Fortià

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Fortià (llinatge)».
Infotaula de geografia políticaFortià
Escut de Fortià
Escut de Fortià
Església de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià - panoramio.jpg
Església de Sant Julià i Santa Basilissa

Localització
Localització de Fortià respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 14′ 42″ N, 3° 02′ 24″ E / 42.245°N,3.04°E / 42.245; 3.04
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà
Entitats de població 1
Població
Total 726 (2017)
• Densitat 67,22 hab/km²
Llar 40 (1553)
Gentilici fortianenc, fortianenca
Geografia
Superfície 10,8 km²
Altitud 8 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Francesc Brugués Massot (GpF-ERC)
Identificador descriptiu
Codi postal 17469
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 17074
Codi IDESCAT 170741
Altres
Agermanament amb Terraube (França)

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Fortià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Geografia[modifica]

Fortià i el seu agregat Fortianell (10,79 km²) es troben al bell mig de la plana al•luvial de l’Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià, i limiten amb Castelló d’Empúries i Riumors a migdia, Siurana, Vilamalla i el Far a ponent, i Vila-sacra i Vilanova de la Muga al nord.

El poble es troba a 8 m d’altitud, a la dreta del rec del Molí, formant un agrupament no gaire compacte de cases i masies disperses en una zona antigament més humida i pantanosa. El formen tres nuclis antics: al voltant de la plaça i de l’església (l’antic Puig de Vall); al voltant de l’antic camí Ral (l’antic Puig de Mont), i Fortianell, antigament format per masies disperses. A més de diverses urbanitzacions aparegudes als segles XX i XXI, al darrere de l’església, al voltant del rec del Molí, a la zona de la Pera i a la Vinya Gran.

Història[modifica]

Fortià formava part de l’antic Comtat d’Empúries i era dominat pel Monestir de Sant Pere de Roda des de l’Alta Edat Mitjana, l’abat del qual actuava de senyor del lloc. Les primeres referències al poble també es fa referència a Palol, una referència d’un possible assentament recaptatori d’època musulmana. La gran part del ric patrimoni arquitectònic conservat és dels segles d’època moderna (XVI-XVIII) i el segle XIX, atesa les grans destrosses provocades pels aiguats de l’any 1421 i de les diferents guerres que patí l’Empordà des de la Guerra dels Segadors fins a les carlinades.

La llarga tradició agrícola de Fortià es veu plasmada en l’antiga Granja Escola de Fortianell (1855), d’estil neoclàssic i única a Catalunya, que aportà innovacions que es plasmaren en la renovació de l’agricultura. En l’actualitat, els principals conreus són, de més a menys, el blat de moro, l’ordi, el blat, la civada, el gira-sol, la userda i la ceba varietat Figueres, produïda principalment a Fortià, Riumors i Vila-sacra. A banda de la cria de bestiar boví i porcí.[1]

Etimologia[modifica]

Segons Coromines, el nom de Fortià prové d'una aplicació tardana del nom de persona català Fortià. Com mostren els documents de 971, 974 i 982, el nom propi de la població era Palol, com altres pobles empordanesos, i se li aplicà tardanament, a tall de sobrenom, el prenom de Fortià, "metonímia que en aquest cas acabà per borrar el nom propi, per tal com així s'evitaven malentesos amb els massa nombrosos homònims Palol".[2]

En canvi per Enric Moreu-Rey i Pere Balañà, el nom de la població deriva de l'antropònim llatí Fortius. Segons aquests lingüistes, proposen que prové del llatí Fortianus, derivat de Fortius, nom propi de persona. El de Fortianell és el resultat de la derivació del nom del nucli més proper, Fortià, al qual és afegida una desinència diminutiva, un procés recorrent a tot el territori català.[3]

El veïnat de Fortianell[modifica]

El veïnat de Fortianell és una unitat territorial coneguda des dels primers documents que parlen del municipi. Fins a 1850 va ser un llogarret format al llarg dels segles per tres masos, una capella i un molí. D'aquesta època tan sols hi ha el testimoni d'alguna llinda, el molí de Fortianell i les restes d'un dels masos que van ser aprofitats per la construcció d'estil necoclàssic bastida al segle XIX.

El 1849 diverses propietats del veïnat van ser comprades per la família Estrada per formar-hi una Granja Escola per ensenyar als fills dels hisendats i introduir els nous mètodes agrícoles a l'agricultura gironina. Aleshores el veïnat va quedar desdibuixat per la presència del gran edifici destinat a escola.

Edificis d'interès[modifica]

Personatges il·lustres[modifica]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 - 40 186 327 484 405 429 470 484

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
543 564 466 475 423 436 491 512 505 497

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
485 494 525 531 547 582 628 642 679 710

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
721 - - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Alcaldes[modifica]

Alcaldes democràtics de la Segona República,[4] 1931-1939:

Alcaldes democràtics des de 1979:[5]

Festes[modifica]

Al llarg de l'any se celebren dues festes majors, establertes en honor als diversos patrons de la població. En el passat, la festivitat d'hivern de Sant Julià i Santa Basilissa, el 7 de gener, era la festa grossa, però amb el pas dels anys la festa d'estiu de Sant Cels, el 28 de juliol, s'ha consolidat com a la festa més important de l'any a la població.[6]

Algunes festivitats religioses antigues van desaparèixer fa unes dècades i han estat substituïdes des de finals del segle XX per altres celebracions com la cavalcada de la Cavalcada de Reis, el Carnaval o la Castanyada.

Referències[modifica]

  1. «El municipi de Fortià» (en català). [Consulta: 19 gener 2018].
  2. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae – Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana,. 4. Barcelona: Edicions Curial, p. 267-268. ISBN ISBN 84-7256-825-3. 
  3. «Orígens de Fortià» (en català). Ajuntament de Fortià. [Consulta: 30 juliol 2018].
  4. Serra, Joan; Serna, Erika Fortià, 2001, p. 50-51.
  5. «Alcaldes de Fortià, 1979-» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 febrer 2017].
  6. Meseguer Bell, Pol «No es fiï massa de cap d'ells...El comiat de mossèn Joan Pujol el 1933». La Sibil·la. La Revista de Fortià, 2016, pàg. 13-17.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortià Modifica l'enllaç a Wikidata