Estragó

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuEstragó
Artemisia dracunculus Modifica el valor a Wikidata
Estragon 1511.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'estragó, estragó i estragó sec Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereArtemisia
EspècieArtemisia dracunculus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'estragó o dragonet (Artemisia dracunculus),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies[2] que és utilitzada com a condiment culinari.[3]

Addicionalment pot rebre els noms de badiana, dragonera, herba dragonera i herba vinagrera. També s'ha recollit la variant lingüística estragon.[1]

Morfologia[modifica]

Artemisia dracunculus

Dicotiledònia herbàcia de tipus perenne. La seva alçada mai supera el metre però tampoc és menor de 50 centímetres. L'arrel en forma de rizoma serà la seva forma vegetativa durant la reproducció. Té tiges verdes fines i llargues, molt ramificades. Les fulles són de color verd fosc, llargues primes i acabades en punxa. Es troben disposades de forma alterna i amb pecíol curt. Disposa d'un limbe de color verd brillant, sencer i lanceolat. Trobem que les fulles tenen dimensions diferents segons la zona de la planta; així doncs, fulles petites a les puntes de les tiges, mentre que les fulles del peu són llargues i poden arribar a fer 7,5 cm. A les fulles conté elements epidèrmics com pèls secretors. Aquests seran responsables de la sortida a l'exterior una aroma forta i resistent i amb gust agre.

Sexualitat de la planta: podem observar un flòscul perifèric femení i un d'intermedi hermafrodita. La inflorescència és capítols globulosos i petits. La corol·la conté cinc pètals soldats que donen a la flor una forma tubular.

El fruit d'aquesta planta és un aqueni de color marró fosc. La seva forma vital de Raunkjaer és sense la seva part aèria.

Taxonomia[modifica]

Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné.[2]

Subespècies[modifica]

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les següents subespècies:[2]

  • Artemisia dracunculus var. changaica (Krasch.) Y.R.Ling
  • Artemisia dracunculus var. dracunculus
  • Artemisia dracunculus var. pamirica (C.Winkl.) Y.R.Ling & Humphries
  • Artemisia dracunculus var. qinghaiensis Y.R.Ling
  • Artemisia dracunculus var. turkestanica Krasch.

Sinònims[modifica]

Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia dracunculus:[2]

  • Artemisia dracunculus subsp. typica H.M.Hall & Clem.
  • Draconia dracunculus (L.) Soják
  • Oligosporus dracunculus (L.) Poljakov

Ecologia[modifica]

Aquest arbust no el trobarem a la península a menys que no sigui en cultiu per a indústria. Tot i això és una planta molt distribuïda per diferents zones del planeta. Trobem, llavors, al sud d'Anglaterra, França, Rússia, algunes zones dels Estats Units, Mèxic i, fins i tot, algunes zones del Canadà.

Farmacologia[modifica]

És coneguda aquesta "herba" com a espècia en cuina, donant aroma i gust suau a diferents plats, molt utilitzat en la gastronomia mexicana i mediterrània. És també un dels ingredients imprescindibles de la salsa bearnesa. Però no només té aquesta activitat aromatitzant sinó que s'han descobert diferents principis actius que aporten a l'estragó diferents qualitats per al seu ús en farmacologia.

Estragol

Com a droga s'utilitzen les fulles. Aquestes es componen d'olis essencials:

Té accions eupèptiques, carminatives i emmenagogues. El que té usos en digestions pesades, regulació dels períodes menstruals, en meteorisme, singlot, anorèxia i inapetència alimentaria.

L'arrel també ha estat utilitzada de forma tòpica en mossegades de gossos i serps. I les fulles fresques tenen ús en dolors artrítics i prevenció d'accidents vasculars.

Es troba en forma de diferents preparats per a l'administració com cataplasmes, banys per a peus i mans en dolor artrítics, envoltat de gases per a dolor de queixals i infusions.

Toxicitat[modifica]

Cal tenir en compte que un excés o sobredosificació té activitat neurotòxica. Aquesta neurotoxicitat comporta paràlisi reversible dels músculs.

Cal evitar l'estragol en embarassades, ja que té efectes carninogèns en el fetus. També s'ha d'evitar durant la lactància perquè pot anar a la llet materna provocant també efectes carcinògens sobre el nounat.

Conreu de l'estragó[modifica]

És una planta que suporta bé el sol. El terra cal que no sigui gaire humit i més aviat arenós. També es pot cultivar a casa en test i es pot usar com a planta ornamental en jardins.

Té una moderada resistència al fred i el reg s'ha de fer cada 2-3 dies a l'estiu evitant que quedi anegada. Cal un adob mineral a la primavera. Les seves arrels no són resistents així que cal atenció especial. Per a aconseguir una planta robusta i amb moltes ramificacions cal una poda a la tardor des de la base deixant gairebé només el peu.

Cada dos anys i durant el període de primavera serà necessari treure-la d'arrel, dividir-la i tornar-la a plantar per esqueixos.

La multiplicació es dona per esqueix de l'estoló tallant una part de l'arrel. A l'estiu apareixeran les seves flors verdoses.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Artemisia dracunculus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Artemisia dracunculus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r juliol 2022].
  3. «estragó ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia[modifica]