Vés al contingut

Lluís Dalmau i de Baquer

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Dalmau i de Baquer
Biografia
Naixement22 febrer 1806 Modifica el valor a Wikidata
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1873 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri del Poblenou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, notari, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla de Castillejos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansJosep Ignasi Dalmau i de Baquer Modifica el valor a Wikidata
ParentsErmengol Dalmau i de Cubells, oncle
Joaquim Dalmau i Fiter, nebot Modifica el valor a Wikidata

Lluís Dalmau i de Baquer (la Seu d'Urgell, 22 de febrer de 1806 - Gràcia, 1 d'octubre de 1873) fou un militar, notari i historiador català. Exercí com a notari de La Seu d'Urgell.[1][2]

Fill de Josep Anton Dalmau i de Cubells i de Josepa de Baquer i Hortoneda, i germà de l'advocat i polític carlí Josep Ignasi Dalmau i de Baquer,[3] s'havia dit que acompanyà el bisbe d'Urgell Simó de Guardiola durant quinze anys al seu exili a França però, entre 1833 i 1835 estava confinat per ordre de Manuel Llauder fins que va entrar a les ordres de Bartomeu Porredón. El 1849, li dedicà un llibre: la Historia de la República de Andorra, un resum d'història andorrana amb extractes del Manual Digest d'Antoni Fiter i Rossell (1748), presentant la posició oficiosa del bisbe d'Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania. La forma d'exposició fou seguida pels historiadors posteriors.[4]

Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) lluità a favor de Carles Maria Isidre de Borbó, integrant-se en l'administració carlina com a notari i comissari de guerra.[5] Després de l'amnistia de 1847 s'incorporà al Cos de Comissaris de Guerra de l'Exèrcit espanyol, on serví fins al 1868, assolint el grau d'intendent de divisió i participant en la guerra del Marroc (1859-1860), per la qual fou condecorat amb la Medalla de la Campanya d'Àfrica.[6]

Obra

[modifica]
  • Historia de la República de Andorra (1849)

El llibre inclou un mapa de les valls d'Andorra (escala 1:117.000), primer mapa del Principat que converteix els signes pictorics en cartografics. El mapa va servir de model al geograf i pirineista Jean-Francois Bladé (1827-1900), que el va revisar i el va inclou-re en la seva obra sobre les Valls d'Andorra: Études Géographiques sur la Vallée d'Andorre (París, 1875).[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Quintana i Segalà, 2016, p. 87.
  2. ↑ L., A. «Rústics i illetrats, però feliços». BonDia Diari digital d'Andorra., 31-03-2016 [Consulta: 8 agost 2017].
  3. ↑ Casals Bergés, Quintí «El carlisme a Lleida durant el Sexenni Democràtic (1868-1875». La industrialització al Berguedà i el fenomen carlista. Centre d'Estudis d'Avià, 2017, p. 169,170 [Consulta: 8 agost 2017].
  4. ↑ «Lluís Dalmau i de Baquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ Quintana i Segalà, 2016, p. 90-91.
  6. ↑ Arxiu General Militar de Segovia. Fulla de Serveis de Lluís Dalmau i de Baquer (en castellà). caixa 3261, exp. 53D, 1868 [Consulta: 7 octubre 2025].
  7. ↑ Pujal Carabantes, Cinta «El dibuix del territori andorrá». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, N° 43 - vol. XII, 2014. ISSN: 2014-0037.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Dalmau_i_de_Baquer&oldid=36686751»