Besançon

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaBesançon
Drapeau officiel armorié Besançon.JPG Arms of Imperial City of Besançon.svg
Besancon boucle Doubs.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Besançon OSM 01.png Modifica el valor a Wikidata
 47° 14′ 32″ N, 6° 01′ 17″ E / 47.2422°N,6.0214°E / 47.2422; 6.0214Coord.: 47° 14′ 32″ N, 6° 01′ 17″ E / 47.2422°N,6.0214°E / 47.2422; 6.0214
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióBorgonya-Franc Comtat
DepartamentDoubs Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total117.912 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.812,64 hab./km²
Geografia
Entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Besançon Modifica el valor a Wikidata
Superfície65,05 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDoubs Modifica el valor a Wikidata
Altitud281 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorVesontio Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
PatrociniFerriol i Ferruci de Besançon Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAnne Vignot (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webbesancon.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter: villedebesancon Instagram: villebesancon Youtube: UCpWml87Md8xNDVPau51UR-Q Modifica el valor a Wikidata

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.[1]

El Quai Vauban, al llarg del riu Doubs

Economia[modifica]

És un centre industrial de rellotgeria, bicicletes, automòbils i de teixits. Això l'ha portat a convertir-se en un centre d'empreses innovadores en els camps de la microtecnologia, la micromecànica i l'enginyeria biomèdica.[2] També és coneguda com a estació balneària. És un nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1423 [3] matricula prop de 30.000 estudiants cada any, inclosos uns 4.000 forans de tot el món dins del seu Centre de Lingüística Aplicada (CLA).

Història[modifica]

Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio,[4] però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'Imperi Romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis).[5] El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments al Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al qual va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern, del 58 al 57 aC, Cèsar el va passar a la ciutat.

Fou destruïda diverses vegades pels alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (segle xiii).[6] El seu nom passà diferents topònims: Besantio, Besontion, Bisanz fins arribar finalment a l'actual Besançon.[7]

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local. En 1871 la ciutat va ser travessada per idees revolucionàries, que condueix a l'aparició d'un projecte de Comuna.

Llocs d'interès[modifica]

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (segle xvi), la casa de la ciutat (segle xvi), l'edifici de la prefectura (segle xviii), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.

Educació[modifica]

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Besançon». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2022].
  2. Beckett, Kathleen «The Watch Capital of France? Besançon» (en anglès). The New York Times, 15-01-2018. ISSN: 0362-4331.
  3. Theurot, Jacky «L'université de Dole au service de Bourgogne. L'université, les gens de savoir et le prince (1423-début XVIe siècle)» (en francès). Publications du Centre Européen d'Etudes Bourguignonnes, 01-10-2008. DOI: 10.1484/J.PCEEB.2.302340.
  4. Chambers's Encyclopædia: A Dictionary of Universal Knowledge for the People ... (en anglès). Collier, 1888, p. 641. 
  5. Vion-Delphin, François «L'approvisionnement en bois de chauffage d'une capitale provinciale au XVIIIe siècle : le cas de Besançon». Cahiers de Fontenay, 9, 1, 1991, pàg. 51–74.
  6. Bognon, Pierre D. A Tour of French History: From a Province of Rome to the Kingdom of France (en anglès). Lulu.com, 2019-07-18, p. 110. ISBN 978-1-4834-9674-0. 
  7. Dauzat, Albert «La toponymie de la France». Journal des Savants, 4, 1, 1940, pàg. 162–168.

Vegeu també[modifica]