Etlingera elatior
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Dades insuficients | |
| UICN | 117234456 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zingiberales |
| Família | Zingiberaceae |
| Gènere | Etlingera |
| Espècie | Etlingera elatior R.M.Sm., 1986 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Alpinia elatior |
El bastó d'emperador (Etlingera elatior) és una planta de la família de les zingiberàcies.
.jpg)
Descripció[modifica]
Planta apta per a jardins tropicals; les seues fulles oblongues, d'1 m de llarg, tenen pecíols foliars de 6 m com els del bambú. A la primavera, en surt un ram de floretes escarlata vorejades de blanc o daurat, incrustat en un con ceri piramidal de bràctees roig brillant amb marges rosats, que de vegades arriben a 25 cm de diàmetre en obrir-se. La inflorescència neix en un escap de 1,5 m.[1]
Distribució[modifica]
Planta originària d'Indonèsia.
Química[modifica]
De les fulles d'E. elatior, s'han aïllat tres àcids cafeoilquínics, incloent l'àcid clorogènic (CGA), i tres flavonoides: quercitrina, isoquercitrina i catequina.[2] El contingut de CGA és significativament major que en les flors de Lonicera japonica (lligabosc japonés), la font comercial.[3] S'ha desenvolupat un protocol per produir un extracte estandarditzat d'herbes de CGA a partir de fulles d'E. elatior (40%) així com el CGA comercial d'extractes de flors del lligabosc (25%).[2]
Les fulles d'E. elatior tenen el major efecte antioxidant, antibacterial i d'inhibició de tirosina de les cinc espècies d'Etlingera estudiades.[4] Les propietats antioxidants (AOP) de les fulles són significativament més fortes que les de les flors i els rizomes. Les fulles de les poblacions de les terres altes tenien valors AOP més alts que els seus homòlegs de les terres baixes. L'assecat tèrmic de les fulles provoca descensos dràstics d'AOP, mentre que les fulles liofilitzades en mostren valors significativament més alts.[2] Els extractes etanòlics de les inflorescències tenen activitat antimicrobiana i són citotòxics per a les cèl·lules HeLa.[5] L'activitat antioxidant dels diarilheptanoides aïllats de rizomes és major que en α-tocoferol.[6] E. elatior té un efecte antioxidant contra l'hepatotoxicitat induïda per plom en rates.[7]
Taxonomia[modifica]
Etlingera elatior fou descrita per (Jack) R.m.sm. en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 43(2): 244–245. 1986.[8]
- Sinonímia
- Achasma yunnanensis T.L. Wu & S.J. Chen
- Alpinia acrostachya Steud.
- Alpinia diracodes Llois.
- Alpinia elatior Jack
- Alpinia javanica (Blume) D.Dietr.
- Alpinia magnifica Roscoe
- Alpinia speciosa (Blume) D.Dietr.
- Amomum magnificum (Roscoe) Benth. & Hook.f. ExB.D.Jacks.
- Amomum tridentatum (Kuntze) K.Schum.
- Bojeria magnifica (Roscoe) Raf.
- Cardamomum magnificum (Roscoe) Kuntze
- Cardamomum speciosum (Blume) Kuntze
- Cardamomum tridentatum Kuntze
- Diracodes javanica Blume
- Elettaria speciosa Blume
- Etlingera elatior var. alba Todam & C.K.Lim
- Etlingera elatior var. pileng Ongsakul & C.K.Lim
- Geanthus speciosus Reinw. exBlume
- Hornstedtia imperialis (Lindl.) Ridl.
- Nicolaia elatior (Jack) Horan.
- Nicolaia imperialis Horan.
- Nicolaia intermèdia Valeton
- Nicolaia magnifica (Roscoe) K.Schum. exValeton
- Nicolaia speciosa (Blume) Horan.
- Phaeomeria imperialis Lindl.
- Phaeomeria magnifica (Roscoe) K.Schum.
- Phaeomeria speciosa (Blume) Koord.[9]
Referències[modifica]
- ↑ VV AA. Botánica. Köneman, 2006. ISBN 10: 3-8331-2158-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chan, E.W.C. (2009). “Bioactivities and chemical constituents of leaves of some Etlingera species (Zingiberaceae) in Peninsular Malaysia”. Ph.D. thesis, Monash University, 305 p.«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-12-03. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ Chan; Lim; Ling; Tan; Lim «Caffeoylquinic acids from leaves of Etlingera species (Zingiberaceae)». ScienceDirect. DOI: 10.1016/j.lwt.2009.01.003.
- ↑ Chan; Lim; Omar «Antioxidant and antibacterial activity of leaves of Etlingera species (Zingiberaceae) in Peninsular Malaysia». ScienceDirect. DOI: 10.1016/j.foodchem.2007.03.023.
- ↑ Mackeen «Antimicrobial and cytotoxic properties of some Malaysian traditional vegetables (ulam)». . DOI: 10.1076/phbi.35.3.174.13294.
- ↑ Habsah «Antioxidative constituents of Etlingera elatior». Journal of Natural Products. DOI: 10.1021/np040098l.
- ↑ Haleagrahara N, Jackie T, Chakravarthi S, Rao M, Kulur A "Protective effect of Etlingera elatior (torch ginger) extract on lead acetate--induced hepatotoxicity in rats." J Toxicol Sci. 2010;35(5):663-71 doi:10.1016/j.fct.2010.06.04
- ↑ «Etlingera elatior». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 juliol 2015].
- ↑ «Etlingera elatior». The Plant List. [Consulta: 27 juliol 2015].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
- Flora of Xina Editorial Committee. 2000. Flora of Xina (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Maas, P. J. M. & H. Maas van de Kamer. 2003. Zingiberaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. III. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 93: 846–856.
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576. Secretària de Recursos Naturals i Ambient, Tegucigalpa.
- Vásquez Martínez, R., R. P. Rojas Gonzales & I. Rodríguez R. 2002 [2003]. Addicions a la flora peruana: espècies noves, nous registres i estats taxonómicos de les Angiospermes pel Perú. Arnaldoa 9(2): 43–110.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etlingera elatior |