Vés al contingut

La Claca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLa Claca
Dades
Tipusgrup de teatre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1968
FundadorTeresa Calafell i Joan Baixas i Arias Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1989 Modifica el valor a Wikidata

La Claca - o Putxinel·lis Claca o Teatre de La Claca - va ser un destacat grup de teatre independent, en català i compromès políticament dels que van sorgir a Catalunya als anys 70 del segle xx.[1][2] Va ser creada amb el nom de Putxinel·lis Claca com a companyia de teatre per a públic en un principi infantil l'any 1968 pels titellaires Teresa Calafell i Joan Baixas.[3]

Història

[modifica]

Va néixer com a companyia de titelles i ninots, continuadora de la tradició titellaire catalana (els Vilà, els Anglès o Vigués i Mauri) i innovant-la amb l'ús de noves tècniques i materials. Va anar evolucionant a espectacles per a totes les edats i cada vegada de caràcter més pròpiament teatrals. L'any 1978 va presentar Morí el Merma ja amb el nom de Companyia de Teatre La Claca. Va desaparèixer l'any 1988, després de vint anys d'actuacions.[4]

Considerada una de les companyies teatrals d'Espanya amb més prestigi internacional,[5] la Claca ha estat convidada a més de setanta festivals arreu del món i ha actuat en espais com el Gran Teatre del Liceu, els Riverside Studios de Londres, el Centre Georges Pompidou de París, la Sydney Opera House o el Lincoln Center de Nova York.[4] A Llançà cada juliol des de 2012 se celebra un festival d'arts escèniques per a tots els públics, a l'aire lliure, amb el nom de Festival Claca.[6]

A part de representar a tot Catalunya i Espanya, la companyia va tenir una gran repercussió internacional. La Claca va actuar en seus com al Centre Georges Pompidou de París, el Riverside Studios de Londres, la Sydney Opera House a Austràlia, el Lincoln Center de Nova York o el Teatro di Porta Romana de Milà i països com Dublín, Dinamarca, Noruega, Suècia o Ginebra. A més, va participar en festivals com per exemple el Hong Kong Arts Festival, el Spoleto Festival de Charleston i el The Baltimore International Theater Festival als Estats Units, el Festival Mondial de Charleville-Mézièrs a França, el New Aspect International Arts Festival de Taiwan o la Mostra de Teatro Espanhol de Lisboa.

Principals espectacles

[modifica]
  • A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou (1968). Versió lliure de "El cercle de guix" (dBertolt Brecht) de Xavier Romeu, amb música de J. M. Martí. Espectacle per a adults amb titelles de guant i actors.
  • Les Aventures de Pinotxo (1968). Versió lliure de l'obra de Carlo Collodi.
  • N'Espardenyeta (1969). Rondalla mallorquina, dramatúrgia de Jaume Vidal Alcover. Espectacle per a nens amb titelles de guant. Estrenat el 1969 al Teatre Romea.
  • No diguis molt bé del ruc fins que el tinguis conegut (1970). Òpera bufa d'improvisació multitudinària. Text i muntatge amb F. Bofill.
  • El conte de les aïgues (1970). Obra de Joan Baixas sense text, inspirada en una llegenda dels natius americans Pueblo. Espectacle per a nens amb una tècnica especial de titelles-objecte.
  • Breu record de Tirant lo Blanc (1971). Adaptació de Maria Aurèlia Capmany amb música de Clausells-Casals. Espectacle per a nens amb titelles de tija.
  • Calaix de sastre (1971). Espectacle per a adults amb una tècnica especial de titelles-objecte conformat dels números: No m'agraden els ninots, Les Botes, La Navalla, La Pilota, El Pallasso, Pintura, Strip-tease, Caixa de Sorpreses, etc.
  • Els tres plets de Pasqua Granada (1972). Adaptació de l'obra d'Enric Valor.
  • El Porc, l'Ovella i el Corb (1972). Diversos textos de Francesc Eixeminis.
  • La serp del riu, el tigre de la selva (1972). Adaptació de l'argument d'una òpera xinesa.
  • Xupinel·lilaca (1972).Col·laboració amb Dani Freixas.
  • En Martinet i la Pepeta (1972). Textos de Punch and Judy de Polichinelle i Karaguez traduïts per Xavier Romeu.
  • Malaltia misteriosa (1973). Textos de Punch and Judy de Polichinelle i Karaguez traduïts per Xavier Romeu.
  • L'or (1973). Adaptació de l'obra de Blaise Cendrars.
  • La flor romanial (1974). Adaptació de la versió d'Antoni Maria Alcover per part de Joan Baixas. Espectacle per a nens amb titelles de guant.
  • El drac del Castell dels Moros (1974). Text de Joan Baixas. Espectacle per a nens amb titelles-objecte.
  • Nyaps, davant d'un mirall (1975). Obra de Joan Baixas sense text, amb els números: Teiatru, Manipulacions damunt d'una taula, Bufades al foc (homenatge a Antoni Tàpies), Ocell de pas (homenatge a Saul Steinberg), etc. Espectacle per a adults amb marionetes de fil, va ser estrenat al Palau de la Música Catalana durant el III Festival Internacional de Titelles de Barcelona.
  • En Pere sense por (1975). Representat també amb el nom de Pere poca por, Juan sin miedo (en castellà) o Peter without fear (en anglès). Espectacle popular per a nens i adults, es representa a l'aire lliure amb gegants i cap-grossos.
  • Quadres d'una exposició (1976). Obra de Joan Baixas sobre música de Modest Mussorgsky. Espectacle per a nens amb ombres xineses.
  • Mori el Merma! (1978). Adaptació de Ubu roi (Alfred Jarry) de Joan Baixas i la companyia. Els ninots utilitzats - de gran format - van ser construïts per La Claca seguint les instruccions de Joan Miró, qui després els va pintar en una sessió especial. Espectacle amb gegants i cap-grossos.
  • Peixos abissals (1980-1983). Trilogia d'espectacles basada en tres rondalles: En Joan de l'Ós, amb màscares, marionetes de fil i decorats inspirant en Antoni Tàpies; L'espasa blava, basada en un conte de Lu-Sing i en col·laboració amb Antonio Saura; i Mari Lamiña, basat en un projecte d'Eduardo Chillida.
  • Antologia (1981). Espectacle popular recull d'alguns dels èxits de la companyia, com per exemple Mori el Merma o En Joan de l'Ós. Es va estrenar al Riverside Studio de Londres i va gaudir d'una àmplia trajectòria internacional.
  • Les aventures d'Hèrcules a l'Atlàntida (1983). Text de Joan Baixas a partir de poemes de Jacint Verdaguer. Espectacle amb màscares i titelles de guant.
  • El bosc de rondalles (1984). Inspirada en diferents llegendes; programa de trobada entre la companyia i altres artistes.
  • El món a l'Inrevés (1985). Obra sense text amb la col·laboració de Cesc Gelabert, J. A. Amargós i Jaume Sorribas.
  • Laberint o El quid de don qui? Laberint (1985). Peça inspirada en una llegenda del mateix nom, creada amb la col·laboració de l'artista visual Roberto Matta. La música - sota el nom de Don Qui au Labyrinthe - va ser composta pel fill de l'artista, Ramuntcho Matta. El Laberint va ser estrenat oficialment a Alacant, però va fer prèvies al Centre Georges Pompidou de París - jornada creativa davant l'exposició retrospectiva de Matta al centre - o a Lisboa. L'any 1986 va estrenar-se l'obra El quid de don qui? Laberint a Barcelona, amb motiu de les Festes de la Mercè.
  • Un març d'ous (1986). Acció: la companyia organitza un mes d'activitats i vida artística a Sant Esteve de Palautordera a partir de la carpa.
  • Clacabaret: Frivolites Arrevistades (1986). Estrenada a Canet de Mar.

Referències

[modifica]
  1. ↑ La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
  2. ↑ Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)
  3. ↑ Aproximació a una cronologia del teatre català, de la postguerra al segle XXI RACO, Revistes Catalanes amb Accès Obert, coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya. Patrocinat per la Generalitat de Catalunya. Document pdf. (català)
  4. ↑ 4,0 4,1 La Claca Arxivat 2018-09-19 a Wayback Machine. INAEM (castellà)
  5. ↑ 'Taller de Teatro' se dedica al grupo Teatre la Claca, El País, Madrid, 14 de gener de 1984. (castellà)
  6. ↑ «Festival Claca. Arts escèniques a l'aire lliure». Arxivat de l'original el 2018-09-18. [Consulta: 18 setembre 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Núria Santamaria, Francesc Foguet i Boreu, La revolució teatral dels setanta, editorial Punctum, 2010. ISBN 9788493737153 (català)
  • Josep A. Martín, El teatre de titelles a Catalunya, Biblioteca Serra d'Or, 1998. ISBN 9788478269044 (català)
  • L'escenografia catalana, Diputació de Barcelona, 1986. (català)
  • Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Claca&oldid=36602015»