Navata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNavata
Bandera de Navata Escut de Navata
Bandera de Navata Escut de Navata
Navata6.jpg
Imatge del poble de Navata

Localització
Localització de Navata respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 13′ 27″ N, 2° 51′ 41″ E / 42.224037°N,2.861417°E / 42.224037; 2.861417
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 3
Població
Total 1.329 (2016)
• Densitat 71,84 hab/km²
Gentilici Navatenc, navatenca
Geografia
Superfície 18,5 km²
Altitud 145 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jaume Homs Campamar
Indicatius
Codi postal 17744
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17111
Codi IDESCAT 171117
Modifica dades a Wikidata

Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Limita amb la comarca del Pla de l'Estany, entre els rius Manol i Fluvià, a prop de la Garrotxa, formant part del territori anomenat Garrotxa d'Empordà. Hi ha grans camps de cereals, oliveres i pinedes. En els seus terrenys plans es conrea per damunt de tot el blat. Té també ramaderia bovina, porcina i aviram. La muntanya del Mont queda força a prop i s’admira des de tot el terme municipal.

El terme de Navata està format per les darreres estribacions meridionals del massís del Mont, entre els cursos del Manol (al nord) i el Fluvià (al sud). La riera Àlguema, afluent del Manol, atravessa el terme de ponent a llevant.[1]

S'hi ha construït el camp de golf de Torremirona, amb gran incidència en les activitats econòmiques del poble, que inclou una urbanització i un gimnàs, a part d'un hotel. Ha suposat un creixement del sector de serveis i de la construcció.

Entitat de població Habitants
Canelles 37
Navata 886
Torremirona 304
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
52 48 58 465 752 1.137 1.109 1.022 969 1.047
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.054 922 862 881 701 645 610 659 666 658
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
685 663 708 753 826 980 1.080 1.158 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1970 incorpora l'antic municipi de Taravaus.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1019 la parròquia de Sant Pere de Navata fou donada a la Canònica de la Seu de Girona. El 1089 els senyors de Navata, Adalbert Gausbert i la seva muller Alamburga s'esmenten en l'acta de restauració de la vida monàstica a Santa Maria de Lledó. En el jurament de fidelitat que els nobles del comtat de Besalú reteren al comte Bernat II, en una data posterior al 1070 , s'esmenta en primer lloc Guillermus Bernardi o Adalberti de Navata.

En el conveni de fidelitat de Guillem Hug, fill de Sança, a Bernat II de Besalú, de l'any 1090 , signa Arnal Bernard de Navata. Ha estat assenyalat que aquests documents són els primers en els quals es troba emprat el cognom "de Navata" per part dels senyors del lloc. Entre 1072 i 1093 Bernat Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i per l'església de Navata. Els canonges de Santa Maria de Lladó tingueren propietats a Navata, que quedaren confirmades mitjançant una butlla del papa Calixte II de l'any 1124 . L'any 1190, el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata, és anomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. L'any 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocabertí, fill de Jofre. Així fou com la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal. Guerau de Rocabertí, fill d'Ermessenda de Navata i del vescomte Dalmau, heretà el domini de Navata. En morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà, des de llavors, unida al vescomtat.[2]

Indrets d'interès[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de Sant Pere de Navata.[modifica | modifica el codi]

Temple del segle XVII amb pintures murals del segle XVIII molt ben conservades.

Església de Sant Pere de Can Miró de Navata.[modifica | modifica el codi]

Església romànica, documentada de l'any 1019. Fou l'església del poble fins al segle XVIII. Té vestigis de pintures murals a les parets i una portalada esculpida. En procedeix l'estàtua de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Està situada als afores del poble, al petit veïnat de Can Miró. A l'abril s'hi acostumava a celebrar un aplec de sardanes.

Castell de Navata[modifica | modifica el codi]

El castell és conegut també com a "Castell dels Moros", ja que al segle VIII hi hagué un probable palau dels moros. Conserva una torre circular, un mur amb espitlleres i restes d'una capella. Al solar de l'actual castell, hi hagué una probable vil·la romana (segle III). És una fortalesa documentada per primera vegada en el segle XI. Estava situada en el comtat de Besalú, en el terme parroquial de Sant Pere de Navata. En aquest segle es van signar diversos pactes entre els senyors de Navata i el bisbe de Girona en els que els primers es comprometien a defensar la parròquia de Sant Pere i la seva sagrera. L'any 1099 Bernat Adalbert de Navata va donar el castell al comte de Besalú, en canvi de rebre'l després com a feu. Gairebé un segle més tard, en 1190, el rei Alfons I cedí en feu a Bernat de Navata la vila de Peralada. El 1249 Ermessenda de Navata i el Far es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí. A partir d'aquest moment les possessions dels Navata passaren a la família dels Rocabertí. En 1272 l'infant Pere, que actuava com a lloctinent de Jaume I, va permutar amb Dalmau de Rocabertí els castells de Navata i de Vilademuls, tot i que aquesta família continuà exercint com a senyors del castell de Navata.

Església de Sant Esteve de Canelles Muralla[modifica | modifica el codi]

Romànica. Esmentada al 855 com a possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa.

Muralla i nucli històric[modifica | modifica el codi]

Petit nucli històric de carrers estrets amb restes de l'antiga fortificació. Al carrer de la muralla, per exemple, les façanes estan construïdes sobre el llenç meridional de l'antic recinte fortificat (segles XV-XVI) perquè, tot i que l'origen del poble és del s. XIII, la majoria de cases del poble són dels segles XVII i XVIII. Algunes cases del centre han estat molt modificades i restaurades, però s'han conservat moltes finestres i portes amb carreus amb dates i inscripcions gravades originals.[3]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Primavera. Inclou la Nit de la Poesia i els Patis de Primavera
  • Festa Major (pel Carme)
  • La Pujada a la Mare de Déu del Mont (setembre)
  • Setmana Cultural (tardor)
  • Quines
  • Pessebre Vivent
  • Festa de Sant Antoni

Associacions i entitats de Navata[modifica | modifica el codi]

Navatencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Joaquim Vallmajó (Navata, 1941 – Ruanda, 1994): Missioner. A finals de 1965 va arribar a Ruanda, i l'any 1994, als 53 anys, va ser arrestat pel Front Patriòtic Ruandès, torturat i assassinat. Va ser una veu de denúncia de l'enfrontament ètnic i el genocidi. L'escola de Navata porta el seu nom.
  • Remei Martínez-Marí (Barcelona, 1930 – Navata, 2006): Pintora i poeta.
  • Jordi Roura i Goicoechea (Barcelona, – Navata, 2010): Mestre i escultor. Cofundador de l'escola de disseny ELISAVA.
  • Anton Casamor (Barcelona, 1907 – Cervià de Ter, 1979): Escultor, pintor i col·leccionista. A Navata, s'hi troba la Fundació Casamor.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Navata» (en català). [Consulta: 29 setembre 2015].
  2. «Història» (en català). [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. «Nucli històric de Navata» (en català). [Consulta: 29 setembre 2015].
  4. Associacions a l'Ajuntament de Navata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navata Modifica l'enllaç a Wikidata