Vés al contingut

1063

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1063
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1063 (mlxiii)
Islàmic455 – 456
Xinès3759 – 3760
Hebreu4823 – 4824
Calendaris hindús1118 – 1119 (Vikram Samvat)
985 – 986 (Shaka Samvat)
4164 – 4165 (Kali Yuga)
Persa441 – 442
Armeni512
Rúnic1313
Ab urbe condita1816
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090
Anys
1060 1061 1062 - 1063 - 1064 1065 1066
El sultà Toghri Beg I, creador de l'imperi turc seljúcida mor el 4 de setembre de 1063
El rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb Ramir I mor a la batalla de Graus quan intenta conquerir la ciutat als andalusins.
Sanç Ramires comença el seu regnat a Aragó, Ribagorça i Sobrarb després de la mort del seu pare Ramir I d'Aragó durant el setge de Graus contra els andalusins.
Roger I de Sicília a la batalla de Cerami, al maig de 1063 en un quadre de Prosper Lafaye, datada cap el 1860.

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià. L'any 1063 és el quart any de la dècada del 1060 i el seixanta-tresè any del segle XI i del primer mil·lenni.

Durant l'any 1063, Don García és coronat rei de Galícia i dos terrratrèmols destrueixen la ciutat de Cicico, a Turquia i provoquen danys a hamman, a l'Índia.[1] A més a més, hi neixen el governant mixteca Vuit Cérvol Urpa de Jaguar i la princesa andalusina Aida i traspassen es reis Béla I d'Hongria i Ramir I d'Aragó´, l'emperador song Reonzong i el filòsof i poeta Ibn Hazm.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1063 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I i Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Salomó d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; ; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Ocho Venado, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Països catalans, Aragó i Occitània

[modifica]
  • S'otorga els privilegis de franquesa als habitants de Barcelona.[3]

Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça i Comtat de Sobrarb

[modifica]

Resta de la Península Ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àfrica

[modifica]

Àsia

[modifica]

Imperi Seljúcida - Califat Abbàssida

[modifica]
  • 4 de setembre: comença el regnat del sultà Alp Arslan ("el lleó blanc") que durarà fins l'any 1072, després de la mort del seu oncle Toghril Beg I.[27] Per aconseguir-ho, Alp Arsian s'ha d'enfrontar a diversos competidors, com el seu cosí Kutalmix i el seu oncle Qâwurd, el qual lidera una revolta al Kirman entre els anys 1063 i 1064.[28] A finals de 1063 hi ha la batalla de Damghan en la qual 20.000 combatents sota les ordres de Alp Arslan vencen a 50.000 combatents sota les ordres de Kutalmix en la Guerra de Successió de l'Imperi Seljúcida quan els dos aspirants al tron es dirigeixen a Rayy, la capital. Al Arslan fa presoner a Kutalmix i el va obligar a exilar-se. Després, Kutalmix acabarà fundant el Soldanat de Rum, que s'escindirà de l'imperi Seljúcida.[29]
  • El visir persa Nidham-al-Mulk consolida el poder dels seljúcides, els quals li cedeixen l'administració de l'imperi i es dediquen a operacions militarsa. Aquest s'envolta de funcionaris del Khorasan i té bones reslacions amb el califa i el seu entorn.[30] Els seljúcides augmenten molt la seva cavalleria a través del sistema de l'iqtà, similar als feus (concessions feudals).[31]
  • Els seljúcides suprimeixen el servei postal a l'Califat Abbàssida.[32]

Naixements

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Amèrica

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Països Catalans, Aragó i Occitània

[modifica]

Resta de la Península Ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1063
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «El mundo en el año 1063 d. C.» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2026].
  2. ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
  3. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  4. ↑ 4,0 4,1 Palenzuela, Vicente A. Alvarez. Historia de España de la Edad Media (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2002, p. 263. ISBN 978-84-344-6668-5. 
  5. ↑ Sénac, Philippe. La frontière et les hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise (en francès). Maisonneuve et Larose, 2000. ISBN 978-2-7068-1421-1. 
  6. ↑ «Sanç III d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 febrer 2026].
  7. ↑ Wettstein, Janine. La fresque romane (en francès). Librairie Droz, 1971, p. 109. ISBN 978-2-600-04610-7. 
  8. ↑ L.Maitre & P. de Berthou Cartulaire de Quimperlé, p. 103
  9. ↑ Malaterra, Goffredo; Wolf, Kenneth Baxter. The deeds of Count Roger of Calabria and Sicily and of his brother Duke Robert Guiscard. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2005, p. 108-110. ISBN 978-0-472-11459-7. 
  10. ↑ Rohrbacher, René François. Histoire universelle de l'Eglise Catholique (en francès). Gaume Frères, 1858, p. 82. 
  11. ↑ Bartl, Július. Slovak History: Chronology & Lexicon (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 2002, p. 26. ISBN 978-0-86516-444-4. 
  12. ↑ Coeckelberghe-Duetzele, Karl Heinrich Joseph Ritter von. Histoire de l'empire d'Autriche depuis les temps les plus reculés jusqu'au règne de Ferdinand I, Empereur d'Autriche: en six époques (en francès). C. Gerold, 1844, p. 92. 
  13. ↑ Dupont, André. Les relations commerciales entre les cités maritimes de Languedoc et les cités méditerranéonnes d'Espagne et d'Italie du Xeme au XIIIeme sièclo (en francès). Impr. Chastanier frères & Almeras, 1942. 
  14. ↑ Morris, Colin. The Papal Monarchy: The Western Church from 1050 to 1250. Oxford University Press, 1991, p. 147. ISBN 0198269250. 
  15. ↑ Andrews, William. Famous Frosts and Frost Fairs in Great Britain, chronicled from the earliest to the present time (Projecte Gutenberg) (en anglès). Londres: George Redway, 1887 [Consulta: 4 gener 2025]. 
  16. ↑ Warnkönig, Leopold August. Histoire de la Flandre et de ses institutions civiles et politiques jusqu'à l'année 1305 (en francès). Hayez, 1835, p. 157. 
  17. ↑ Histoire abrégée des Provinces-Unies, et principalement de la Hollande (en francès). Hocherau, 1756, p. 140. 
  18. ↑ Piolin, Paul. Histoire de l'église du Mans (en francès). Julien, Lanier et cie, 1856, p. 263. 
  19. ↑ Morrisson, Cécile. Les Croisades (en francès). Presses universitaires de France, 1969, p. 12. 
  20. ↑ Rémusat, Charles de. Saint Anselme de Cantorbéry: tableau de la vie monastique et de la lutte du pouvoir spirituel avec le pouvoir temporel au onzième siècle (en francès). Didier, 1868, p. 34. 
  21. ↑ Sprague, Martina. Norse warfare : the unconventional battle strategies of the ancient Vikings. New York : Hippocrene Books, 2007, p. 302. ISBN 978-0-7818-1176-7. 
  22. ↑ «Demus, Otto: The Church of San Marco in Venice : history, architecture, sculpture, 1060, p. 72» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2026].
  23. ↑ «Archdiocese of Olomouc, Czechia 🇨🇿». [Consulta: 7 febrer 2026].
  24. ↑ Lagardère, Vincent. Les Almoravides (en francès). Éd. L'Harmattan, 1991. 
  25. ↑ 25,0 25,1 Anderson, James. The Rebel Den of Nung Tri Cao: Loyalty and Identity Along the Sino-Vietnamese Frontier (en anglès). University of Washington Press, 2007. ISBN 978-0-295-98689-0. 
  26. ↑ Sakkottai Krishnaswami Aiyangar, History of Ancient India, p.127
  27. ↑ Blair, Sheila. The Monumental Inscriptions from Early Islamic Iran and Transoxiana (en anglès). BRILL, 1992, p. 138. ISBN 978-90-04-09367-6. 
  28. ↑ Grousset, René. L'empire des steppes : Attila, Gengis-Khan, Tamerlan. Paris : Payot, 1980, p. 207. ISBN 978-2-228-27251-3. 
  29. ↑ Izz al-Din ibn al'Athir, The Annals of the Saljuq Turks, transl. D.S. Richards, (Routledge, 2002), p. 151.
  30. ↑ International encyclopaedia of Islamic dynasties: a continuing series. New Delhi: Anmol Publ, 2000. ISBN 978-81-261-0403-1. 
  31. ↑ France, John. Victory in the East: A Military History of the First Crusade (en anglès). Cambridge University Press, 1994, p. 202. ISBN 978-0-521-58987-1. 
  32. ↑ Sauvaget, Jean. La poste aux chevaux dans l'empire de mamelouks (en francès). Adrien-Maisonneuve, 1941. 
  33. ↑ «SICILY». Arxivat de l'original el 2025-11-04. [Consulta: 7 febrer 2026].
  34. ↑ «Raoul le Tourtier | Arlima - Archives de littérature du Moyen Âge». [Consulta: 7 febrer 2026].
  35. ↑ Pohl, John M. D.. The legend of Lord Eight Deer: an epic of ancient Mexico. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2002. ISBN 978-0-19-514019-4. 
  36. ↑ Secrets of the Blue Cliff Record: Zen comments by Hakuin and Tenkei. Boston: Shambhala, 2000. ISBN 978-1-57062-738-5. 
  37. ↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 7 febrer 2026].
  38. ↑ Dávila, Gil González. Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas: vidas de sus Arzobispos y Obispos, y cosas memorables de sus sedes ... (en castellà). en la imprenta de Francisco Martinez, 1645, p. 395. 
  39. ↑ Chédeville, André; Tonnerre, Noël-Yves. La Bretagne féodale: XIe-XIIIe siècle. Rennes: Ouest-France, 1987. ISBN 978-2-7373-0014-1. 
  40. ↑ Biographie, Deutsche. «Richeza - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2026].
  41. ↑ Davies, John. A history of Wales. London ; New York: Penguin Books, 1994, p. 101. ISBN 978-0-14-014581-6. 
  42. ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, pp. 202, 208, 23-225», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
  43. ↑ Biographie, Deutsche. «Heinrich II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2026].
  44. ↑ «Béla I | Grand Prince, Crusader, Hungary | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2026-01-09.
  45. ↑ Maund, K. L.. The Welsh kings: warriors, warlords, and princes. Stroud, Gloucestershire: Tempus Pub, 2006, p. 87. ISBN 978-0-7524-2973-1. 
  46. ↑ «Biographie nationale de Belgique/Tome 1/ALBERT II - Wikisource» (en francès). [Consulta: 7 febrer 2026].
  47. ↑ Recueil des Chartes de l'Abbaye de Cluny, Paris, A. Bernard - A. Bruel, 1876-1904, 6 vol., n° 2811.
  48. ↑ «Maine» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 7 febrer 2026].
  49. ↑ The Oxford dictionary of Byzantium. New York: Oxford University Press, 1991, p. 1011-1012. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  50. ↑ «Les Comtes et seigneurs du Maine». [Consulta: 7 febrer 2026].
  51. ↑ Davy, André. Les barons du Cotentin. Marigny: Éd. Eurocibles, 2009, p. 68. ISBN 978-2-914541-96-1. 
  52. ↑ Biographie, Deutsche. «Gotebold - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2026].
  53. ↑ «Gezinsblad van Godschalk (II) van Twente / Adelheid van Zutphen (F32) getr.». [Consulta: 7 febrer 2026].
  54. ↑ «COMTES de CHAMPAGNE». Arxivat de l'original el 2025-11-15. [Consulta: 7 febrer 2026].
  55. ↑ «Niall mac Eochada» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 7 febrer 2026].
  56. ↑ Martin, Janet. Medieval Russia: 980-1584. 2nd ed. Cambridge, UK ; New York: Cambridge University Press, 2007, p. 18, 28, 422. ISBN 978-0-521-85916-5. 
  57. ↑ Minorsky, Vladimir. A History of Sharvān and Darband in the 10th-11th Centuries (en anglès). Heffer, 1958, p. 34. 
  58. ↑ Wu, Gou (2020). Songrenzong, Gongzhi Shidai 宋仁宗，共治时代 [Emperor Renzong, una època de Governança Col·lectiva] (en Xinès). Guilin: Guangxi Normal University Press. ISBN 9787559826725.
  59. ↑ «Toghrïl Beg | Founder of Seljuk Dynasty | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2026-02-06.
  60. ↑ Toqto'a et al., History of Song, vol. 311 (Pang Ji). (en xinès)
  61. ↑ Chandra Majumdar, Ramesh; Itihāsa Samiti, Bhāratīya. The History and Culture of the Indian People: The struggle for empire, p. 241. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1063&oldid=36804729»