Vés al contingut

Josep Domènec Costa i Borràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Domènec Costa i Borràs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1805 Modifica el valor a Wikidata
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1864 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Tarragona
1857 – 1864
← Antonio Fernando José de Echánove y Zaldívar – Francesc Fleix i Solans →
Bisbe de Barcelona
1850 – 1857
← Pedro Martínez de San Martín – Antoni Palau i Térmens →
Bisbe de Lleida
1848 – 1850
← Julián Alonso y Vecino – Pedro Cirilo Uriz →
Catedràtic d'universitat
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGiovanni Brunelli Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Domènec Costa i Borràs (Vinaròs, 14 de gener de 1805 - Tarragona, 14 d'abril de 1864) fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.

Provinent d'una família benestant, va fer els seus estudis al Seminari de Tortosa i al de Sogorb i posteriorment a la Universitat de València, en la qual es va doctorar el 1825, i on va obtenir successivament tres càtedres de Dret Canònic des del 1830. El 1831 fou ordenat de sacerdot a Tarragona. Degut a les seves idees tan conservadores, va perdre la càtedra al 1840 i no li va ser retornada fins a la caiguda d'Espartero i amb el Partit Moderat en el poder. Va ser cridat a Madrid, al costat de Jaume Balmes per preparar les bases per al nou concordat amb la Santa Seu.[1][2]

El 1848 fou nomenat bisbe de Lleida, i del 1850 al 1857 ho fou de Barcelona. En aquesta època destacà per tenir una obsessió contra el liberalisme. S'enemistà amb el capità general de Catalunya Juan Zapatero.[3]

Participà en l'elaboració de la constitució del 1856 on demanava intolerància de cultes, fet que li ocasionà un confinament de prop de dos anys a Cartagena.

Després del Bienni Progressista, el 1857, fou nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que ocupà fins a la mort. Va reformar la demarcació parroquial i va crear a la ciutat de Tarragona les parròquies de la Trinitat i de Sant Francesc, que segregà de la Catedral.[4]

El 1858 va ingressar a la cambra alta en qualitat de senador per dret propi. Amb la seva gestió política aconseguí la construcció del port de Vinaròs.[5]

Va rebre les distincions de Primat de les Espanyes, i les grans creus de la Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III i de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Va morir després d'una malaltia a Tarragona el 14 d'abril de 1864 i va ser enterrat a la capella de l'anunciació de la Catedral de Tarragona.[6]

Obra

[modifica]
Monument dedicat a Costa i Borràs a Vinaròs

Va atacar les doctrines liberals en el fullet Las Postdatas, on mantenia diàlegs ficticis entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim.

El seu tradicionalisme el portà a defensar la llengua catalana en la predicació i el catecisme. Publicà Catecismo de la doctrina cristiana (1867), Observaciones sobre el presente y el porvenir de la Iglesia en España (1856) i una pastoral, en català, sobre la vaga general de Barcelona del 1854, recollits a les Obras completas, publicades a Barcelona postumament en sis volums el 1865.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Valle de Juan, María Ángeles. «José Domingo Costa y Borrás». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 octubre 2019].
  2. ↑ Marzal, Pascual. «COSTA Y BORRÁS, José Domingo (1805-1864)». Universidad Carlos III de Madrid. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2020. [Consulta: 19 octubre 2019].
  3. ↑ Viola González, Ramiro. «Mons. Josep Domènech Costa i Borràs». Bisbat de Lleida. [Consulta: 19 octubre 2019].
  4. ↑ «Josep Domènec Costa i Borràs (1857-1864)». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 19 octubre 2019].
  5. ↑ «COSTA Y BORRÁS, DOMINGO, ARZOBISPO DE TARRAGONA». Senat d'Espanya. [Consulta: 19 octubre 2019].
  6. ↑ «Defuncions.Llibre 8 (1857-1866). Foli 341. Imatges 751-752.». A.H.A.T. Tarragona. Parròquia de Santa Maria de la Catedral, 14-04-1864. [Consulta: 12 abril 2020].
  7. ↑ «Josep Domènec Costa i Borràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, "Necrología del Excmo. E Ilmo. Sr. [...]", Tarragona, Imprenta de los Sres. Puigrubí y Arís, 1864
  • J. A. Balbás, "Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos", Castelló, J. Armengot, 1883
  • VV. AA., "Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana". Barcelona, José Espasa, 1924
  • A. Osorio, Diccionario político español; histórico y biográfico (Desde Carlos IV a 1936), Buenos Aires, Mundo Atlántico, 1945
  • J. Vives, “Costa y Borrás, José”, en Q. Aldea Vaquero, T. Marín Martínez y J. Vives Gatell (dirs.), "Diccionario de Historia Eclesiástica de España, vol. I", Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Enrique Flórez, 1972, pàg. 637.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Domènec_Costa_i_Borràs&oldid=32170207»