Besançon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBesançon
Bandera de Besançon Escut de Besançon
Besancon boucle Doubs.jpg
Vista aèria de Besançon

Localització
Map commune FR insee code 25056.png
47° 14′ 32″ N, 6° 01′ 17″ E / 47.242222222222°N,6.0213888888889°E / 47.242222222222; 6.0213888888889
Estat França
Regió Borgonya - Franc Comtat
Departament Doubs
Districte Districte de Besançon
Cantó Cantó de Besançon-Est
Població
Total 116.952 (2013)
• Densitat 1.797,88 hab/km²
Geografia
Superfície 65,05 km²
Banyat per Doubs
Altitud 281 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Jean-Louis Fousseret
Indicatius
Codi postal 25000
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web http://www.besancon.fr/
Modifica dades a Wikidata

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

El Quai Vauban, al llarg del riu Doubs

Economia[modifica | modifica el codi]

És un centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d'automòbils i de teixits); també és coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1961.

Història[modifica | modifica el codi]

Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'imperi romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al qual va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern del 58 al 57 aC Cèsar el va passar a la ciutat.

Fou destruïda diverses vegades pels Alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s. XIII).

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (s. XVI), la casa de la ciutat (s. XVI), l'edifici de la prefectura (s. XVIII), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]