Josep Escolà i Segalés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Escolà
Dades personals
Nom complet: Josep Escolà i Segalés
Data de naixement: 28 d'agost de 1914
Lloc de naixement: Barcelona, Catalunya
Data de defunció: 7 de març de 1998(1998-03-07) (als 83 anys)
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya
Posició: Davanter
Clubs juvenils
UE Sants
Clubs professionals1
Anys Club PJ(Gols)2
1933-1934 UE Sants
1934-1937 FC Barcelona 37 (31)
1937-1939 FC Sète
1940-1949 FC Barcelona 115 (55)
Selecció nacional
1931-1948[1] Catalunya Catalunya 10 (2)
1941-1945 Espanya Espanya 2 (1)
Equips entrenats
1949-1950 CF Badalona
1951-1952 CE Sabadell
1954-1955 CE Castelló
1955–1956 Llevant UE
1 Estadístiques només de la lliga nacional. 2 Partits jugats (Gols)

Josep Escolà i Segalés, conegut com el catedràtic del futbol,[2] (Barcelona 1914 - 1998) fou un futbolista que va destacar per la seva intel·ligència, visió de joc, qualitat i potent xut a porta, a més de la seva noblesa dins el camp.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip del Sants.[2] Un any després va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.[2]

La suspensió de la Lliga com a conseqüència de la Guerra Civil va fer que el Barça realitzés una gira per Mèxic i els Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedició blaugrana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escolà, que va fitxar pel Seta i va fixar la seva residència a França.[2] Hi va romandre fins al final del conflicte bèl·lic, i el 1940 va tornar al Barcelona, tot i que abans la Federació Espanyola el va sancionar amb un any de suspensió.[2]

Va disputar un total de 253 partits amb el Barça, en els quals va marcar 220 gols, i va conquerir tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmarès es va poder veure augmentat amb la Copa del 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre serà recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escolà quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'última intervenció en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia després.

Retirat el 1949, Escolà va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com a entrenador. Va dirigir el Badalona, Sabadell, Castelló, salvant l'equip del descens a Tercera divisió, i Llevant, al qual va ascendir de Tercera a Segona Divisió. Posteriorment va passar a formar part del cos tècnic del Barcelona, com a preparador dels equips infantils, i en aquest càrrec va romandre fins a la seva jubilació.

El seu fill Ricard Escolà i Sala també fou futbolista professional.[3]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

FC Barcelona
  • Torneig d'Històrics: 1
    • 1948

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. «Ricardo Escolá cuelga las botas». Mundo Deportivo, 5 febrer de 1969. [Consulta: 17 gener 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]