Discussió:Llista de valís d'Arbuna

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ardó fou el darrer rei dels visigots d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.[1] Hom només en coneix el nom i la durada de set anys del seu regnat, però es pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne.[1] Ardó i els seus es retiraren llavors a la Septimània [...]. [1] Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6. (Oranies (disc.) 23:29, 3 oct 2016 (CEST)).[respon]

quan a l'any següent va tornar el bon temps, As-Samh va continuar l'atac i va conquerir la ciutat, on els defensors van ser passats a ganivet. El valí va establir a la ciutat una guarnició de soldats. Les ciutats veïnes de Besiers, Lodeva, Agde i Magalona es van sotmetre o van ser preses les següents setmanes. Nimes, tanmateix, va resistir. (Oranies (disc.) 23:29, 3 oct 2016 (CEST)).[respon]

Comtes visigots: Gilbert c. 750, Miló c. 752-753, Desconegut 753-759 (probablement seguia Miló). GEC: 0045423. (Oranies (disc.) 05:15, 4 oct 2016 (CEST)).[respon]

el 752 quan les ciutats de Nimes, Magalona, Besiers i Agde es van sotmetre als francs sota la direcció d'Ansemond, el comte de Narbona era Miló. I la ref Hgl. (Oranies (disc.) 05:15, 4 oct 2016 (CEST)).[respon]

Carles II[modifica]

«Després del Setge d'Arbuna (759) passà a ser el Vescomtat de Narbona i els nous vescomtes passen a ser nomenats per Carles II el Calb, rei de França Occidental.[4]» Carles II no regnà fins al segle IX, per tant potser caldria corregir l'afirmació. I indicar: «passen a ser nomenats pel rei dels francs»? --CarlesVA (parlem-ne) 06:10, 4 oct 2016 (CEST)[respon]