Llançà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLlançà
Bandera de Llançà Escut de Llançà
Bandera de Llançà Escut de Llançà
Llançà.JPG
Vista del Port de Llançà

Localització
Localització de Llançà.png
42° 22′ 00″ N, 3° 09′ 09″ E / 42.366666666667°N,3.1525°E / 42.366666666667; 3.1525
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà
Població
Total 4.934 (2016)
• Densitat 176,21 hab/km²
Gentilici llançanenc, llançanenca
Geografia
Superfície 28 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 4 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Pere Vila i Fulcarà (2017)
Indicatius
Codi postal 17490
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17092
Codi IDESCAT 170926
Altres dades
Agermanament Pont del Casso

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l'Alt Empordà. És al nord del Cap de Creus.

Geografia[modifica]

Està envoltat de parcs naturals: el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i el Parc Natural del Cap de Creus. Limita amb Colera al nord, Vilamaniscle i Garriguella l'oest, La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva) al sud, i amb el mar Mediterrani a l'est.

Platges:

  • Platja Petita del Futaner
  • Platja Gran del Futaner
  • Platja de Bramant
  • Platja de Canyelles
  • Platja del Cros
  • Platja Sota d'en Canals
  • Platja de Grifeu
  • Platja Sota del Parador
  • Platja de l'Alguer
  • Platja Sant Jordi
  • Platja de l'Argilera
  • Platja del Port
  • Platja la Gola
  • Platja de les Carboneres
  • Platja de l'Embarril
  • Platja del Morer
  • Platja de les Titarolites
  • Platja de la Farella
  • Platja de la Farella del Mig
  • Platja de les Tonyines
  • Platja del Motlló
  • Platja del Cau del Llop
Vistes panoràmiques de Llançà

Història[modifica]

El territori del municipi de Llançà està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el dolmen del puig d'Esquers i el de la Tomba de l'Abat.[1]

A la Segona Guerra Púnica, les tropes de l'exèrcit romà, comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a Empúries i a Deciana (Llançà),[2] amb la finalitat estratègica de tallar el subministrament a l'exèrcit d'Anníbal Barca que pretenia conquerir la república romana.

El 862 Deciana fou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta des del mar, on ara és la vila, per amagar-se dels pirates sarraïns.[3] El 1344 el comte Ramon Berenguer I d'Empúries va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d'Aragó Pere el Cerimoniós. El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la capella del Port.

El segle XVIII l'economia coneix un gran creixement amb la producció i l'exportació de vi i oli. A mitjan segle es construeix el temple parroquial de sant Vicenç i s'urbanitzen els voltants. L'estrena, el 20 de gener del 1878 de l'estació del ferrocarril a la línia entre Girona i Portbou va inaugurar el desenvolupament del turisme als inicis, sobretot d'estiuejants des de Figueres.[4] Fins a l'arribada del turisme la dècada del 1960, al port hi havia algunes barraques de pescadors i prou. El 1991 va ser nomenada ciutat pubilla de la sardana.

Demografia[modifica]

Platja de Llançà
Entitat de població Habitants
Valleta 23
el Port 1.661
Llançà 3.456
Dades: 2011. Font: Idescat
Port de Llançà
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
54 - 69 522 1.322 1.763 2.216 1.813 1.829 1.954
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.164 2.021 1.832 1.713 1.859 2.682 3.001 3.432 3.557 3.703
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.843 3.930 4.063 4.129 4.205 4.611 5.082 5.214 5.105 4.970
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Plaça Major de la Vila

Llocs d'interès[modifica]

  • Església de Sant Vicenç. Segle XVIII, construïda sobre restes d'un temple romànic.
  • Sant Martí de Vallmala o de Fontanet, preromànic.
  • Sant Silvestre de Valleta, segle IX.
  • Capella de la Mare de Déu del Port.
  • Sant Genís del Terrer.
  • Torre romànica, segle XIII.
  • Arbre de la Llibertat, plantat a la plaça el 1870.
  • Illot del Castellar. És el punt més oriental del municipi. Està unit a terra ferma per un vial artificial.
  • Capella del Port
    Dolmen del puig d'Esquers.
  • Dolmen del Passatge o Tomba de l'Abat.
  • Búnquer "Argilera", 1944-1949.
  • Tamariu de Grifeu.
  • Búnquer de "Cap de Ras", 1944-1949.
  • Sòcol de pedra de l'arbre de la plaça, s.XVII.
  • Palau de l'Abat, construcció primitiva s.XI.
  • Torre de l'Homenatge, s.XII-XIV.
  • Refugi "Plaça de la República", 1938-1939.
  • Molí de Vent "la Torre", s.XVII.
  • Platja de la Gola, vistes des de l'Illot del Castellar.
    Camí de ronda Llançà-Port de la Selva.
  • Zona natural del Cap de Ras.
Església de Sant Vicenç

Cultura i festes[modifica]

  • Museu de l'aquarel·la - Fundació Martínez Lozano.[5]
  • Festa major d'hivern de Sant Vicenç. Es celebra el 22 de gener.
  • Festa major d'estiu. Es celebra a l'agost.
  • Festa del Port. Es celebra per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.
  • Carnaval, es celebra al febrer.
  • Festa d'homenatge a la vellesa.
  • Festival d'Arts Escèniques a l'Aire Lliure, es celebra al juliol.
  • Jornades Gastronòmiques, es celebra al juny.
  • Fira de Mar, es celebra a finals d'agost.

Llançanencs il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tarrús, Josep; Badia, Joan; Bofarrull, Benjamí; Carreras, Enric; Piñero, Dídac. Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i el Vallespir oriental. Segona edició. Figueres: Brau, edicions, 1996, p. 109 (Guies del Patrimoni Comarcal). 
  2. «Història». Ajuntament de Llançà, s.d. [Consulta: maig del 2016].
  3. Empordàguia
  4. Bernils, Josep Maria «Cent anys del ferrocarril a Figueres». Annals empordanesos, 1997, pàg. 94, 99, 100.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]