Cel·luloide

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
La pilota (o bola) de tennis taula té 40 mm de diàmetre.

El cel·luloide és el nom que rep el material creat a partir de nitrocel·lulosa i càmfora, a més de tints i altres agents. És un derivat d'un polímer natural, la cel·lulosa, que trobem en materials com al fusta o el cotó.

En general és considerat com el primer termoplàstic. Inicialment, al 1856, es coneixia amb el nom de Parquesina, i com Xylonita el 1869, però John Wesley Hyatt, l'any 1870, el va registrar i patentar amb el nom de cel·luloide.

L'any 1887, Hannibal Williston Goodwin va teni la idea d'utilitzar el material com suport per a pel·lícula fotogràfica, i posteriorment també en el cinema; és per això que a les pel·lícules se les coneix popularment com "el cel·luloide".

Aquest nou material va ser utilitzat com a suport cinematogràfic fins a l'any 1940. Es va acabar substituint pel triacetat de cel·luloide perquè el nitrat, molt inflamable, combinat amb l'escalfor dels projectors de pel·lícules, sovint causava incendis a les sales de cinema i als magatzems.

Actualment, el seu ús és molt reduït. Avui en dia, s'empra en la fabricació de pilotes de tennis de taula, de pues de guitarra, en material sanitari i en l'àmbit artístic és utilitzat com a substitut de l'ibori.

Composició[modifica]

La composició més habitual del cel·luloide porta de 70 a 80 porcions nitrocel·lulosa (nitrat al 10.7 - 11.2% de nitrògen), 30 porcions càmfora, 0 a 14 porcions de tint, 1 a 5 porcions d'alcohol etíl·lic. A més també conté estabilitzadors i altres agents per augmentar l'estabilitat i per reduir la propietat de ser inflamable.

Nitrocel·lulosa

La nitrocel·lulosa, var ser sintetitzada a base de cotó, àcid nítric i àcid sulfúric per primer cop l'any 1845 per Christian Schönbein. Es tracta d'un sodi semblant al cotó. S'utilitza en l'elaboració de pintures, tints i altres productes.

Per obtenir-la cal fer una mescla d'1 volum d'àcid nítric (HNO3) i tres volums d'àcid sulfúric (H2SO4). La reacció de la cel·lulosa amb l'àcid nítric forma la nitrocel·lulosa. Tanmateix, el resultat a més de ser molt pur és altament explosiu. Com menys àcid sulfúric s'utilitzi, respectant a proporció 1HNO3:3H2SO4,, menys grau de puresa tindrà la nitorcel·lulosa.

Càmfora

La càmfora és una substància semi sòlida. Es representa amb la fórmula química C10H16O. Es troba a la fusta de l'arbre que porta el mateix nom. Va ser sintetitzada per primera vegada el 1903 per Gustav Komppa.

Propietats[modifica]

El cel·luloide és un material flexible, transparent, resistent a la humitat i molt inflamable. Permet ser tallat, plegat, perforat, estirat i laminat. Es pot modificar la seva forma amb aigua o aire calent.

El cel·luloide es pot dissoldre amb acetona, no és un bon aïllant elèctric i quan envelleix és un material que es va fent cada cop més dur. Si es crema, els productes que emet són tòxics.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cel·luloide Modifica l'enllaç a Wikidata