Cel·luloide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La pilota (o bola) de tennis taula té 40 mm de diàmetre.

El cel·luloide és el nom que rep el material creat a partir de nitrocel·lulosa i càmfora, a més de tints i altres agents. És un derivat d'un polímer natural, la cel·lulosa, que trobem en materials com al fusta o el cotó.

En general és considerat com el primer termoplàstic. Inicialment, al 1856, es coneixia amb el nom de Parquesina, i com Xylonita el 1869, però John Weasly Hyatt, l'any 1870, el va registrar i patentar amb el nom de cel·luloide.

L'any 1887, Hannibal Williston Goodwin va teni la idea d'utilitzar el material com suport per a pel·lícula fotogràfica, i posteriorment també en el cinema; és per això que a les pel·lícules se les coneix popularment com "el cel·luloide".

Aquest nou material va ser utilitzat com a suport cinematogràfic fins a l'any 1940. Es va acabar substituint pel triacetat de cel·luloide perquè el nitrat, molt inflamable, combinat amb l'esclafor dels projectors de pel·lícules, sovint causava incendis a les sales de cinema i als magatzems.

Actualment, el seu ús és molt reduït. Avui en dia, s'empra en la fabricació de pilotes de tennis de taula, de pues de guitarra, en material sanitari i en l'àmbit artístic és utilitzat com a substitut de l'ibori.

Composició[modifica | modifica el codi]

La composició més habitual del cel·luloide porta de 70 a 80 porcions nitrocel·lulosa (nitrat al 10.7 - 11.2% de nitrògen), 30 porcions càmfora, 0 a 14 porcions de tint, 1 a 5 porcions d'alcohol etíl·lic. A més també conté estabilitzadors i altres agents per augmentar l'estabilitat i per reduir la propietat de ser inflamable.

Nitrocel·lulosa

La nitrocel·lulosa, var ser sintetitzada a base de cotó, àcid nítric i àcid sulfúric per primer cop l'any 1845 per Christian Schönbein. Es tracta d'un sodi semblant al cotó. S'utilitza en l'elaboració de pintures, tints i altres productes.

Per obtenir-la cal fer una mescla d'1 volum d'àcid nítric (HNO3) i tres volums d'àcid sulfúric (H2SO4). La reacció de la cel·lulosa amb l'àcid nítric forma la nitrocel·lulosa. Tanmateix, el resultat a més de ser molt pur és altament explosiu. Com menys àcid sulfúric s'utilitzi, respectant a proporció 1HNO3:3H2SO4,, menys grau de puresa tindrà la nitorcel·lulosa.

Càmfora

La càmfora és una substància semi sòlida. Es representa amb la fórmula química C10H16O. Es troba a la fusta de l'arbre que porta el mateix nom. Va ser sintetitzada per primera vegada el 1903 per Gustav Komppa.

Propietats[modifica | modifica el codi]

El cel·luloide és un material flexible, transparent, resistent a la humitat i molt inflamable. Permet ser tallat, plegat, perforat, estirat i laminat. Es pot modificar la seva forma amb aigua o aire calent.

El cel·luloide es pot dissoldre amb acetona, no és un bon aïllant elèctric i quan envelleix és un material que es va fent cada cop més dur. Si es crema, els productes que emet són tòxics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cel·luloide Modifica l'enllaç a Wikidata