Barbastre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barbastre
Barbastro
Escut de Barbastre
(escut)
Localització

Barbastre situat respecte Aragó
Barbastre (Aragó)

Nucli antic de Barbastre amb la Catedral
Nucli antic de Barbastre amb la Catedral
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Somontano de Barbastre
Gentilici barbastrí, barbastrina
Predom. ling. aragonès
Superfície 107,6 km²
Altitud 341 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
17.109 hab.
159,01 hab/km²
Coordenades 42° 2′ 0″ N, 0° 7′ 0″ E / 42.03333°N,0.11667°E / 42.03333; 0.11667Coord.: 42° 2′ 0″ N, 0° 7′ 0″ E / 42.03333°N,0.11667°E / 42.03333; 0.11667
Dirigents:
• Alcalde:

Antonio José Cosculluela Bergua (PSOE)
Codi postal 22300
Web

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8° i les precipitacions anuals pròximes a 500 mm.[2]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

  • Burceat. Llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[3]
  • Cregenzán. Està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[4] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Washka (Osca) de la que estava a 50 km, Larida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[6] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell.

Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Persones[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre Modifica l'enllaç a Wikidata