Càmfora
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Substància química | família de compostos |
|---|---|
| Massa molecular | 152,120115 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₁₆O |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D CC1(C2CCC1(C(=O)C2)C)C |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 0,99 g/cm³ (a 20 °C) |
| Índex de refracció | 1,47 |
| Moment dipolar elèctric | 2,95 D |
| Punt de fusió |
174 °C 174 °C |
| Punt d'ebullició | 204 °C (a 760 Torr) |
| Moment dipolar elèctric | 2,95 D |
| Pressió de vapor | 0,2 mm Hg (a 68 °F) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 0,6 % |
| Límit superior d'explosivitat | 3,5 % |
| Límit d'exposició promig ponderat en el temps | 2 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 66 °C |
| IDLH | 200 mg/m³ |
 2
2
0
| |
 | |
La càmfora és una cetona terpènica de fórmula C10H16O que s'extreu de la fusta del camforer, així com de moltes altres plantes,[1] o bé es produeix artificialment. Té dos enantiòmers, la R-càmofra i la D-càmfora, i és volàtil a temperatura ambient.
Alguns dels seus usos actuals són com a repel·lent de les arnes, com a antimicrobial, en l'embalsamament, en pirotècnia, com a rubefaent i com a plastificant del nitrat de cel·lulosa.
Referències[modifica]
- ↑ «Llista de plantes que contenen càmfora». Pherobase.(anglès)
