1065
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1065 (mlxv) |
| Islàmic | 457 – 458 |
| Xinès | 3761 – 3762 |
| Hebreu | 4825 – 4826 |
| Calendaris hindús | 1120 – 1121 (Vikram Samvat) 987 – 988 (Shaka Samvat) 4166 – 4167 (Kali Yuga) |
| Persa | 443 – 444 |
| Armeni | 514 |
| Rúnic | 1315 |
| Ab urbe condita | 1818 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090 | |
| Anys | |
| 1062 1063 1064 - 1065 - 1066 1067 1068 | |
L'any 1065 és un any comú començat en dissabte. És el sisè any de la dècada del 1060 i el seixanta-cinquè any del segle xi i del primer mil·lenni.
Durant l'any 1065 es consagra l'abadia de Westminster; Garcia I de Galícia és proclamat rei de Galícia; comença el regnat d'Alfons VI de Lleó (després de la mort de Ferran I de Lleó); es construeix el Palau de l'Aljaferia a Saragossa per commemorar la conquesta de Barbastre; i Sanç Ramires de Navarra, Aragó, Ribagorça i Sobrarb conquereix Barbastre i es casa amb la filla d'Ermengol III d'Urgell, Isabel d'Urgell.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1065 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Alfons VI de Lleó, Enric I; Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Salomó d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Des de la Xina es va observar una estrella invitada que podria estar relacionada amb la nèbula Strottner-Drechsler Objecte 20.[2]
Països catalans i Occitània
[modifica]- L'Emirat de Tulàytula (Toledo) conquereix l'Emirat de Balànsiya. Yahyà al-Ma'munn és el nou sobirà de València.[3]
Península Ibèrica
[modifica]
Comença el regnat del Rei Sanches II de Castella després de la mort del seu pare
.jpg)
Europa, Imperi Romà d'Orient i Terra Santa
[modifica]- 25 de març, Ramla, Terra Santa: la gran expedició de pelegrins alemanys de 1064-1065 és atacada pels beduïns a prop de la ciutat quan van de camí a Jerusalem.[5] A l'abril retornen amb els seus vaixells cap a Latakia.[6]
- 28 d'agost - Ducat de Lotaríngia: s'inicia el regnat de Godofreu II de Baixa Lotaríngia als ducats de Ducat d'Alta Lorena i de la Baixa Lorena, constituïnt el ducat de Lorena.[7]
- 3 d'octubre - York, Anglaterra: una revolta a Northúmbria provoca l'exili del comte tirànic Tostig.[8]
- 28 de desembre - Londres: Consagració de l'Abadia de Westminster.[1][9]
- Es funda la Universitat de Parma[10]
- Armènia: Gregory II el Martiròfil és consagrat com catolicós de l'església armènia a Tzamandos.[11]
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Els oghuzs, expulsats del sud de Rússia pels cumans, van creuar el Danubi, van envair els Balcans i es van estendre per Macedònia i Tràcia fins a Grècia. Van ser assetjats pels búlgars quan tornaven carregats amb el botí obtingut,[12] i després foren delmats per la pesta.[13] Els romans d'orient van establir els supervivents a Macedònia i els van allistar a l'exèrcit juntament amb els petxenegs.[12]
- El sultà seljúcida Alp Arslan continua atacant l'Armènia romana d'Orient i l'est de l'imperi, atacant Edessa però no aconsegueixen conquerir la ciutat, que està protegida per un armeni.[14]
Àsia
[modifica]- A Bagdad es comença a construir la Nizamiyya, una madrassa creada pel vizir Nidham-al-Mulk, on s'hi ensenyarà dret, teologia (aixarisme), àrab, poesia i aritmètica.[15] A les principals ciutats de l'Imperi Seljúcida es multipliquen les escoles que ensenyen la ortodòxia sunnita per lluitar contra el xiisme.[16]
- Imperi Seljúcida: Alp Arslan, líder dels seljúcides emprèn campanyes militars amb 30.000 soldats contra els kiptxaks i els turcmans d'Àsia Central al nord del seu imperi.[17] Captura la ciutat de Kars i parts de les províncies occidentals de Geòrgia.[18][19]
- Dinastia Song, Xina: Sima Guang, canceller de la dinastia lidera un equip d'acadèmcis que comencen a compilar l'enorme llibre d'història universal de la Xina, Zizhi Tongjian.[20]
Naixements
[modifica]Països Catalans I Occitània
[modifica]- Bernat III de Besalú, darrer comte de Besalú i Ripoll
- (vers) Bertran de Sant Gèli, comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II. Fou també comte de Trípoli del 1109 al 1112 com a Bertran I (m. 1112).[21]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- (vers) Agnès de Rheinfelden, duquessa consort de Suàbia pel seu matrimoni amb Bertold II de Zähringen (m. 1111).[22]
- (vers) Nicolau I de Dinamarca (m. 1134), rei de Dinamarca des de 1104 fins a la seva mort.[23]
- (o 1060) Sibil·la de Borgonya, duquessa consort de Borgonya, pel seu matrimoni amb Eudes I de Borgonya.[24]
- Otó II de Chiny, comte de Chiny i d'Adelaïs de Ramerupt-Roucy.[25]
- Robert II de Flandes, comte de Flandes
- Vladislau I de Bohèmia (m. 1125), duc de Bohèmia del 1109 al 1117 i des de 1120 fins a la seva mort.[26]
- (vers) Esteve I de Borgonya, comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, germà del papa Calixt II (m. 1102).[27]
- Pont-à-Mousson, Regne de França: Sant Garí de Sion, bisbe de Sion (Suïssa) que és considerat com a sant per l'església catòlica.
Àsia,
[modifica]- Zhengzhou: (vers) Li Jie, arquitecte imperial de la dinastia Song del nord.[28]
Necrològiques
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Clemència de Bigorra, comtessa d'Urgell.
- Berta de Roergue (n. 1030), comtessa de Roergue i senyora feudal del comtat de Gavaldà (Baix Carcí) part del Carcí, i d'Albi, i de Nimes i altres llocs de Septimània o Gòtia (1053-1065).[29]
Resta de la Península Ibèrica
[modifica]- 27 de desembre: Ferran I de Lleó, comte de Castilla i després rei de Lleó i Castilla que es va intitular emperador d'Espanya. A la seva mort divideix els seus dominis entre els seus tres fills.[30]
- Gomes Echigues (n. vers 1010): cavaller medieval, governador del districte de Entre Douro e Minho i senyor de Felgueiras.[31]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 28 de gener: Mieszko Kazimierzowic (n. 1045), príncep polonès de la Dinastia Piast, duc de Kuyavia des del 1058 fins a la seva mort.[32]
- 7 de febrer: Sigfrid I de Sponheim (n. vers 1010), el progenitor de la dinastia de Sponheim, la casa ducal de Caríntia. Fou comte de Sponheim des de 1044, marquès de la Marca Hongaresa des de 1045 i comte de Pustertal i de Lavanttal des de 1048.[33]
- Maig: Hug II de Champallement, prelat francès que fou bisbe de Nevers des de 1013.[34]
- 7 de maig: Gisela de Baviera, princesa alemanya, filla d'Enric II de Baviera. Reina consort d'Hongria pel seu matrimoni amb Esteve I d'Hongria i abadessa benedictina. Canonitzada beata per l'església catòlica.[35]
- 17 de maig: Egilbert, bisbe de Passau entre el 1045 i el 1065.[36]
Sant Jordi del Mont Atos mor el 29 de juny de 1065 - 23 de juliol - Sopron, actual Hongria: Gunther de Bamberg, bisbe de Bamberg des de 1057 fins a la seva mort.[38]
- 28 d'agost, Baixa Lotaringia: Frederic de Baixa Lotaríngia (n. vers 1003), r comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.[39]
- Diarmaid mac Tadgh Ua Ceallaigh, rei de Uí Maine, Irlanda.[40]
- Jofré de Mâcon, comte de Mâcon des del 1049.[41]
- Riwallon I de Dol (n. 1015) senyor de Combourg i advocat del bisbat de Dol.[42]
- Sant Duthac (n. 1000), prelat escocès que fou bisbe de Ross. Ha estat canonitzat sant per l'església catòlica.[43]
- (vers) Thorfinn Sigurdsson (n. 1009), comte de les Òrcades des de 1015.[44]
Àsia
[modifica]- Gyalsé (n. 997), senyor tibetà de la tribu dels Hehuang que va governar una confederació centrada entorn de Zonggecheng, a l'actual Gansu. Va fundar el regne de Tsongkha.[45]
- Ibn Abi-Hassina (n. 998), poeta i emir àrab de la tribu dels Banu Sulaym, governador d'Alep. Va escriure panegírics, poesia amorosa, poesia elegíaca i descripció, però els elogis eren la seva especialitat.[46]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «El mundo en el año 1065 d. C.» (en castellà). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Kimeswenger, Stefan; Thorstensen, John R.; Fesen, Robert A.; Drechsler, Marcel; Strottner, Xavier «YY Hya and its interstellar environment». Astronomy & Astrophysics, 656, 12-2021, p. A145. DOI: 10.1051/0004-6361/202039787. ISSN: 0004-6361.
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Romey, Charles. Histoire d'Espagne: depuis les premiers temps jusqu'a nos jours (en francès). Furne, 1841, p. 278.
- ↑ Rohrbacher, René Franc̨ois. Histoire universelle de l'église catholique: An 1054 - 1106 (en francès). Lardinois, 1845, p. 131.
- ↑ The Crusades, and other historical essays; presented to Dana C. Munro by his former students. New York, F.S. Crofts, 1928, p. 35.
- ↑ Köln, Historischer Verein für den Niederrhein, insbesondere die Alte Erzdiözese. Annalen des Historischen Vereins für den Niederrhein, insbesondere die Alte Erzdiözese Köln (en alemany). Boisserée, 1860, p. 41.
- ↑ Freeman, Edward Augustus. The History of the Norman Conquest of England: Its Causes and Its Results. ¬The reign of Edward the Confessor (en anglès). Clarendon Press, 1868, p. 481.
- ↑ Revue britannique: Choix d'articles traduits des meilleurs écrits périodiques de la Grande-Bretagne (en francès). Méline, 1868, p. 442.
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ Berjekian, Fr Pakrad «Catholicos Grigor the Martyrophile's Treatise on Sunday Observance and against Insults». Mount Scopus Hebrew University of Jerusalem (Tesis MA), p. 18.
- 1 2 «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 264», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Αρχαιολογικον δελτιον (en grec). Hypourgeio Politismou., 1996.
- ↑ «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 267», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Mazahéri, Aly. L' âge d'or de l'Islam (en francès). Eddif, 2003, p. 177. ISBN 978-9981-896-31-4.
- ↑ Hogga, Mustapha; Ghazzālī. Orthodoxie, subversion et réforme en Islam: Ġazālī et les seljūqides (en francès). Vrin, 1993, p. 42. ISBN 978-2-7116-1139-3.
- ↑ «ALP ARSLĀN» (en anglès americà). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ «Alp Arslan | FactMonster» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2025-08-13. [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Bosworth, C.E.. The History of the Seljuq Turks: From the Jāmiʿ al-Tawārīkh of Rashīd al-Dīn Faḍlallāh. 2001, p. 54. ISBN 0700713425.
- ↑ «Xu, Elina-Qian, Historical development of the pre-dynastic Khitan (tesis doctoral)». University of Helsinky, faculty of Arts. Institute for Asian and African Studies, p. 20, 2005. [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Déjean, Jean-Luc; Déjean, Jean-Luc. Les comtes de Toulouse, 1050-1250. Nouv. éd. Paris: Fayard, 1988, p. 105-106. ISBN 978-2-213-02188-1.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Agnes - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Niels, Danmark, Konge - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Randall Fegley, The Golden Spurs of Kortrijk: How the Knights of France Fell to the Foot Soldiers of Flanders in 1302
- ↑ Settipani, Christian; Kerrebrouck, Patrick van. La préhistoire des Capétiens, 481-987. Villeneuve d'Ascq: P. Van Kerrebrouck, 1993. ISBN 978-2-9501509-3-6.
- ↑ Hoensch, Jörg Konrad; Laroche, Françoise. Histoire de la Bohême: des origines à la révolution de velours. Paris: Payot & Rivages, 1995, p. 61-64. ISBN 978-2-228-88922-3.
- ↑ «Les quartiers généalogiques de Guillaume ou Otton dit Guillaume d'Ivrée-Bourgogne». [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ (en) Guo Qinghua, « », Architectural History : Journal of the Society of Architectural Historians of Great Britain, vol. 41, 1998, p. 1–13.
- ↑ Barrau, Hippolyte de (1794-1863) Auteur du texte. Documens historiques et généalogiques sur les familles et les hommes remarquables du Rouergue, dans les temps anciens et modernes / par H. de Barrau (en francès), 1853-1860.
- ↑ «Ferran I de Castella | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ «Ancestors & Cousins: Royal, Titled, Noble, and Commoner (over 193,000 names). - Person Page». [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Jasiński, Kazimierz. Rodowód pierwszych Piastów. Warszawa-Wrocław, p. 175
- ↑ Gruden, Josip: Zgodovina slovenskega naroda. Celovec, Družba sv. Mohorja/ 1910, p. 171
- ↑ «COLAS, Brigitte, Une famille, un château : Champallement du xe au xiie siècle» (en francès). cecab-chateaux-bourgogne. [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ «Beata Gisella d'Ungheria» (en italià). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Engelbert - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ troparia, All; saints, kontakia · All lives of. «Lives of the Saints». [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ «Bishop Günther von Bamberg [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Friedrich II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ The Tribes and customs of Hy-Many, commonly called O'Kelly's country, John O'Donovan, 1843.
- ↑ «BURGUNDY DUCHY NOBILITY - MÂCON & BEAUJEU». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Brand'Honneur, Michel. Manoirs et châteaux dans le comté de Rennes. Erscheinungsort nicht ermittelbar: Presses universitaires de Rennes, 2001. ISBN 978-2-86847-561-9.
- ↑ «Turpie, Tom. "The many lives of St Duthac of Tain"». Northern Studies, vol 44. [Consulta: 20 febrer 2026].
- ↑ Magnússon, Magnús. Scotland: the story of a nation. London: HarperCollins, 2000, p. 733. ISBN 978-0-00-257148-7.
- ↑ Liang, Yuansheng. The Legitimation of New Orders: Case Studies in World History (en anglès). Chinese University Press, 2007, p. 55. ISBN 978-962-996-239-5.
- ↑ Encyclopaedia of Islam. 3: H-Iram / ed. by B. Lewis. repr, 1986, p. 686. ISBN 978-90-04-08118-5.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1065