al Setge d'Arbuna (759)[modifica | modifica el codi]

  • Miló (segona vegada?) 759? a 785? (testimoniat el 782)
  • Magnari vers 785-793.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6.
  2. Toussaint, Joseph. Invasions des Sarrazins en France et de France en Savoie, en Piémont et dans la Suisse, pendant les 8, 9 et 10 siècles de notre ere, d'apres les auteurs chretiens et mahometans (en francès). Paris: Hachette Livre BNF, 1 juny 2013 (1836). ISBN 978-2012889798. 
  3. Després del Setge d'Arbuna (759) sembla que continuà exercint com a comte de Narbona Miló, documentat (amb les imprecisions de l'època) des del 752 quan les ciutats de Nimes, Magalona, Besiers i Agde es sotmeteren als francs sota la direcció d'Ansemond. Hi ha discussió sobre quin fou el primer vescomte nomenat sota el govern de França Occidental perquè el següent comte de Narbona fou Magnari, esmentat com Magnarius comes Narbonae en una carta del 791, sense que hagi estat trobat un nomenament formal satisfactori.
  4. Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936. 
  5. Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913. 
  6. Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p.296-297. 
  7. Geary, Patrick J. Before France and Germany (en anglès). Oxford University Press, 1988. ISBN 9780195044584. 
  8. 8,0 8,1 d'Abadal i Vinyals; Sobrequés i Callicó, 1986, p. 27.
  9. 9,0 9,1 d'Abadal i Vinyals; Sobrequés i Callicó, 1986, p. 31.
  10. Tot i que Narbona fou presa el 759 després d'un llarg setge de tres any, des de Qúrtuba encara nomenaven valís per governar la ciutat per si resistia i per la part de valiat que romangués sota el poder de l'emirat.
  11. Bramon Planas, Dolors. Nous textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Mediaval (continuació de l'obra de J. M. Millàs i Vallicrosa), 1999. 
  12. A Histoire générale de Languedoc hi ha indicis que fan pensar que fins aquest comte, fou elegit i nomenat des de la comunitat visigoda de Nanorbona.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]