Josep Escolà i Segalés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Escolà
Biografia
NaixementJosep Escolà i Segalés
28 agost 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1998 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFutbolista i entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata –  1948 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
- UE Sants
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1933-1934
1934-1937
1937-1939
1940-1949
UE Sants
FC Barcelona
FC Sète
FC Barcelona

37

115

31

55
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1931-1948[1]
1941-1945
Catalunya Catalunya
Espanya Espanya
10
2
2
1
Equips entrenats
1949-1950
1951-1952
1954-1955
1955–1956
CF Badalona
CE Sabadell
CE Castelló
Llevant UE

Josep Escolà i Segalés, conegut com el catedràtic del futbol,[2] (Barcelona 1914 - 1998) fou un futbolista que va destacar per la seva intel·ligència, visió de joc, qualitat i potent xut a porta, a més de la seva noblesa dins el camp.

Trajectòria[modifica]

Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip del Sants.[2] Un any després va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.[2]

La suspensió de la Lliga a conseqüència de la Guerra Civil va fer que el Barça realitzés una gira per Mèxic i els Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedició blaugrana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escolà, que va fitxar pel Seta i va fixar la seva residència a França.[2] Hi va romandre fins al final del conflicte bèl·lic, i el 1940 va tornar al Barcelona, tot i que abans la Federació Espanyola el va sancionar amb un any de suspensió.[2]

Va disputar un total de 253 partits amb el Barça, en els quals va marcar 220 gols, i va conquerir tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmarès es va poder veure augmentat amb la Copa del 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre serà recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escolà quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'última intervenció en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia després.

Retirat el 1949, Escolà va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com a entrenador. Va dirigir el Badalona, Sabadell, Castelló, salvant l'equip del descens a Tercera divisió, i Llevant, al qual va ascendir de Tercera a Segona Divisió. Posteriorment va passar a formar part del cos tècnic del Barcelona, com a preparador dels equips infantils, i en aquest càrrec va romandre fins a la seva jubilació.

El seu fill Ricard Escolà i Sala també fou futbolista professional.[3]

Palmarès[modifica]

FC Barcelona

Referències[modifica]

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. «Ricardo Escolá cuelga las botas». Mundo Deportivo, 05-02-1969. [Consulta: 17 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]