Llista de bisbes de Lleida

Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat. Inclou també els bisbes de Roda i Barbastre entre els segles IX i XI, mentre el bisbat no va ser restaurat a la ciutat de Lleida.

L'episcopologi actual del bisbat de Lleida, contingut al seu lloc web, inclou tota una sèrie de bisbes des del segle III,^[1] que no inclou i que de fet descarta l'obra clàssica crítica d'història de l'Església, España Sagrada, en el volum sobre la història antiga de la diòcesi de Lleida (1836) escrita per José de la Canal, membre de la Reial Acadèmia de la Història. Afirma que no s'esmenta cap bisbe en concilis o altra documentació d'autors eclesiàstics. Així, tot i esmentar i no posar en dubte l'existència d'un bisbe Lliceri o Lleïr, no creu que fos de Lleida, i considera que el primer bisbe de Lleida ben documentat és Pere, que va ser esmentat per Isidor de Sevilla a De Viris Illustribus, és a dir al segle VI.^[2] Es van elaborar dues llistes de bisbes: una obra del canonge Daniel Finestres (1702-1744), amb acotació de documents que fixaven l'època dels prelats. Una altra, de caràcter breu, obra de Jaume Caresmar (1717-1791), amb l'objectiu que fos imprès per a un sínode. Se'n va servir Jaume Villanueva, amb la col·laboració de l'arxiver Rafael Barnola, per elaborar l'episcopologi que conté a Viage literario a las iglesias de España, que recull els bisbes des de la restauració el 1149,^[3] tal com també fa Pedro Sáinz de Baranda en la continuació de la història del bisbat de Lleida novament a España Sagrada.^[4]


Nom	Període	Nota	Ref.
Pere	Inicis s. VI	Esmentat per Isidor de Sevilla.	^[2]
Oronci	ca. 516-517
Andreu	ca. 540
Februari	ca. 546
Polivi	ca. 589
Julià	ca. 592
Ameli	ca. 599
Gomarel	ca. 614
Fructuós	ca. 633
Gaudelè	ca. 653
Eusend	ca. 683
Invasió musulmana i trasllat a la seu de Roda d'Isàvena
Jaume I	ca. 842		^[2]
Adolf	887-922
Ató	923-955
Odesind	955-973
Aimeric I	ca. 988-991
Jaume II	ca. 996
Aimeric II	ca. 1006-1007
Borrell	ca. 1017
Arnulf I	1023-1067
Salomó	1068-1075
Arnulf II	1076
Ramon Dalmau	1076-1094
Llop	1094-1097
Trasllat a la seu de Barbastre
Ponç	1097-1104		^[2]
Ramon II	1104-1126
Esteve	1126
Pere Guillem	1126-1135
Ramir d'Aragó	1135
Gaufred	1135-1143
Restitució de la seu a Lleida el 1149
Guillem Peris	1143-1176	Intitulat bisbe de Barbastre fins a 1149	^[2]
Guillem Berenguer	1177-1191		^[1]^[3]^[4]
Gombau de Camporrells	1192-1205
Berenguer d'Erill	1205-1235
Pere d'Albalat	1236-1238
Ramon de Siscar, OC	1238-1247
Guillem de Barberà, OC	1248-1255
Berenguer de Peralta, OP	1256
Guillem de Montcada	1257-1278
Guillem Bernat de Fluvià	1282-1286
Guerau d'Andria	1290-1298
Pere del Rei	1299-1308
Ponç d'Aguilaniu	1308-1313
Guillem d'Aranyó, OP	1314-1321
Ponç de Vilamur	1322-1324
Ramon d'Avinyó	1324-1327
Arnau Sescomes	1327-1334
Ferrer Colom	1334-1340
Jaume Sitjó	1341-1348
Esteve Mulceo	1349-1360
Romeu Sescomes	1361-1380	President de la Generalitat de Catalunya
Guerau de Requesens i de Relat	1380-1399
Pere de Santcliment	1399-1403
Joan Bauphes	1403
Pere de Sagarriga i de Pau	1404-1407
Pere de Cardona i de Luna	1407-1411
Domènec Ram i Lanaja	1415-1434	President de la Generalitat de Catalunya
García Aznar de Añón	1435-1449
Antoni Cerdà i Lloscos	1449-1459
Lluís Joan del Milà i Borja	1461-1510
Joan d'Enguera	1510-1516
Jaime de Conchillos, O. de M.	1512-1542
Martí Valero	1542
Ferran de Lloaces i Peres	1543-1553	President de la Generalitat de Catalunya
Juan de Arias	1553-1554
Miquel Despuig i Vacarte	1556-1559	President de la Generalitat de Catalunya
Antoni Agustí i Albanell	1561-1576
Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà	1578
Carles Domènech	1580-1581
Benet de Tocco, OSB	1583-1585
Gaspar Joan de la Figuera	1585-1586
Juan Martínez de Villatoriel	1586-1591
Pere d'Aragó	1592-1597
Francesc Virgili i Caselles	1599-1620
Pere Antoni Serra	1621-1633	President de la Generalitat de Catalunya
Antonio Pérez Maxo, OSB	1633
Pere de Magarola i Fontanet	1634	President de la Generalitat de Catalunya
Bernardo Caballero de Paredes	1635-1642
Vicenç de Margarit i de Biure	1642	Electe
Pedro de Santiago Anglada, OSA	1644-1650
Gaspar Català de Montsonís	1652	Electe
Miguel de Escartín y Arbeza	1656-1664
Brauli Sunyer	1665-1667
Josep Ninot i Verdera	1668-1673
Jaume de Copons i de Tamarit	1673-1680	President de la Generalitat de Catalunya
Francisco Berardo	1680-1681
Miguel Jerónimo de Molina y Aragonés	1682-1699
Juan de Santa María Alonso y Valeria	1699-1700
Francisco de Solís y Hervás, OM	1701-1714
Francisco Olaso Hipenza	1714-1735
Gregorio Galindo y Zabaldica	1736-1756
Manuel Macías Pedrejón	1757-1770
Joaquín Antonio Sánchez Ferragudo	1771-1783
Jerónimo María de Torres	1784-1816
Manuel Villar y Olleta	1816-1817
Remigio Lasanta Ortega	1818
Simón Antonio de Rentería y Reyes	1819-1824
Pablo Colmenares, OSB	1824-1832
Julián Alonso y Vecino	1833-1844
Josep Domènec Costa i Borràs	1848-1850
Pedro Cirilo Uriz y Labayru	1850-1861
Marià Puigllat i Amigó	1861-1870
Tomàs Costa i Fornaguera	1875-1889
Josep Meseguer i Costa	1889-1905
Juan Antonio Ruano Martín	1905-1914
Josep Miralles i Sbert	1914-1925
Manuel Irurita Almandoz	1926-1930
Salvi Huix i Miralpeix	1935-1936
Salvador Rial i Llovera	1938-1939	Administrador apostòlic a la zona republicana.	^[5]
Manuel Moll i Salord	1938-1943		^[1]
Juan Villar y Sanz	1943-1947
Aurelio de Pino Gómez	1947-1967
Ramon Malla i Call	1968-1999
Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí	1999-2007
Xavier Salinas i Vinyals	2007-2008
Joan Piris i Frígola	2008-2015
Salvador Giménez Valls	2015-2025
Daniel Palau i Valero	2025-^[6]^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Episcopologi». Bisbat de Lleida.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Canal, José de la. España Sagrada (en castellà). Madrid: Herederos de D. José del Collado, 1836, p. 35-170.
↑ ^3,0 ^3,1 Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. 16. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1851, p. 111-112.
↑ ^4,0 ^4,1 Sainz de Baranda, Pedro. España Sagrada (en castellà). vol. 75. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1850, p. 1-150.
↑ Raguer Súñer, Hilario M. La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939). L'Abadia de Montserrat, 1976, p. 487. ISBN 978-84-7202-263-8 [Consulta: 22 agost 2011].
↑ «Nomenat el nou bisbe de Lleida: el barceloní Daniel Palau». Segre.com, 21-05-2025 [Consulta: 21 maig 2025].
↑ Martí i Vallverdú, Pep «Daniel Palau, un seguidor de Francesc a Lleida: així és el primer bisbe català de Lleó XIV». Nació Lleida, 21-05-2025 [Consulta: 21 maig 2025].

Enllaços externs

Llista de bisbes de Lleida segons el mateix bisbat

[:1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Episcopologi». Bisbat de Lleida.

[:2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Canal, José de la. España Sagrada (en castellà). Madrid: Herederos de D. José del Collado, 1836, p. 35-170.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. 16. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1851, p. 111-112.

[:23-4] 4,0 ^4,1 Sainz de Baranda, Pedro. España Sagrada (en castellà). vol. 75. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1850, p. 1-150.

[Súñer1976-5] Raguer Súñer, Hilario M. La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939). L'Abadia de Montserrat, 1976, p. 487. ISBN 978-84-7202-263-8 [Consulta: 22 agost 2011].

[6] «Nomenat el nou bisbe de Lleida: el barceloní Daniel Palau». Segre.com, 21-05-2025 [Consulta: 21 maig 2025].

[7] Martí i Vallverdú, Pep «Daniel Palau, un seguidor de Francesc a Lleida: així és el primer bisbe català de Lleó XIV». Nació Lleida, 21-05-2025 [Consulta: 21 maig 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]