Cinematògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El cinematògraf Lumière en mode filmació
El cinematògraf Lumière obert
El cinematògraf Lumière en mode projecció
El cinematògraf Lumière en mode projecció

Un cinematògraf és una màquina obra dels germans Lumière capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle XIX, fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.[1] El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.

Història[modifica | modifica el codi]

El 13 de febrer 1895 Auguste i Louis Lumière va presentar la seva patent "cinématographe". El terme "cinématographe" ja havia estat registrat per Lleó Bouly el 1892 per un aparell de presa de vistes en moviment de la seva invenció. No obstant això, per falta de pagament de l'anualitat l'any 1894, el nom va tornar a quedar disponible i fou reprès pels germans Lumière.[2]

El pare d'Auguste i Louis, Antoine Lumière, els va proposar un nom més comercial: "Domitor". «Van ser ells - diu en les seves memòries - els que van inventar el cinematògraf i li van donar el seu nom científic, nom que ha permès a tots els imitadors i falsificadors usar-lo amb total impunitat, ja que els noms científics pertanyen a tothom.»

El cinematògraf utilitzava una pel·lícula fotogràfica perforada de 35 mil·límetres d’amplada. Si bé la màquina utilitza una pel·lículaperforada del mateix tipus que el kinetoscopi de Thomas Edison,[3] conscients que Edison havia patentat les perforacions rectangulars de les pel·lícules emprades per al kinetoscopi, els Lumière van optar per fer perforacions circulars a les seves, una a cada banda de cada fotograma. Una altra diferència entre els dos aparells és que, de l'altre costat, el cinematògraf té un sistema d'accionament per "garfis" molt original (basat en el mecanisme de les màquines de cosir), sistema que immobilitza un breu moment cada imatge de la pel·lícula davant de la finestra de projecció (la fa avançar a sotragades).

L'aparell dels Lumière és d'altra banda, un sistema de projecció en la pantalla gran com a la sala "Louis Le Prince", de manera que la pel·lícula pot ser vista per molts espectadors simultàniament.

Posteriorment, el sistema d'accionament per "garfis" dels germans Lumière seguiria sent emprat en els aparells de presa d’imatge però seria abandonat en els projectors de grans sales pel mecanisme de Creu de Malta, que garanteix un pas més suau i més longevitat a les pel·lícules que havien de ser reproduïdes un cop rere l’altre a les sales de projecció.

La primera projecció[modifica | modifica el codi]

El 28 de desembre del 1895 va tenir lloc la primera exhibició amb públic del cinematògraf Lumière al Salon indien del Grand Café de París. El programa constava d'onze pel·lícules de 15 a 20 metres cadascuna. Aquestes pel·lícules estaven realitzades per Louis Lumière i interpretades pels seus familiars i amics. La duració total fou de 20 minuts i el preu de les localitats d'un franc.

D'entre elles destaquen:

  • La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière (Sortie des Usines Lumière à Lyon)
  • Baralla de nens (Querelle de bébés)
  • La font de les Tulleries (Le bassin des Tuileries)
  • L'arribada d'un tren (L'arrivée d'un train), pel·lícula tractada amb profunditat de camp
  • El regiment (Le régiment)
  • El ferrer (Le Maréchal-Ferrant)
  • La partida de cartes (La partie d'écarté)
  • Destrucció de les males herbes (Mauvaises herbes)
  • Enderroc d'un mur (Le mur)
  • El mar (La mer)

Després de l’inauguració, es va fixar el preu d’1 franc. Les projeccions duraven 25 minuts i les sessions se succeïen de mitja hora en mitja hora. Cada pel·lícula projectada durava aproximadament un minut i era necessari també un minut per recarregar l’aparell.[4] Les primeres projeccions van ser les que van tenir els ingressos més mediocres. En la primera, concretament, la recaptació va ser de 35 francs. Tot i això, aquests primers trenta-cinc espectadors van propagar per tota la ciutat la notícia de l'espècie de miracle del que havien estat testimonis. Aquesta publicitat va suplir eficaçment la manca de premsa i aviat multituds es congregaven per accedir a les projeccions.

Clément Maurice, un antic empleat dels establiments Lumière, va ser l’encarregat d’organitzar les primeres projeccions del cinematògraf.  Segons ell, “Aquells que es decidien a entrar en sortien sorpresos i sovint els vèiem retornar portant a totes les persones que coneixien que havien pogut trobar per l’avinguda”.[5]

Per renovar els programes, que en els primers dies de gener de 1896 havien incorporat El regador regat (L'arroseur arrossé), primer film narratiu i còmic de la història del cinema, els germans Lumière van haver de reclutar operadors als quals els era confiada la realització i la projecció de pel·lícules.[3]

Després del triomf del negoci a París, s’obren en el decurs dels següents 2 anys una sala de projecció també a Lió i quatre de noves a la capital francesa.[4]

Expansió internacional[modifica | modifica el codi]

El cinematògraf va rebre una molt bona acollida a bona part del món. Els germans Lumière van portar la seva invenció fins països tan llunyans com la Xina i l'Índia.[2] A Europa va exhibir-se en fires i es va emprar com a entreteniment en locals de vodevil. Encara que el vodevil s’acostuma a associar amb les classes mitjanes, aquest aparell va aconseguir gran popularitat en totes les classes socials.

Pel que fa a l’expansió cap als Estats Units, l’operari dels germans Lumière Félix Mesguich va ser l’encarregat d’organitzar la primera projecció al Keith’s Theatre de la ciutat de Nova York.[5] En aquest primer contacte, els espectadors van respondre amb gran entusiasme, i ràpidament un gran nombre de pobles i ciutats demanaven poder acollir projeccions del cinematògraf, una demanda que era impossible de cobrir per part dels Lumière. La gran popularitat que va aconseguir el cinematògraf i la política d’aïllament establida pel llavors president William McKinley van propiciar l’aparició d’altres aparells per fer-los la competència. El gener de 1897, l’operari F. Mesguich va ser arrestat mentre filmava al carrer amb el pretext que no tenia permís per fer-ho. Al juny del mateix any, l’administració de duanes va declarar irregular l’entrada al país del material necessari per a les projeccions.[5]  Aquests fets van acabar propiciant la retirada del cinematògraf del mercat nord-americà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Primers dies del Cinema: noves contribucions franceses per Michel Casado, Thierry Lefebvre, a Collection Théorème (1996)
  3. 3,0 3,1 Jacques Rittaud-Hutinet. Le cinéma des origines: les frères Lumière et leurs opérateurs. Editions Champ Vallon, 1985, p. 21–. ISBN 978-2-903528-43-0 [Consulta: 31 març 2012]. 
  4. 4,0 4,1 Rittaud-Hutinet, Jacques. Antoine Auguste et Louis Lumière (en francès). Lyon: Éditions Lyonnaises d'Art et d'Histoire, 1994, p. 95. ISBN 2 84147 001 6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Toulet, Emmanuelle. Cinématographe, invention du siècle (en francès). Itàlia: Découvertes Gallimard, p. 176. ISBN 2-07-053054 X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]