7 de març
| << | Març 2018 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs. Queden 299 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1714 - Rastatt (Baden-Württemberg, Alemanya): Àustria i França van signar el Tractat de Rastatt que completava el Tractat d'Utrecht al final de la Guerra de Successió Espanyola. En aquest tractat, Àustria va obtenir les possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos espanyols i França es va haver de retirar del marge dret del riu Rin. Aquest tractat, el primer redactat en francès, representa l'inici de l'ús d'aquesta llengua com a llengua franca de la diplomàcia.
- 2009: Manifestació Deu Mil a Brussel·les a Brussel·les de 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació.[1]
- Resta del món
- 1775 - l'Índia: l'Imperi britànic obté el control de Salsette i Vasai en el Tractat de Surat abans de la primera Guerra Maratha.
- 1876, Boston, Massachusetts, EUA: Alexander Graham Bell patenta el telèfon.
- 1936, Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.[2]
- 1938, mar Mediterrània, Batalla del cap de Palos enfront del far de cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares del bàndol nacional, guerra Civil espanyola).[3]
- 1966, Palomares (Almeria), Andalusia, Espanya: l'aleshores ministre espanyol Manuel Fraga es banya a mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca - després de l'accident nuclear de Palomares - per demostrar que no hi havia perill de radioactivitat.
- 1972, Madrid, Espanya: la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
- 1989, Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 1991: El Congrés dels Diputats espanyol aprova la creació de l'Institut Cervantes.
- 1996, Ramallah, Cisjordània: s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 2009: Llançament de la Missió Kepler, una missió de la NASA a la recerca d'exoplanetes.
- 2010: Kathryn Bigelow, primera guanyadora d’un Oscar a la millor direcció, per The hurt locker (2008).
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1610, Barcelona: Miquel Parets i Alaver, assaonador i cronista.
- 1927, Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català.
- 1931, Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català.
- Resta del món
- 1687, Auxerre: Jean Lebeuf, historiador, músic i erudit francès.
- 1857, Wells, Imperi Austrohongarès: Julius Wagner-Jauregg, neuròleg i psiquiatre, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1927 (m. 1940).
- 1875, Ziburu, França: Maurice Ravel, compositor francès (m. 1937).
- 1936, París, França: Georges Perec, escriptor francès (m. 1982).
- 1938:
- Nova York EUA: David Baltimore, microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975.
- Carcassona, Llenguadoc, França: Albert Fert, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 2007.
- 1942, Copenhaguen, Dinamarca: Erik Clausen, actor, guionista i director de cinema danès]].
- 1962, Sevilla, Espanya: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català.
- 1964, Los Angeles, Califòrnia: Bret Easton Ellis, escriptor nord-americà.
- 1980, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1880 - València: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en català i en castellà i historiador valencià.
- 1943 - Sant Just Desvern: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català (n. 1890).
- 1955 - Barcelona: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.
- 1962 - Madrid, Espanya: Juan Calvo Domenech, actor valencià.
- 2002 - Deià: Mati Klarwein, pintor.
- Resta del món
- 322 aC - Eubea, Grècia: Aristòtil, filòsof grec.
- 1274 - monestir de Fossanova, Priverno, Campània, Itàlia: Sant Tomàs d'Aquino, filòsof cristià.
- 1724 - Ciutat del Vaticà, Roma: Michelangelo dei Conti, papa que regnà amb el nom d'Innocenci XIII.
- 1908 - l'Havana, Cuba: Manuel Curros Enríquez, escriptor en gallec.
- 1931 - Davos, cantó dels Grisons, Suïssa: Theo van Doesburg, pintor holandès.
- 1932 - París, França: Aristide Briand, polític francès.
- 1954 - Kiel (Alemanya): Otto Paul Hermann Diels, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1876).
- 1967 - París: Alice B. Toklas, escriptora estatunidenca, companya de Gertrude Stein (n. 1877).
- 1997 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Edward Mills Purcell, enginyer i físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1912).
- 1999 - Hertfordshire, Kent, Anglaterra: Stanley Kubrick, director de cinema.
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral:
- santes Perpètua i Felicitat, màrtirs;
- sant Pau el Simple, eremita;
- sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efraïm del Quersonès, bisbes i màrtirs;
- sant Ardó d'Aniana, abat;
- venerable Maria Clotilde de França, reina.
Referències[modifica]
- ↑ http://www.deumil.ca/
- ↑ Slavicek, Louise Chipley. The Treaty of Versailles (en anglès). Infobase Publishing, 2010, p. 99. ISBN 1438131321.
- ↑ Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española (en castellà). Círculo de Lectores, 1976, p. 856. ISBN 84-226-0874-X.
