Combat de Llívia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCombat de Llívia
Expansió de l'Islam
Data 731
Localitat Llívia
Resultat Victòria del Califat omeia
Combat de Llívia (PI 750)
Combat de Llívia
Combat de Llívia
Combat de Llívia
Coord.: 42° 27′ 0″ N, 1° 59′ 0″ E / 42.45000°N,1.98333°E / 42.45000; 1.98333
Bàndols
Valiat d'Arbuna Califat omeia
Comandants en cap
Uthman ibn Naissa Gedhi ibn Zeyan

En l'inici del seu govern d'Al-Andalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.[1][2]

Segons Antoni Rovira i Virgili[3] aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap Manusa.

El setge de Llívia[modifica | modifica el codi]

El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria[4] lleugera per capturar viu o mort a Uthman ibn Naissa, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Essent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels.

Un endarreriment per salvar Lampègia de caure en mans dels seus perseguidors va permetre a les forces sirianes atrapar el grup. L'escorta fou eliminada però Munussa es va negar a rendir-se i, per evitar ser capturat, es va suïcidar llançant-se a un penyasegat.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Lampègia va ser capturada i enviada al valí Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí juntament amb el cap tallat de Munussa. Finalment la seva muller enviada a l'harem del califa a Damasc.[4]

La rebel·lió estava liquidada, però calia castigar Otó el Gran que l'havia recolzat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va decidir trencar el tractat del 725 i va ordenar la preparació d'un gran exèrcit que la propera primavera de l'any 732 havia d'assolar Aquitània. L'expansió cap al nord, a través del Ducat d'Aquitània i el Regne franc tornaven a estar obertes, de manera que Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí va iniciar la campanya que duria a la seva derrota batalla de Tours contra Carles Martell.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936. 
  2. Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338. 
  4. 4,0 4,1 Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p. 296-297. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]