Terrades

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Terrades (Mallorca)».
Infotaula de geografia políticaTerrades
Escut de Terrades
Escut de Terrades
Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, església i hostatgeria.JPG
Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Localització
Localització de Terrades respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 18′ 43″ N, 2° 50′ 24″ E / 42.3118818°N,2.83998994408°E / 42.3118818; 2.83998994408
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 3
Població
Total 285 (2016)
• Densitat 13,57 hab/km²
Gentilici Terradenc, terradenca
Geografia
Superfície 21 km²
Altitud 228 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Isidre Felip Isern
Indicatius
Codi postal 17731
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17196
Codi IDESCAT 171962
Altres dades

Web Web oficial
Modifica dades a Wikidata

Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.

La dita diu: A Terrades tots són lladres i a Lledó fins el rector.

Història[modifica | modifica el codi]

La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a Santa Cecília, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la Guerra civil espanyola, el febrer del 1939. L'actual església es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant Pere, en nom de Jaume I, als vescomtes de Rocabertí, el 1272.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2007)
la Guàrdia 15
Palau-surroca 25
Terrades 226
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 25 34 187 486 860 740 705 717 726
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
641 554 411 448 376 239 194 179 182 182
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
192 183 200 182 167 146 254 317 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Monuments[modifica | modifica el codi]

Terrades compta amb els següents monuments:

Pou de Can Cerdó[modifica | modifica el codi]

El Pou de Can Cerdó o del Beat Gaspar, que també s'ha anomenat pou des Carreró, pou de sa Placeta i pou des Pancaritats, és un pou comú situat a la possessió de Can Cerdó a Santa Maria del Camí, en el Camí de Terrades a Son Llaüt, no lluny del Camí de Muro i de sa Quintana. És un pou circular, de 110 cm. de diàmetre i uns 15 metres de profunditat, sense paredar, amb trams picats a la roca. Externament presenta un coll quadrangular cobert amb una capelleta de fang i pedres, rematada amb sostre piramidal.[1]

A l'interior de la capelleta es pot llegir la data de la reforma de 1929. Presenta dues piques, una encastada dins la paret i l'altre de grans dimensions procedent de les cases de Son Llaüt. Segons la tradició, recollida per Joan Vich i Salom s'hi aturava a beure aigua el Beat Gaspar de Bono (1530-1604), frare mínim, quan anava a Muro, des del Convent de la Soledat de Santa Maria del Camí. La marca de les seves ditades encara es pot veure sobre la pedra de la rebranca del pou.[2] A l'inventari de béns municipals de Santa Maria del Camí consta com Pou de Can Cerdó nª 22-15.

Tradicions i cultura[modifica | modifica el codi]

Les festes de Terrades són:

  • Festa Major de Terrades. 22 de novembre, per Santa Cecília, patrona dels músics.
  • Fira-Mercat de la Cirera. El primer diumenge de juny.
  • Les Quines de Terrades. Els diumenges i festius de desembre i primers de gener de cada any.

Les cireres de Terrades són molt apreciades per la seva gran qualitat, realitzant la seva Fira-Mercat cada any des de 1996, el primer diumenge de juny, en què les famílies propietàries, venen la seva millor qualitat de cirera. No hi ha cooperativa.

Els cirerers poden observar ja a cada costat de la carretera, arribant des de Llers. El seu període de floració sol començar a mitjans-finals d'abril. El cirerer i la seva floració és tan abundant, que fins i tot és motiu de reunió del col·lectiu japonès pròxim a la zona, per realitzar la seva tradicional Festa Hanami.

La qualitat de la cirera d'aquesta terra, va crear fins i tot un recorregut de mes i mig aproximadament (fins que acaba la seva temporada), durant el qual una sèrie de restaurants i els seus municipis, van embastar un viatge al voltant del món del gust, de la retina i del record, preservant els valors tradicionals de l'Alt Empordà.

El seu municipi de caràcter rural està format per cases de pedra dels segles XVI i XVII.

Fills i filles del poble[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ordinas i Marcé, Gabriel «Els pous de Santa Maria del Camí i Santa Eugènia». II Jornades d'estudis locals, Ajuntament de Santa Maria del Camí, Santa Maria del Camí, 2000, pàg. 169-182.
  2. Ordinas Marcé, Gabriel El pou de Can Cerdó Coanegra 115(1994)
  3. http://www.chcsa.org

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]