1780

1780

Tipus	any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià	1780 (MDCCLXXX)
Islàmic	1194 – 1195
Xinès	4476 – 4477
Hebreu	5540 – 5541
Calendaris hindús	1835 – 1836 (Vikram Samvat) 1702 – 1703 (Shaka Samvat) 4881 – 4882 (Kali Yuga)
Persa	1158 – 1159
Armeni	1229
Rúnic	2030
Ab urbe condita	2533
Efemèrides
Naixements - Defuncions
Categories
Esdeveniments
Anys
1777 1778 1779 - 1780 - 1781 1782 1783
Dècades
1750 1760 1770 - 1780 - 1790 1800 1810
Segles
segle xvii - segle xviii - segle xix

Esdeveniments

Països catalans

Resta del món

• 9 de març - Mobile (Alabama, EUA): Els espanyols derroten als anglesos a la batalla de Fort Charlotte durant la Guerra d'independència dels Estats Units.
• 19 de maig - Nova Anglaterra (Estats Units): degut a la combinació del fum d'un incendi forestal, una boira i un dia ennuvolat, es viu a Nova Anglaterra el dia fosc de Nova Anglaterra.
• 7 d'agost, Oceà Atlàntic: Els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola.
• 7 d'octubre, Blacksburg (Carolina del Sud, EUA): victòria americana a la Batalla de Kings Mountain, en el marc de la Guerra de la Independència dels Estats Units.
• 25 de desembre - Aranjuez (Comunitat de Madrid): Espanya signa amb el Marroc el Tractat d'Aranjuez de 1780 en el que, a canvi de la cessió de territoris al nord d'Àfrica del primer al segon, el Marroc reconeix la titularitat de Melilla a Espanya.
• Gran huracà de 1780, el cicló tropical atlàntic més mortífer de tots els temps.
• Goya pinta el Crist crucificat
• S'estrenen al Teatro Valle de Roma durant el carnestoltes Caio Mario, Le donne rivali,, I finti nobili, L'avviso ai maritati i Il falegname, òperes compostes per Domenico Cimarosa.
• Primera edició del Diccionario de la lengua española.

Naixements

Països Catalans

• 10 d'agost, Sabadell: Fèlix Amat de Palou i Pont, escriptor, filòsof afrancesat, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració, oncle de Fèlix Torres i Amat de Palou.
• Barcelona: Josep Robrenyo i Tort, escriptor i actor català.
• València: Josep Català i Codina, pedagog uruguaià d'origen valencià.
• Sant Feliu de Guíxols: Josep Preses i Marull, polític i escriptor català.
• València: Miquel Parra i Abril, pintor valencià.
• Barcelona: Joan Balle i Milans del Bosch, advocat i polític

Resta del Món

• 13 de gener, Rennes: Pierre Jean Robiquet, químic francès.
• 28 de gener, Macerata: Giovanni Battista Velluti, castrat.
• 11 de febrer, Karlsruhe: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.
• 7 de març: Alexandre Deschapelles, soldat i jugador d'escacs francès.
• 22 d'abril, Kirchheimbolanden: Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del príncep Carles Cristià, duc de Nassau-Weilburg i de Carolina d'Orange-Nassau.
• 20 de maig, Buenos Aires: Bernardino Rivadavia, polític de les Províncies Unides del Riu de la Plata i primer President d'Argentina (1826 - 1827).
• 1 de juliol: Karl von Clausewitz, soldat prussià, historiador militar i teòric militar, conegut per la seva obra Vom Kriege.
• 27 de juliol, Jiquilpan, Michoacán: Anastasio Bustamante y Oseguera, president de Mèxic en tres ocasions (1830 - 1832, 1837 - 1839 i 1839 - 1841).
• 20 d'octubre, Ajaccio, Còrsega: Paulina Bonaparte, política francesa, germana de Napoleó (m. 1825).
• 20 de desembre: Lauritz Schebye Vedel Simonsen, historiador danès precursor de la moderna arqueologia.
• Potsdam Augusta de Prússia, electriu de Hessen-Kassel, Princesa de Prússia que es casà amb l'elector Guillem II de Hessen-Kassel.
• Plòvdiv: Eugeni II de Constantinoble, Patriarca de Constantinoble (1821 - 1822).
• Estrasburg: Johann-Georg-Daniel Arnold, dramaturg alsacià.
• Departament de Paraguarí: Fulgencio Yegros Quyquyhó, primer Cònsol del Paraguai i un dels artífexs de la independència del país.

Necrològiques

Països Catalans

• València: Manuel Just, compositor i mestre de capella valencià.
• Antonia Gómez de Orga, impressora valenciana.

Resta del món

• 13 de gener, Berlín: Lluïsa Amàlia de Brunswick-Lüneburg, filla del duc Ferran Albert II i d'Antonieta Amàlia de Brunswick-Blankenburg.
• 29 d'agost, París: Jacques-Germain Soufflot, arquitecte francès.
• 23 de setembre, Seidingstadt: Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen, fill del duc Ernest Frederic II i de Carolina d'Erbach-Furstenau.
• Maria Teresa I d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria que fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi.
• Trillo, província d'Osca: Salvador Reixac, compositor i violinista barceloní.
• Varsòvia: Bernardo Bellotto, també anomenat Canaletto el jove, pintor vedutista.
• Étienne Bonnot de Condillac, filòsof francès fundador del sensisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions.
• Madrid, Luis Egidio Meléndez, pintor espanyol d'origen napolità.
• Varese, Regne de Sardenya-Piemont: Francesc III d'Este i III de Mòdena , membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena (1737 - 1780). Fou succeït per Hèrcules III d'Este.
• Torí: Salvatore Lanzetti, músic italià.
• Madeleine-Céleste Durancy, cantant dramàtica francesa

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1780