Vitamina E

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicVitamina E
VitaminEstructure.png
Substància vitamina
Massa molecular 430,381081 uma
Estructura química
Fórmula química C₂₉H₅₀O₂
Identificadors
CAS 1406-18-4
MeSH D014810
Modifica dades a Wikidata

La vitamina E és una vitamina liposoluble. Va ser reconeguda per primer cop com un factor en els olis vegetals. Va ser descoberta quan unes rates estèrils, alimentades exclusivament amb llet de vaca, van tornar a ser fèrtils. Posteriorment, es va aïllar el germen de blat i se li va assignar el nom de tocoferol (del grec tokos, donar llum).

Depenent dels metils (-CH3) de l'anell que forma la vitamina E, classificarem els tocoferols en: α-, β-, γ- o δ-tocoferol. Tots quatre tocoferols actuen eliminant els radicals lliures, ja que tenen un gran poder antioxidant.

La vitamina E és absorbida en els intestins i empaquetada en un quilomicró. Aquest quilomicró arriba al fetge i lliura la vitamina E. El fetge pot exportar aquesta vitamina en lipoproteïnes de molt baixa densitat (es representa amb les sigles LMBD, o en anglés VLDL, very low density lipoproteins). D'acord amb la seva natura lipofílica, la vitamina E s'emmagatzema en membranes cel·lulars, altres lipoproteïnes, però la major part de les vegades en el teixit adipós.

La funció principal de la vitamina E és la d'actuar com un antioxidant eliminant els radicals lliures i l'oxigen molecular. També és important per la prevenció de la peroxidació dels àcids grassos de membrana. Tot i que l'α-tocoferol és el més abundant, el γ- i el δ-tocoferol són els més actius. A més a més, la investigació ha demostrat que els efectes anticàncer es deuen al γ- i al δ-tocoferol.

Els fruits secs, les llavors i els olis vegetals són les millors fonts d'α-tocoferol. La majoria de les dietes dels Estats Units s'obtenen γ-tocoferol de la soja, la colza, el blat de moro i altres olis vegetals.

Fruits secs i llavors (mil·ligrams per 100g)
Llavors de gira-sol 52
Nous 22
Ametlles 21
Avellanes 21
Maranyons 11
Cacauets torrats 11
Nous del Brasil 7
Nou pecana 2
Segons i lleguminoses (mil·ligrams per 100g)
Germen de blat 28
Mongetes de soja seques 20
Segó d'arrós 15
Faves seques 8
Segó de blat 8
Olis (mil·ligrams per 100g)
Germen de blat 250
Soja 92
Blat de moro 80
Gira-sol 63
Càrtam 38
Sèsam 28
Cacauet 24

La hipovitaminosi de la vitamina E (dèficit) implica la fragilitat dels glòbuls vermells que comporta anèmia, destrucció dels eritròcits i degeneració muscular. A les rates els pot provocar la degeneració dels ronyons, l'aparició de pigments marronosos a més de l'esterilitat. Tot i que encara no s'ha comprovat si la manca d'aquesta vitamina pot provocar l'esterilitat als ésser humans. D'altra banda, una hipervitaminosi de la vitamina E (excés) pot donar deficiència de Vitamina K.

Bibliografia[modifica]

  • LEHNINGER; Bioquímica, Ediciones Omega, S.A., Barcelona, 1985
  • CARPER, Jean; Los alimentos, medicina milagrosa, Amat editorial, Espanya, 2013
  • themedicalbiochemistrypage.org
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitamina E Modifica l'enllaç a Wikidata